El poble sobirà ha premiat al Bages una formació que va celebrar el final de campanya de 2019, amb totes les despeses pagades, en un complex lúdic propietat de l'empresa que explota la residència municipal i que ha farcit l'Ajuntament de contenciosos mentre aquesta candidatura no ha estat al govern.

També ha donat l'alcaldia d'un altre poble de la comarca a un grup impulsat per un cabdill que el 2006 va haver de dimitir de regidor després que es destapés que l'alcalde li havia requalificat una finca de rústica a urbanitzable multiplicant per set el seu valor, i que entre 2014 i 2016 s'ha embutxacat més de 245.000 euros amb la venda d'uns terrenys a l'Ajuntament per fer-hi una instal·lació que només aprofiten onze persones en calça curta, de les quals ell n'és, també, el president.

I en un tercer municipi de la comarca ha estat a punt de fer-ho amb un altre grup que té relacions més que dubtoses amb l'extrema dreta, el responsable del qual no diré que em va oferir diners per esborrar un article que en feia referència perquè seria la seva paraula contra la meva i no podria demostrar-ho en un jutjat.

Tot plegat amb unes candidatures amorfes, sense ideari definit -o explicat-, que a nivell municipal és el mateix que dir que es mouran al ritme que marqui el caprici del cacic de torn, que un dia pot confondre polítiques socials amb caritat i a l'endemà pot voler instal·lar un complex hoteler a la porta del Parc de l'Agulla.

El vot és lliure i secret, només faltaria, però de la mateixa manera que no es fan consultes populars sobre assumptes tècnics, perquè s'entén que la major part de la població no ha de perquè conèixer-los, també caldria que l'elecció dels nostres representants no fos un mer concurs de popularitat o l'impuls de la budellada i que el poble sobirà no s'ho prengués a la lleugera.

En aquest cas no parlo d'estar d'acord o no amb els postulats d'una opció política. Parlo de qüestions objectives que es poden corroborar amb un xic d'interès per part de l'elector.