Ni pretenem ser neutrals, ni sabríem com ser-ho. Ser honestos i equànimes és el que intentem cada dia. Una actualitat marcada per les veritats interessades, per les notícies falses i pels populismes, quan no per la indecència, la injustícia i la mesquinesa, necessita de la responsabilitat dels mitjans prenent part per la justícia social, la denúncia i la resistència. Voler ser neutral significa no ser-ho.
Com cada diada de Sant Jordi, NacióManresa fa anys. Quinze aquesta vegada. Des de Montilla a Aragonès. Des de Camprubí a Aloy. Des del PSC fins a ERC, passant per tots els colors de Convergència, en un mateix recorregut al cor de Catalunya i al pati dels Tarongers. Des de la llavor immaculada de l'independentisme fins a la fruita macada. Amb una pandèmia sanitària que ho va aturar tot i una pandèmia judicial que no s'atura. Des d'una, segurament, càndida voluntat transformadora gairebé universal, fins a la pitjor misèria ideològica.
El 23 d'abril de 2009 naixia el primer mitjà digital del Bages i el Moianès. Fins llavors, les pantalles d'actualitat dels ordinadors de casa nostra eren estàtiques. Des dels mòbils s'hi trucava i poca cosa més. I les xarxes socials tot just començaven a vertebrar-se. De la novetat al treball diari, en poc temps NacióManresa es va convertir en un mitjà de referència fent-se espai entre dos gegants a nivell local, el Grup Taelus, de Ràdio Manresa i Canal Taronja, i Regió7.
Quinze anys després, amb la brillant Aina Font Torra i l'expert Xavier Sucarrats des de pràcticament el primer dia, i amb desenes de col·laboradors que han ajudat a arrodonir la seva proposta, NacióManresa s'ha convertit en un mitjà influent, que marca tendència, que arriba allà on altres fan tard i que és un referent entre les capçaleres del Grup Nació. Gràcies als lectors. Gràcies als anunciants.
De nou Sant Jordi. Un dia especial per recordar el naixement d'un mitjà que també ho és.
