Un ex jugador blanc-i-vermell, Chema Aznar, va ser el botxí d'un Manresa que es va trobar al davant el millor equip al que s'ha enfrontat aquesta temporada. El Sant Quirze del Vallès va arribar al Congost amb la ferma convicció de ser el primer equip en tombar el líder imbatut exercint una forta pressió sobre els jugadors manresans a la zona de creació i confiant la seva sort en atac al màxim golejador del grup, un Chema Aznar que està vivint segurament el seu millor moment esportiu i que està en estat de gràcia, con ho demostra el gol que va anotar i que va servir per aconseguir la victòria pel seu equip. Una victòria que demostra que el Manresa és humà. I el lloc dels humans és a la terra (encara que allà dalt fes una escalfor ben agradable i l'equip manresà es trobés ben cofoi). El Manresa ha de seguir treballant i picant pedra, doncs només ha perdut una batalla, no pas la guerra. Les guerres es guanyen al final.
Durant el transcurs del primers minuts de joc ja s'endevinava que el Manresa tenia un os al davant. L'equip vallesà, lluny de guardar la vinya des del principi de l'encontre, com ho fan la majoria d'equips que juguen contra el Manresa, va anar a buscar el rival al seu cau i a discutir-li la possessió de la pilota. No obstant, això no li va servir a l'equip visitant per aconseguir aproximar-se amb perill pels dominis de Moreno, però sí que li va servir per mantenir a ratlla un Manresa que no va crear perill real a l'àrea contraria fins passada la mitja hora de joc.
Les àrees es van animar quan una falta penjada per Alberto Criado la va refusar en curt la defensa visitant; la pilota va quedar a peus de Kevin i aquest va assistir Miki López, qui des d'una immillorable posició va enviar la pilota per sobre de la porteria rival (35'). El partit ja s'havia obert feia uns minuts, després d'un primer tram de massa centrecampisme, i aquesta va ser la primera ocasió amb cara i ulls de qualsevol dels dos equips.
El Manresa semblava que s'havia desempallegat de la pressió del seu rival i s'acostava tímidament a l'àrea vallesana. Però aquest estirament de línies blanc-i-vermell el va aprofitar el Sant Quirze per posar l'ai al cor de la parròquia local en un parell d'accions que van desembocar en el 0 a 1 que a la fi seria definitiu. Primer Brian Gil estavellava la pilota al travesser amb un xut des de cinquanta metres que va agafar Moreno avançat (38'). Un minut després Chema recollia una assistència dins de l'àrea local, es desfeia de la seva parella defensiva, encarava la sortida de Moreno i li creuava la pilota pel segon pal. Les alarmes es disparaven, doncs el que es palpava a l'ambient va acabar arribant.
