Hi ha carrers que travesses i d'altres que et travessen a tu. Espais on el temps sembla haver quedat congelat, on cada passa et transporta més enrere, on les ombres són tan suggerents com les llums. Al cor de Manresa, hi ha un d'aquests indrets: una artèria antiga, fosca i corbada, que ha resistit les transformacions urbanes i encara conserva intacta l'atmosfera del segle XIV.

No és només un carrer: és una experiència. Un recorregut curt, però dens, que convida a escoltar el so dels passos sobre el llambordí, a observar les dovelles gastades de les portalades i a imaginar la vida que bategava entre les seves parets quan la ciutat era una peça clau del mapa comercial català.

El carrer del Balç, el cor medieval de Manresa

Aquest lloc és el carrer del Balç, un dels espais patrimonials més singulars de Manresa i, sens dubte, el que millor conserva l'essència urbana de l'edat mitjana. Situat just al costat de la Basílica de la Seu, el Balç serpenteja adaptant-se al relleu de la roca i manté l'estructura original dels antics carrers porxats, coberts parcialment per passadissos i voltes.

El seu nom prové del mot "balç", que fa referència a un accident geogràfic abrupte, i és que el carrer es construí sobre una terrassa natural que cau sobtadament sobre el Cardener. Això va obligar a adaptar l'arquitectura al desnivell, donant lloc a aquest traçat tan característic.

Un carrer noble i d'alt nivell social

Al segle XIV, el carrer del Balç era residència de famílies influents. Aquí hi vivien mercaders, juristes i notaris, ben a prop del poder religiós i polític. La proximitat amb la Seu i amb la plaça Major no era casualitat: en aquell temps, viure al Balç era sinònim d'estatus.

Avui, molts dels edificis conserven portals d'arc apuntat, finestres gòtiques i detalls originals restaurats. El Centre d'Interpretació del Carrer del Balç, situat en una casa noble rehabilitada, ofereix una immersió audiovisual en la Manresa medieval i en la figura d'Ignasi de Loiola, que hi va passar durant la seva transformació espiritual.

Una atmosfera que no es pot inventar

Passejar pel Balç és entrar en una escenografia natural. L'arquitectura és austera però expressiva, amb pedres que recorden altres èpoques però que encara avui formen part del teixit viu del nucli antic. L'ombra que projecta l'estrenyiment entre parets accentua la sensació d'intimitat, de protecció... i de misteri.

A les nits, la il·luminació discreta dels fanals afegeix un punt encara més evocador. És un lloc que convida al silenci i a la contemplació, però també a l'estudi i a la reflexió, i per això és habitual escenari de rutes històriques, activitats culturals i actes simbòlics de ciutat.

Un espai únic a Catalunya

El carrer del Balç és un cas insòlit dins el patrimoni urbà català. Pocs carrers han mantingut tant la seva estructura original, i encara menys han sabut integrar-se en una proposta museogràfica que preservi la vivència medieval. És una porta oberta al passat sense necessitat de sortir del present.

A tocar de la plaça Major, i a només uns metres de la Seu, el Balç continua sent un secret a mitges, conegut per molts però explorat a fons per pocs. Un lloc per perdre's lentament i, sobretot, per deixar-se travessar per la història.