Suposo que moltes de les que llegireu això heu tingut por. Aquella estona que costa respirar. Allò de mirar a totes les cantonades. El patiment de passar per davant d'un portal quan la ciutat és fosca. Conviure amb el dia i patir la nit. La tremolor a les cames quan el cor batega tant ràpid com el cap que ens fa imaginar el pitjor dels destins. Aquella por que sovint ens fa por mirar a la cara. La por que tenen les valentes.
Aquestes dies jo he tingut por. Primer la ràbia, la ràbia de veure't petit a la vora de la por. Després la impotència, la impotència de veure't desbordat, sense resposta, amb poca força. Segueix la por a la por. Sóc més fluix? No sóc prou home? Jo que tant valent sóc NO PUC tenir por... però en tinc i molta. Qui sóc? Ja no sóc jo? Ara sóc la por?. Finalment la mirada.
La mirada a la por, reconèixer a la por, parlar amb la por, de tu a tu. Hola por. Qui ets? D'on surts? Què vols por? Crec que ja t'entenc por.
He tingut por perquè tinc molt a perdre, un món màgic ple de gent màgica, de llocs màgics, d'estones màgiques. He tingut por per que tenim un món just a construir i això no ho penso perdre, ni per totes les pors del món. Una dona meravellosa em va dir un dia que cal mirar el dolor a la cara per entendre al dolor. Doncs la por és igual, l'he mirat a la cara, ens hem entès i ens hem estimat. Benvinguda por, ara ets força.
La por és tant important com la valentia. Les llàgrimes ho son tant com els somriures i el dolor tant com l'alegria. He tingut por per que sóc valent i ara ho sóc més que abans. He tingut por per que tinc molt a perdre. No ho penso perdre. No ho perdré.
Seguirem caminant, seguirem canviant, seguirem aprenent de la por de l'amor, de la tristesa i de la felicitat. Seguirem per que tot allò que ja està fet ja està fet. Seguirem perquè tenim molt a fer, molt a seguir, tenim un món per canviar i no hi perdrem la cara. Diu una amiga que la por té la força que ens pren a nosaltres. Tenim doncs tota la força per guanyar, per seguir, per no decaure. Benvinguda força, mirem endavant, ho tenim tot per fer i tot és possible. Som força i no ens prendreu res.
No puc ni vull redactar aquestes línies sense fer referència als grups d'autodefensa feminista que han parlat sense por de la por i l'han convertit en la seva força, sou un exemple germanes. La nit és vostra, la nit es nostre, la nit serà de totes.