ERC Sant Vicenç de Castellet portarà al proper ple municipal que se celebrarà dimecres una moció per canviar els noms dels carrers Bisbe Perelló, mossèn Joan Orriols i mestre Aubert per la seva vinculació directa amb el franquisme. Els republicans proposen que, per complir la nombrosa normativa, especialment aquella vinculada amb el Memorial Democràtic, se substitueixin els noms d'aquest tres carrers mitjançant un procés participatiu amb els veïns.

El grup municipal d'ICV ha mostrat a ERC la seva voluntat d'adherir-se a la moció incorportant, també, la voluntat de retirar les plaques del Ministerio de la Vivienda, que incorpora el jou i les fletxes franquistes, de les façanes dels immobles del municipi.

Anant més enllà, ICV proposa que si la moció no fos aprovada en el proper ple, els ecosocialistes proposaran a la resta de grups una "actitud proactiva" a l'hora de fer desaparèixer les referències franquistes de Sant Vicenç. En aquest sentit han recordat que a la dècada dels 90 el seu grup ja va tapar amb pintura l'escut feixista de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil.

Tres noms actius del franquisme

El text de la moció recorda que el Bisbe Perelló ja es va pronunciar manifestament franquista, des de l'inici de la Guerra Civil espanyola. El 13 de novembre de 1936 va adreçar una carta personal a Franco d'adhesió, que va ser contestada pel cap del gabinet de protocol on deia que la carta havia causat en el "Generalísimo de los Ejércitos Nacionales (...) la más viva emoción" i li agraia el seu vibrant patriotisme.

En una pastoral del 9 de febrer de 1939 el bisbe Perelló carregava contra els degenerats "marxistes" que havien convertit Espanya "en un mar de sangre y de ruinas" i que Déu havia volgut salvar Espanya enviant el "Generalísimo, como en otro tiempo a Moisés" per alliberar-nos de l'esclavitud de l'odi comunista, i qualificava de "siniestros gobernantes" i "monstruos que nos han traído la guerra" els membres democràticament escollits del Govern de la República.

Després de la Guerra, durant els anys en què Joan Perelló va ser bisbe de Vic, centenars de persones de la seva diòcesi van ser executades al Camp de la Bota i molts altres centenars estigueren empresonats a les presons o als camps de concentració franquistes, alguns d’ells amb unes condicions infrahumanes, sense que es conegui una intervenció decidida del bisbe en la seva defensa ni en la defensa dels drets fonamentals de les persones.

La moció recorda que tant Vic com Manresa, la seu del bisbat i la ciutat més gran de la diocesi, ja fa anys que van rebocar el nom de carrer Bisbe Perelló.

El segon nom de carrer que es demana canviar és el dedicat a Mossèn Joan Orriols, que, segons explica la moció, "és segurament el personatge més funest de la nostra història local atenent a què va fer informes contra els mestres de la República que hi havia aleshores a Sant Vicenç, molt particularment del matrimoni Vigatà Salafranca". Els informes són insultants i plens de calúmnies. Juntament amb els del comandant de la guàrdia civil a Sant Vicenç, Santiago Sobera, van ser determinants perquè l'expedient de depuració del matrimoni acabés en un trasllat forçós a Burgos durant 5 anys.

Per últim, el mestre Antoni Aubert Galí també té dedicat un carrer a Sant Vicenç per la seva afinitat amb el règim franquista. Va exercir a Sant Vicenç des de 1927 fins l'any 31, quan va ser destinat a Sant Quirze de Besora. L'any 1943 el mestre Aubert va rebre un homenatge del "gobernador y jefe provincial del Movimiento" a Sant Vicenç, el sinistre Antonio Correa Veglison.