El Tribunal Català de l'Esport (TCE) ha desestimat el recurs del FC Pirinaica contra l'adjudicació de la plaça vacant de Lliga Elit al Santfeliuenc, en una resolució a la qual ha tingut accés Nació Manresa, que tanca la via administrativa, però que el club manresà considera "plena d'anomalies" en la interpretació dels criteris i en el funcionament del mateix tribunal.

El TCE avala la decisió de la Federació Catalana de Futbol

El Tribunal Català de l'Esport ha confirmat la decisió de la Federació Catalana de Futbol (FCF) d'atorgar al Santfeliuenc FC la plaça vacant a la Lliga Elit generada per l'expulsió del Som Maresme, desestimant així el recurs presentat pel FC Pirinaica.

La resolució, datada el 7 d'abril de 2026, conclou que el club del Baix Llobregat era qui tenia "millor dret esportiu" a ocupar la plaça, d'acord amb l'article 208 del Reglament General de la FCF i el Pla general d'actuació federatiu.

Segons el tribunal, el criteri determinant és la posició classificatòria a la fase regular. En aquest cas, el Santfeliuenc havia estat segon del seu grup de Primera Catalana, mentre que la Pirinaica havia acabat tercera en el seu, fet que porta el TCE a considerar el primer com a "millor classificat". La resolució també rebutja que s'hagin de tenir en compte altres factors com la puntuació total, el coeficient o el rendiment en la promoció d'ascens, argumentant que si la normativa hagués volgut prioritzar aquests elements ho hauria indicat de manera explícita.

El debat sobre el concepte de "millor classificat"

El nucli del conflicte es troba en la interpretació del concepte "millor classificat no ascendit". La Pirinaica sostenia que aquest criteri havia de basar-se en la puntuació o el coeficient global, ja que havia sumat més punts que el Santfeliuenc i, a més, l'havia eliminat en la promoció d'ascens.

El tribunal, però, descarta aquesta lectura i defensa que el concepte fa referència exclusivament a la posició final dins de cada grup, sense tenir en compte comparatives entre grups ni altres mètriques. En aquest sentit, el TCE també rebutja els precedents aportats pel club manresà -tant resolucions d'altres organismes com documents federatius- argumentant que es tracta de "casuístiques diferents" i que no són aplicables al cas concret.

La Pirinaica denuncia manca de motivació i criteris discutibles

Malgrat la resolució, el FC Pirinaica manté una posició molt crítica amb el desenllaç del cas. En el seu comunicat, el club considera que el tribunal no ha entrat realment a valorar els arguments aportats, especialment els precedents jurídics, i que s'ha limitat a descartar-los sense una explicació detallada.

Segons el club, aquesta manca de motivació en la resposta sobre elements clau debilita la solidesa de la resolució i genera dubtes sobre la interpretació aplicada. També defensa que el criteri utilitzat no reflecteix adequadament el mèrit esportiu, tenint en compte que havia obtingut millor puntuació i havia superat el Santfeliuenc en la fase d'eliminatòries.

El retard en la resolució i la seva rapidesa final

Un altre dels punts que el club posa sobre la taula és el calendari de la resolució. El TCE havia comunicat el 30 de març de 2026 una pròrroga d'un mes per resoldre el recurs, al·legant un volum elevat de procediments. No obstant això, només vuit dies després, el 7 d'abril, el tribunal ja havia resolt el cas. Aquesta seqüència és interpretada per la Pirinaica com una mostra de "desordre en el funcionament de l'òrgan", especialment en un context en què ja hi havia crítiques públiques sobre la seva operativa.

Segons el club, aquest canvi sobtat de ritme en la tramitació contribueix a generar una "imatge de manca de rigor i de poca credibilitat institucional".

Dubtes sobre la figura del ponent

El comunicat del club també assenyala una qüestió "especialment delicada": la designació del ponent de la resolució, Pol Busquets Mas. Tal com consta a la mateixa resolució, Busquets és qui assumeix la ponència del cas.

La Pirinaica apunta que, segons el Portal de Transparència de la FCF actualitzat el maig de 2025, aquesta mateixa persona figurava com a membre del Comitè Jurisdiccional de Competició federatiu. Aquest fet, segons el club, obre interrogants sobre una "possible incompatibilitat" o, com a mínim, sobre la necessitat d'haver-se abstingut en el procediment.

Sense afirmar cap irregularitat concreta, el club considera que aquesta circumstància posa en qüestió l'aparença d'imparcialitat del procés.

Un cas que tanca la via administrativa però manté el debat obert

Amb aquesta resolució, el TCE exhaureix la via administrativa i deixa oberta la possibilitat de recórrer a la jurisdicció contenciosa administrativa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Més enllà del resultat jurídic, el cas posa sobre la taula un debat més ampli sobre els criteris de classificació en competicions territorials, la interpretació de la normativa esportiva i el funcionament dels òrgans de resolució.

Des de la Pirinaica es defensa que el futbol català necessita una justícia esportiva "independent, rigorosa i sense ombres", i consideren que aquest cas evidencia mancances tant en la motivació de les resolucions com en la gestió dels procediments.

El conflicte, per tant, no només tanca un litigi esportiu concret, sinó que deixa obertes qüestions de fons sobre la transparència i la confiança en els mecanismes de resolució dins del futbol català.