Més artificial que intel·ligència

08 de març de 2023
El mercat del hype, que Google de forma més artificial que intel·ligent tradueix com a bombo, està revolucionat aquestes darreres setmanes amb l'autoanomenada intel·ligència artificial a través de la popularització del ChatGPT3. No n'hi ha per tant, d'entrada perquè és una operació de màrqueting de Microsoft, amb una part petita del mercat de recerques a internet comparat amb Google, que amb una atzagaiada com a aquesta no té res a perdre i molt a guanyar en visibilitat. Em va costar que GPT em donés entrada, deia no sé què del meu telèfon, el de Bing em manté en llista d'espera.

El cost energètic d'una sèrie de consultes al xat o al cercador és alt, sobretot si ho comparem amb el que gasta el cervell humà. A part d'una operació de màrqueting és també una operació de training del software: moltes dades, moltes proves de camp, de fet, molta força bruta de computació, no a l'abast de tothom, només dels molt grans.

En concret, tant els cercadors com les eines tipus ChatGPT en les seves diverses versions converteixen les paraules de tot el que està escrit i digitalitzat (primera limitació) en bits, i a través de múltiples i iterades correlacions i molt més sofisticades eines estadístiques (probabilitats, algoritmes, etc.) al final l'encerten... però en base a tot el que s'ha escrit. GPT-3 té milions i milions de paràmetres per discriminar i jugar. Crea processos de màquina que semblen processos de reconeixement de pautes, d'aprenentatges, de prediccions. Però no entén una punyetera paraula, frase o idioma, i menys encara jocs de paraules o subtileses de mestres del relat. Per pura força bruta, capacitat de computació, iteracions infinites i uns quants gigawats d'energia fa que sembli que ho entén. Aplica una solució d'enginyer (que funcioni), no de científic (que suposem, vol entendre el que hi ha al món).

Limitacions totes les que vulguis, la ja citada sobre la matèria primera utilitzada, el que està escrit i digitalitzat, quedant fora el llenguatge verbal i no verbal que el complementa i modifica, els milers de llengües no representades per no estar escrites també, la quantitat d'energia utilitzada, la complexitat intrínseca de la xarxa. Però la principal limitació és de concepte, vol imitar el pensament humà, pensament que va molt més enllà del llenguatge. I el mateix llenguatge, facultat única del gènere humà, i que molt probablement té molt d'innat ja que tenim el cervell cablejat específicament per a la llengua. Les analogies que es puguin fer entre els resultats d'aplicar eines d'intel·ligència artificial i el pensament humà que és múltiple porten a confusió, és a dir, ens enganyen, a la inversa també (i acabo de parlar de cablejament del cervell). Les metàfores de software del cervell o el mateix nom d'intel·ligència artificial no ajuden a aclarir conceptes. Però el llenguatge humà és un òrgan de la ment, no una App.

Més interessant em sembla la reflexió sobre el que suposa la tecnologia en qüestió, amb la sospita que pugui ser una solució a la recerca d'un problema. És obvi que suposa un pas més de la Tech amb múltiples aplicacions sofisticades. Reconeixement d'imatges per a la medicina, per a la policia, per a la fabricació de tota classe de deepfakes... Per a l'elaboració d'avorrides memòries d'empresa si li dones uns quants balanços i comptes de resultats o plans de competitivitat. Per a la redacció de demandes, testaments, reclamacions i fins i tot sentències amb pena de mort si s'escau (tot depèn de si les penes de mort de fa mig segle estan convenientment digitalitzades). Entrem de ple en el procés d'automatització i comodificació (és a dir, abaratiment del preu) del que s'anomena treball qualificat, el que feien les classes mitges d'abans de la tercera guerra global.

Tota innovació, a part de ser viable econòmicament (complexitat institucional, consum energètic), ha de ser aguantable socialment (no vull utilitzar la paraula sostenible... s'ha gastat) en el temps i no destrossar massa coses. El futur no està escrit i a mi d'això ja no me'n sobra. Però pensem si d'alguna manera no estem aixecant el penúltim Moai de l'illa de Pasqua.