El BAXI Manresa es jugarà el seu pas al play-off en quaranta minuts. Saragossa en serà l'escenari davant un conjunt aragonès que lluitarà exactament per al mateix. Els números són força clars. Si els manresans guanyen seran entre els vuit millors. En cas de derrota, quedarà la carambola. Haurien de perdre Andorra i Tenerife i esperar que el Joventut guanyi un dels dos partits que li queden. 

El món de l'esport té aquestes crueltats. Tot l'any treballant per jugar-se-la en menys de tres quarts d'hora de joc real. Però també és la gràcia que té. Si tot fos científic o matemàtic ja no caldria jugar. Es podria fer la classificació amb uns algoritmes que tampoc serien excessivament complicats.

Però passi el què passi, la temporada del BAXI Manresa és de notable alt. Les lesions han fet la punyeta a un Joan Peñarroya que ha hagut d'improvisar setmana rere setmana. Fins a vint-i-tres jugadors ha utilitzat l'egarenc comptant també els vinculats. Les circumstàncies han dut a debutar quatre joves de la casa (Paco del Águila, Pau Treviño, David Effanbé i David Òrrit). I una altra dada, només Iffe Lundberg i Álvaro Muñoz han estat disponibles tots els partits.

Les fatalitats han tret el millor de cadascú. Els jugadors s'han multiplicat perquè un arribés allà on no arribava l'altre. El cas més evident ha estat el de Lundberg jugant de base. També, el de Pere Tomàs fent ocasionalment de ‘quatre'. D'exemples en podríem trobar més. Sempre amb la millor de les voluntats i amb un resultat més que òptim.

Per endavant, queda una setmana de treball per arribar en les millors condicions possibles al partit definitiu. El BAXI Manresa ha fet més de l'objectiu que tenia marcat a principi de temporada. Però un cop és tant a prop d'una fita superior tampoc hi renunciarà fàcilment. Tot i que el resultat del cap de setmana no hauria de canviar la valoració de la temporada. 

Només queda jugar la carta definitiva. Alea jacta est.