El passat diumenge de Festa Major cardonina, davant d'un pavelló esportiu ple a vessar, la nodrida Banda de Música de Cardona va presentar el seu primer treball discogràfic: un recull d'algunes de les peces musicals més emblemàtiques i populars de la vila.

Més enllà del seu patrimoni natural salí i de les seves grans fites històriques, estretament lligades al seu imponent castell, la vila que dóna nom al riu Cardener preserva un important patrimoni immaterial associat a les seves tradicions i festivitats d'arrel popular. L'any 2009, també en motiu de les festes de setembre, el Dr. Andreu Galera, arxiver municipal, va donar a conèixer, en un estudi pulcrament documentat, els 600 anys de Corre Bou a Cardona –tradició no del tot en sintonia amb els anhels dels sectors nacional-puritanistes que d'un temps ençà van purgant i configurant l'imaginari del que ha de ser la cultura representativa del Principat. Els anys següents, en les mateixes pàgines del programa de festes, apareixien nous escrits i estudis a l'entorn de tradicions locals com ara els ballets de bastons o el desaparegut aligot. Així doncs, dins aquesta dinàmica de recuperació i restabliment de la memòria tradicional local, la cada cop més reeixida banda de músics municipal –que res té ja a envejar a la Unió Musical del Bages- ha volgut aportar el seu granet de sorra tot culminant un projecte llargament esperat.     

Fundada l'any 2003 – amb un concert inaugural dedicat, precisament, a la música popular cardonina- i integrada per més d'una seixantena de músics, la Banda Municipal de Música de Cardona ha volgut retre homenatge a una centenària tradició musical de la qual n'és directament hereva. Enregistrat a la flamant seu de l'Escola de Música Municipal, Musicant, aquest treball discogràfic vol esdevenir un recull i, alhora, un tribut a totes aquelles músiques festives pròpies i originals de Cardona. Així doncs, entre aquestes s'hi compten músiques ben conegudes pels cardonins, com la de la Sardana de Cardona, la de la marxa de Reis, la de les danses dels bastoners o la d'alguns balls dels gegants de la vila; d'altres de menys conegudes o oblidades ( l'Himne de Cardona, l'Americana del Carrer Major o el ball dels gegants de Sant Miquel) i d'altres de recent o nova creació, com el balls del gegant de La Raval de Sant Joan i dels nans del Barri Mercat.

Precisament, d'aquest recull musical, dins el qual no hi figuren alguns pasdobles emblemàtics - Firabar i Rovell de l'Ou- o algunes d'altres sardanes (la música festiva del poble podria donar per tota una col·lecció de CDs), se'n desprèn l'enorme vitalitat i personalitat antropològica de la històrica vila ducal. Més enllà de l'anècdota històrica de l'any de creació o d'estrena, el conjunt de músiques recollides –la major part de les quals vinculades a coreografies, imatgeries i rituals festius- posen de manifest el seu extraordinari poder simbòlic a l'hora de generar i articular identitats col·lectives. O sia, el profund sentit de pertinença a un grup, un barri, uns gegants o un poble que en elles s'hi expressa i representa. Un caràcter d'autoreferencialitat que amb el pas dels anys, com en el cas de les paraules, si no cau en desús, va adquirint nous matisos i abraçant noves realitats.

Per a cas paradigmàtic, el del Vals de la Fira. Originàriament es tractava d'un ball propi i exclusiu dels gegants d'aquesta barriada , però amb el temps, a mesura que la rivalitat entre barris que havia  motivat gran part de la imatgeria i músiques de la vila ha anat minvant, ha acabat per esdevenir la dansa de germanor de tots els gegants del poble i, fins i tot, la melodia escollida per a molts nuvis cardonins a l'hora d'inaugurar el seu ball de noces. En aquest sentit, és il·lustrativa l'anècdota d'un matrimoni cardoní de mitjana edat que estant de viatge a Venècia, en arribar a mítica plaça de Sant Marc, moguts per una emoció incontenible, es van posar a dansar al bell mig de l'esplanada tot entonant la melodia d'aquest popular vals.

Se'ns dubte, es podria escriure tot un assaig antropològic de la darrera centúria de la vila, a partir tan sols de l'estudi de les seves músiques des d'una perspectiva etnomusicològica.  De moment, però, gràcies a l'empenta d'aquesta agrupació musical cardonina, liderada pel valuós tàndem d'entusiastes format per Narcís Mellado i Xavier Ventosa, totes els cardonins i cardonines, i demès veïns, veïnes o forans, podran fruir ben aviat  a casa seva –a partir del proper desembre- d'aquelles músiques tel·lúriques que amb el pas dels anys han anat forjant no tan sols la banda musical de les festes cardonines sinó també, i sobretot, l'imaginari simbòlic i el sentit de pertinença col·lectiu de tot un poble.

El tast del passat diumenge dia 9, ens va permetre gaudir d'una avançada de la bona feina feta per aquesta nombrosa i compacta colla de músics cardonins, sota la batuta de l'apassionat i prolífic Ventosa, a qui devem també una curosa i respectuosa feina en els arranjaments. Enhorabona, per molts anys i endavant! Aquest és el camí a seguir més enllà de patriotisme d'eslògan i banderades.