Poc a poc, sense fer massa soroll, se'ns està introduint la idea d'una llarga guerra de la qual, vulguem o no, en formem part. Com que no soc ucraïnès puc mirar el que està passant des de certa distància, distància no tan llarga com la del Iemen, Etiòpia, etc. Si parléssim del nostrat i anestesiat conflicte català no hi hauria cap tipus de distància. Del que puc parlar és del que aquesta guerra ens fa a nosaltres, a la nostra vida, a la nostra economia, al nostre futur.

Primer de tot constatar que l'ardor guerrero i l'èpica de portada dura com a molt dues setmanes per després anar-se esvaint, no més especials enmig de l'avorriment d'un telenotícies. Solament una massacre fora del normal és capaç de destacar. Finalment, i com en tota guerra, només ens queda la mala llet en estat pur, que també s'anirà podrint a foc lent. Això sí, em sorprèn que es qüestionin els "drets d'autor" de les carnisseries amb tanta lleugeresa, malgrat que periodistes fiables sobre el terreny en donin fe, i per part de gent a que en altres temes aprecio com a raonable i fins i tot interessant. Cada cop és més difícil destriar entre informació i propaganda. Cada cop més, el “si no estàs en tot amb mi, estàs contra mi”.

El que té de nou aquesta guerra de les altres que he viscut, afortunadament a través de les notícies, és l'aspecte nuclear (en Chomsky utilitza la paraula "terminal", perquè ho seria). Hem perdut el respecte al que suposaria una guerra nuclear en comparació amb el segle passat. Mandataris com Putin, però no solament ell, pronuncien la paraula (la paraula precedeix i cristal·litza en realitat que ve després). Fins i tot el ministre d'Economia francès la fa servir per parlar de les sancions econòmiques presents i futures. Segurament hem perdut el sentit del tabú. Hi ha paraules, idees, escenaris, que no es deuen ni plantejar. Sobretot si els instruments jurídics internacionals que existien per evitar la possibilitat d'una guerra nuclear han estat caducats. Els diplomàtics no han fet la seva feina.

Tallar tots els vincles existents entre els imperis combatents, com la presència de mitjans de comunicació de l'altra part, ens priva de conèixer què diu l'altre imperi. En Rafael Poch, excorresponsal de La Vanguardia a Moscou, es queixava des de fa molts anys que per poder conèixer i analitzar els discursos d'en Putin o qualsevol altre jerarca o ideòleg de l'altre imperi havia de fer no se quines martingales ja que directament no hi podia accedir... Algun dia passarà el mateix amb la Xina si anem per aquest camí. És per aquest viarany que tot esdevé propaganda com en una novel·la d'Orwell. I es així que no podem llegir i estudiar els escrits de Aleksandr Duguin o Ivan Ilin (diuen que són els referents ideòlegs de Putin). Segurament veuríem més clar què i qui són els seus referents i què representen, segurament quelcom més comparable a una espècie de franquisme oriental. En el discurs fet tot just abans del començament de la guerra es negava de fet l'existència d'Ucraïna com a nació i del poble ucraïnès com a subjecte polític. Em sona.

El món dels imperis combatents va cap a una fragmentació de fet dels sistemes de pagament, dels sistemes monetaris, de la inversió, de les cadenes de valor internacionals i de la seva fiabilitat, de la propietat intel·lectual, de la tecnologia, del sistema científic, del subministrament d'energia i materials, dels seus preus, i un llarg etcètera. A veure qui és el maco que té les seves reserves d'USD dipositats en un banc de l'altre imperi? I qui s'atreveix a comerciar, obrir filials, implantar-se productivament en una zona que no és la teva. Els preus segurament ja no reflectiran la veritable importància d'un producte en l'engranatge econòmic.

La primera Agència d'Internacionalització catalana, el COPCA, creada sota el paraigües ideològic de la frase d'en Pujol "el nostre mercat és el món", tenia un anunci publicitari en el qual un home d'americana i corbata però amb barret d'explorador es movia pel mig d'una selva tropical. La successora d'aquesta agència, ACCIÓ, disposa d'un departament que té cura d'informar de les barreres a la internacionalització, l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització. No li faltarà la feina.

Per cert, el darrer informe de l'IPCC ens dona tres anys per començar a reduir dràsticament l'emissió de gasos d'efecte hivernacle si volem evitar el caos climàtic. Més mambo encara?