La Gavarresa no és només el nom de la riera estacional que neix i travessa el Lluçanès, voreja el Moianès per Santa Maria d'Oló, recollint les aigües de les rieres nord occidentals de l'altiplà Moianès, i creua els termes d'Avinyò i Artés on desemboca al Llobregat. És des de fa dos anys, el nom de la colla castellera nascuda a Artés el 2014, els Picapolls de la Gavarresa, que després d'estar un any com a colla en formació, va rebre la seva camisa morada el setembre de 2015. I el passat diumenge, a la diada castellera de Sant Martí, a Manresa, va sorprendre tothom aixecant i també descarregant, per primera vegada, un no anunciat 4 de 7. Castell que ja havien aconseguit en algun assaig, però la majoria dels cent vint membres de la colla que eren a Crist Rei no sabien que la farien com a castell que havia de tancar la seva primera temporada complerta. I vista la seguretat amb la que van carregar i descarregar un 2 de 6 i un 5 de 6, el cap de colla, Albert Aguera, dit i fet, va llençar el repte d'esdevenir colla de 7 pisos amb l'últim castell de la primera temporada que feien sencera.

La colla que assaja a Cal Sitjes a Artés, no pretén ser la quarta colla del Bages, amb els Salats de Súria, els castellers de Santpedor i els Tirallongues de Manresa, sinó que vol fer-se seu el territori de la conca d'aquesta riera de cabdal molt variable, que passa per diverses comarques naturals i administratives, cosa que està aconseguint en formar-hi part ja cent trenta joves i no tan joves de municipis com Prats de Lluçanès, Santa Maria d'Oló, Moià, Calders, Avinyó, Artés, Balsareny i també de Manresa. Tot i que han fet tallers de castells als diferents pobles per donar-se a conèixer i aconseguir nous membres –bé, als Picapolls tothom és nou!-, com sempre la majoria hi han entrat gràcies al boca orella i la invitació d'un amic, d'un company de feina, d'estudis o de colla de grallers o del que sigui, per sumar-se a aquest no esport i no religió de nois i noies, homes i dones, que formant part d'un grup que amb tècnica, coordinació i, sobretot, la confiança amb qui tens al costat i sota teu, desafien plegats el dogma inqüestionable de la gravetat.

I superat el període de formació, el setembre de l'any passat, després de rebre la camisa de mans de les colles padrines, com els Salats de Súria que els van acompanyar durant el temps de formació, va fer la seva primera diada a Calders. I aquest mes de juny van triar Prat de Lluçanès per fer la seva segona diada com a colla local, sota el lema de "Som Bages, som Moianès, som Lluçanès". 

Molt lluny dels tòpics i veritats sobre les rivalitat entre algunes de les gran colles castelleres del país, la relació entre la majoria de colles és molt bona. I els Picapolls, tot i assajar habitualment a Artés, fan de tant en tant algun assaig al local dels Tirallongues de Manresa, que a diferència de Cal Sitjes a Artés, sí disposa de xarxa protectora per caigudes. I al local dels Tirallongues van fer fa unes setmanes, sense pretendre estrenar-lo encara, el 4 de 7. Un 4 de 7 que, tot i l'Albert Aguera el tingués al cap, no va dir res que el proposaria, per no donar pressió a una colla tan jove, que carregant-lo i decarregant-lo diumenge a Manresa, s'ha convertit en un any i mig en colla de set pisos.

Evidentment de cara la propera temporada tenen diversos reptes. Un és tenir un lloc on assajar amb xarxa, que no impliqui necessàriament desplaçar-se a Manresa. Però el més important, ara que s'ha arribat als set pisos, és incrementar el nombre de membres, perquè com diu el qui fou cap de colla en el període de creació, Xavier Casadesús, només si creixes i eixamples per baix, pots anar més amunt.