
Aquest dissabte i diumenge 8 i 9 de juny, el preinfantil masculí del Súria de bàsquet va jugar la seva primera final d'un campionat de Catalunya en el qual va quedar quart en un campionat que va deixar una sensació agredolça als participants bagencs.
El primer partit va ser contra el CB Valls, equip que representava el segon classificat de Tarragona. El partit es va plantejar a nivell de defensiu,nomes a la sortida,conscients que els nervis del primer partit podien afectar a l'atac. En dos períodes l'equip de Súria dominava el marcador per 24-9. Les rapides recuperacions i contraatacs fàcils dels suriencs donaven distancia a l'electrònic arribant al descans amb un 46-28. La segona part va haver-hi una tímida reacció del Valls que amb defensa i rapides contres per part del seu jugador més valuós, s'acostava a 53-42. L'atac de Súria massa estàtic no permetia sentenciar el partit. El resultat, però, es va mantenir fins al final 78-64.
Els jugadors de la SAS tenien molt clar que el partit contra el grup Barna 1 era clau. El plantejament defensiu va ser més conservador, buscant pressionar molt el seu base i controlar el seu jugador determinant. La concentració dels jugadors d'Esteve Caballol es va fer palesa quan en dos períodes: 21-14. Al tercer període es va arribar a la màxima diferència 47-26. A manca de 15 minuts, però, el Grup Barna va detectar esquerdes en la solidesa de la SAS i defensant duríssimament van aconseguir reduir l'avantatge a 52-44. Lluny de reaccionar, els barcelonins entomaven un parcial d'inici de part que els deixava a dos punts, 54-52, i els bagencs quedaven emocionalment molt tocats. Sense capacitat d'anotació i amb mots nervis, els de la SAS no aconseguien jugar movent la pilota i buscaven oxigen amb triples que no entraven. A 8 segons del final Barna girava el marcador: 61-59. El Remacat SA Suria, quedava fora de la final pel títol català.
L'endemà, en l'encontre pel tercer i quart lloc Súria jugava contra el Lliçà d'Amunt, campió de lliga d'un altre grup i candidat al títol, que també havia caigut contra pronostic el dia anterior. Els dos equips haurien pogut jugat una final perfectament per la solidesa dels seus equips, però refiar-se els va condemnar a la final de consolació.
El partit va començar amb molt bon joc per part dels dos equips, grans defenses i ràpides contres. La SAS sabia que havia de superar la que segurament era la defensa més dura del campionat. Els bagencs van estar molt bé i a la fi dels dos primers períodes el resultat era de 20-22 pels de Lliçà. En aquest punt la SAS va patir en el tercer període una altre crisi de joc que va suposar un parcial de 15 a 0, que deixava el partit molt cara amunt. Castigats contínuament per faltes i tirs lliures en contra, la SAS no aconseguia ritme de joc arribant a perdre per 20 punts de diferencia. Amb un resultat tan clar, el partit va davallar de qualitat fins al 84-60.