La passada setmana es va presentar al Teatre Kursaal de Manresa un projecte impulsat pel Servei Educatiu de l'equipament escènic manresà en col·laboració amb un grapat de centres educatius de la comarca del Bages. El repte no era petit: el muntatge d'un espectacle operístic amb la participació de gairebé un miler d'alumnes d'educació secundaria.

El projecte, sota la direcció musical de Lluís Arguijo i la regidoria escènica d'Ada Andrés, consistia en portar en escena l'òpera infantil "The Little Sweep" (1949), "El petit escuraxemeneies" en versió catalana - amb guió intercalat i no pas, com apareix en el programa de mà, sense (!)-, obra del prolífic compositor britànic Benjamin Britten (1913-1976). Una iniciativa que els darrers temps ja s'ha dut a terme en d'altres poblacions catalanes, com Barcelona o Sabadell, però que no per això deixa de significar tot una proesa de coordinació, mobilització i logística.

Tothom qui ha treballat més o menys assíduament amb nois i noies adolescents coneix la dificultat que implica, a voltes, motivar i mobilitzar massivament a l'alumnat d'aquesta edat en projectes educatius extra-acadèmics. I molt més quan parlem d'iniciatives vinculades a gèneres tan complexes i sofisticats com ho és un espectacle operístic, que no és precisament el mateix que fer un "lipdub". Al final, més que mètodes i receptes de doctrina psicopedagògica, el que acaba pesant és la pròpia capacitat del professorat per transmetre i contagiar el seu entusiasme. I, heus aquí el gran èxit d'aquesta proposta, la mobilització de nou centres de secundària de la comarca que, durant una bona colla de mesos i setmanes, han estat capaços d'engrescar i motivar prop d'un miler d'alumnes per a treballar, pacientment, un tipus d'espectacle musical molt allunyat del que habitualment consumeixen a les xarxes i pantalles.

Centenars de nois i noies van trepitjar per primera vegada, i alguns potser per última, l'escenari del Kursaal, de la mateixa manera que també ho feien molts pares que assistiren per a veure-hi els seus fills actuar. Però, posats a reflexionar, pot haver-hi algun debut musical més engrescador que aquest? Si del que es tracta és de sensibilitzar i d'apropar nous públics al teatre, de fer accessibles espectacles complexos i de seduir a un públic novell, això no s'aconsegueix només promocionant grans acròbates de la veu ni virtuosos de la manipulació d'instruments musicals. Ans al contrari, precisament l'èxit de l'espectacle futbolístic comença al pati de l'escola.

I és així com, els passats dies 16, 17 i 18 de maig, una riuada d'il·lusió va fer petit l'escenari del Kursaal i va atapeir les butaques de l'auditori d'entusiasme i expectació. Una sinergia, degudament conduïda pels responsables educatius de la iniciativa, que va permetre superar amb bones dosis d'apassionament les exigències musicals de la partitura (val a dir que no precisament senzilla, amb unes tessitures gairebé sempre al límit de la tonalitat, quan no plenament atonals). En aquest darrer aspecte, va contribuir-hi el bon fer de les formacions del Conservatori de música municipal i de l'Orfeó Manresà. Tot un exemple de suma d'esforços i foment dels valors col·lectius.

Per tres dies consecutius, al Kursaal s'hi va respirar tot allò que ens neguen a diari els polítics i noticiaris, una alenada d'il·lusió i d'entusiasme. I és que a voltes, com ja apuntava Aristòtil, la màgia de l'espectacle ens ajuda a desintoxicar-nos de tan viure instal·lats en un fora de joc.