I què? Quina importància té? Objectivament, cap ni una. I perquè ho anuncio? En realitat no ho anuncio, sinó que contesto un twit que fa unes setmanes va fer un conegut antic militant manresà de l'esquerra independentista i actualment càrrec polític de confiança a la Generalitat. 

En un twit va fer saber a tothom que el llegís, que es donava de baixa de l'ANC. Com els "influencers" que anuncien marques de sabates o ulleres o sostenidors perquè els seus seguidors comprin aquells productes, hem de suposar que si ho enunciava, i ho raonava dient que l'ANC s'havia apartat del seu full de ruta, era perquè els seus seguidors twitaires també es donessin de baixa. 

No és el primer manresà que, a més de donar-se de baixa de l'ANC, fa campanya directament o indirecta perquè altres "seguidors de les xarxes" o coneguts personals es donin de baixa. En aquest cas, però, hi va haver un conegut periodista manresà que li va respondre amb un twit, què deia "però encara ho eres, de l'ANC?".

El primer twit era molt simple i només hi havia una interpretació possible: ganes de desprestigiar l'ANC, però el segon té dues interpretacions. 

Una és que el periodista pensava que ha tardat molt a adonar-se d'un fet que considera evident (que l'ANC s'ha apartat del seu full de ruta) i, en aquest cas, el periodista deu compartir aquesta opinió, i l'altra possible interpretació és que tenint el càrrec que té, a la Generalitat, era estrany que fins ara no se li hagués condicionat la continuïtat, a donar-se de baixa de l'ANC.

La veritat, és que quasi tan me fa que sigui una cosa o l'altra, perquè ja fa temps que l'ANC és una pedra a la sabata que fa mal a molts "independentistes". 

Fa mal als que diuen que "ara no toca" (recordem qui ho deia fa anys?) o que "cal eixamplar la base" o que "cal dialogar", encara que l'altre digui que no podem parlar del què per nosaltres hauria de ser l´únic objectiu del diàleg, o que cal fer uns jocs olímpics espanyols, compartits amb l'espanyolista president d'Aragó, o fent grans aplaudiments quan, a canvi d'aprovar els pressupostos del Sànchez, aconseguim dos o tres mil milions dels dotze o quinze que cada any se'n van a Madrid i no tornen. 

I quan recordem això o organitzem una manifestació contra el blanqueig de la nova llei de sedició, que no es dirà de sedició però que seguirà servint per acusar-nos i inhabilitar-nos i empresonar-nos quan es tracti de "desordres contra la sagrada unitat d'Espanya", ens acusen de "canviar el full de ruta". 

Soc dels que pensen que ho tenim molt difícil, no perquè "no toca", sinó perquè la independència només la farem si ho fem entre tots, com ho vàrem fer, però no vàrem acabar, el 2017. 

Mentrestant, anirem sent una pedra a la sabata i si un dia canviem el full de ruta per adaptar-nos a l'"ara no toca", l'ANC haurà fracassat del tot i perdrà el sentit d'haver existit. Un cop més, Espanya ens haurà guanyat, amb el nostre consentiment