El procés d'alliberament nacional del principat de Catalunya ha estat un cicle històric de mobilitzacions populars. Mobilitzacions en què la gent ha estat la protagonista. La gent que s'ha donat la mà, la que s'ha decidit a omplir els carrers per demanar un referèndum d'autodeterminació, allò tan bàsic que l'Estat Espanyol, un estat que cada cop fa més olor a antic i ranci, ens nega. El procés ha estat bàsicament la gent, és evident i ho sap gairebé tothom. El procés no és només Mas.

La imputació de tres persones per la consulta del 9-N és del tot vergonyosa i ens torna a recordar com de poc democràtic és l'Estat Espanyol, governat en aquests moments pels hereus del Franquisme, i amb el qual el diàleg és impossible. Però imputats n'hi ha molts: per aturar el Parlament, per les vagues generals, per aturar desnonaments, per dir no al pla Bolonya o companyes que han entrat a la casa del Senyor per recordar que el seu cos és seu i prou. Imputades i valentes que han passat per jutjats sense ser portada al diari Ara. Per tant, la repressió no és nova i l'imputat no és només Mas.

Després del 27-S ens trobem en un escenari molt interessant i a l'hora complex, un escenari que d'altra banda era previsible. Els vots per la independència no han superat el 50%, per tant l'opció d'una DUI queda fora de joc, la majoria absoluta d'escons independentistes sumada a una majoria brutal a favor del dret a decidir (Catalunya sí que es pot, Cup, JxSí) ens obre les portes a la que, per a mi, és l'única solució a tot aquest merder: cal fer un referèndum i obeir el seu resultat, sense pausa, cal fer-ho quan abans millor. Pregunta fàcil: independència si o no, res de Mas, no és només Mas, el referèndum no és Mas. 

I La Cup? Comença la pressió, ens tornen a dir "sou pals a les rodes". Sembla que si no fem a Mas president caurà el món a trossos, i no, no és només Mas. 

Durant tota la campanya la Cup ha dit per activa i per passiva que no investiria al senyor Mas de President de la Generalitat. Les que hem votat la Cup ho hem fet (també) per això, no volem un president al servei de la troika i les elits, no volem un president retallador, no volem al nebot de la família Pujol, del cas ITV, del 3%, no volem el President que vol a la presó a les companyes encausades per encerclar el Parlament.

Però per la Cup, i és la humil opinió d'un militant de base dels moviments populars, Mas no ha de ser el centre de les negociacions que començaran en breu. Si el govern entrant vol el suport de la Cup (el necessita), la Cup ha de trencar amb el fetitxisme a Mas i posar condicions fermes sobre la taula; voleu el nostre suport? 

Doncs volem l'aplicació d'un Pla de Xoc:

- Cap més desnomanet
- Ni un tall de llum, ni un tall d'aigua.
- Desobediència a la llei Wert.
- No volem Barcelona World.
- Volem decidir sobre el deute, el TTIP o el model de la UE.
- Pilar Rahola, mai més, enlloc, contra ningú.
- Volem un procés constituent popular.
- Volem engegar un procés de desobediència a les legislacions injustes.

Seguim?

La Cup té a les seves mans condicionar el futur govern de la Generalitat, ens volen fer por amb càlculs electorals, diuen que si no investim Mas el país no ens ho perdonarà, que a les properes eleccions no farem ni tres diputats, i això no és veritat. Les que hem votat Cup ho hem fet justament per això, perquè planti cara a Mas i les seves polítiques sotmeses a la Troika. Perquè abans de parlar de presidència es parli de garantir pa, treball, sostre i serveis públics. Perquè el procés sigui de totes i no només d’algunes.

Perquè no ens condicionin editorials. Perquè teniu (tenim) un compromís amb la nostra gent.

Sobre la taula doncs, condicions que ens facin una vida digna, que ens garanteixin una sèrie de drets als que no podem renunciar. El tracte és el mateix que era fa uns anys: o la borsa o la vida, i nosaltres tenim clar que la vida. I no qualsevol vida. Només aquella que mereix ser viscuda.