Tothom té paraules associades a l'estiu, però de ben segur la majoria de nosaltres no el relaciona, a priori, amb mortalitat, especialment mortalitat prematura.

No entraré amb dades de mort de persones majors de 75 anys vinculades a la calor, parlaré de mortalitat prematura i potencialment prevenible, un terme que fa referència a aquelles persones que moren abans dels 75 anys i que la seva mort s'hauria pogut evitar mitjançant intervencions de salut pública, en el seu sentit més ampli.

Aquest estiu tenim dades esfereïdores que, malauradament, sembla que anem interioritzant en la "normalitat". Per una banda la mortalitat per ofegaments no intencionats en espais aquàtics i, per altra, la mortalitat per violència de gènere.

Segons l'Informe Nacional d'Ofegaments, a l'any 2022 a l'estat espanyol es van produir 394 morts per ofegament, dada que suposa un 51% d'increment respecte el 2021 (134 més) essent la comunitat valenciana la que més defuncions per ofegament no intencional va registrar amb 67 persones, seguit de Canàries, Andalusia i Catalunya, aquesta darrera amb 40 persones. La majoria van ser homes, un 79,9% i la platja va ser l'espai on es van registrar més persones mortes, un 55,07%, seguides de rius amb un 13,7% i piscines amb un 13,19%; el percentatge restant es va produir en llocs desconeguts pel registre.

En el moment d'escriure aquest article, a Catalunya el 2023 i des de principis d'any s'han registrat 29 ofegaments, 18 dels quals entre els mesos de juny i juliol. Es tracta sobretot d'homes amb una mitjana d'edat de 57 anys, tot i que hi ha víctimes de totes les edats.

Pel que fa a la mortalitat per violència de gènere, a Espanya el 2022, 34 dones en van ser víctimes. Per comunitats autònomes, 9 d'elles a Andalusia seguides de 5 a Castella-La Manxa i 5 a Catalunya.

Amb dades de juliol de 2023, a Espanya 31 dones han estat víctimes de violència de gènere, 9 d'elles a Catalunya.

Més enllà de l'afectació personal i familiar per la pèrdua d'aquestes persones, la més important, no podem perdre de vista que gran part de la mortalitat prematura pot ser prevenible amb polítiques públiques orientades a la promoció de la salut i a la prevenció. Cal una reflexió acurada i intervencions socials i sanitàries factibles des del punt de vista dels diferents determinants socials. Com a societat no ens podem permetre que els anys potencials de vida perduts, càlcul estimat dels anys que una persona hauria viscut si no hagués mort prematurament, s'incrementin any rere any.