Entrades exhaurides per al primer monòleg de Roger Coma a la sala petita del Kursaal

L'actor presentarà dijous "No ho hauria de fer", una comèdia d'humor negre sobre la mort i els rituals

Publicat el 03 de febrer de 2026 a les 11:42

Amb les entrades exhaurides des de fa setmanes, aquest dijous 5 de febrer a les 7 del vespre la sala petita del Kursaal de Manresa acollirà el monòleg còmic No ho hauria de fer, creat i interpretat per Roger Coma. L'espectacle és el primer monòleg de l'actor i converteix l'angoixa d'un encàrrec incòmode en una comèdia marcada per l'humor negre, la ironia i les veritats incòmodes.

El primer monòleg de Roger Coma arriba a Manresa

La sala petita del Kursaal serà aquest dijous, 5 de febrer, l'escenari del monòleg No ho hauria de fer, una proposta creada i interpretada per Roger Coma que ja ha penjat el cartell d'entrades exhaurides des de fa setmanes. La funció començarà a les 7 de la tarda i suposa l'estrena a Manresa del primer monòleg en solitari de l'actor.

L'espectacle parteix d'una situació tan incòmoda com universal: un funeral, un discurs i un home que no té cap ganes de fer-lo, però que acaba assumint l'encàrrec. A partir d'aquest punt de partida, Coma construeix una comèdia que explora les contradiccions, les pors i els silencis que envolten la mort i el dol.

Humor negre per parlar del que costa dir

A No ho hauria de fer, Roger Coma dona veu a un home atrapat en el compromís d'haver de pronunciar unes paraules en un funeral. Mentre es prepara el discurs, el personatge qüestiona amb lucidesa i sarcasme les convencions socials associades a la mort, els rituals col·lectius i la necessitat de dir alguna cosa amb sentit quan, aparentment, ja no hi ha res a fer.

El monòleg transforma aquesta angoixa en una comèdia existencial que juga amb l'humor negre i la ironia per parlar del patetisme humà. L'espectacle posa el focus en les veritats incòmodes que sovint s'amaguen darrere de les fórmules apreses i dels discursos previsibles, i ho fa des d'una mirada crítica però també empàtica.

Una comèdia existencial sobre el compromís i el dol

Lluny de limitar-se a una successió de gags, No ho hauria de fer es construeix com una reflexió escènica sobre el compromís, la pressió social i la incomoditat que genera haver de complir expectatives en moments de fragilitat. El funeral esdevé l'excusa per parlar de la dificultat de trobar paraules adequades davant la pèrdua i de la necessitat humana de donar sentit a situacions que sovint el desborden.

A través del monòleg, l'espectador és convidat a riure's de situacions reconeixibles i, alhora, a qüestionar-se els rituals i les convencions que envolten la mort. El resultat és una proposta que combina humor i reflexió, i que apel·la tant a l'experiència personal com a la col·lectiva.

Una trajectòria consolidada entre televisió, teatre i ràdio

Roger Coma és un actor amb una trajectòria extensa i transversal. En televisió, ha participat en sèries com Porca Misèria i actualment forma part del repartiment de Com si fos ahir. Al cinema també ha desenvolupat diversos papers, mentre que al teatre ha treballat en produccions destacades com Medea, dirigida per Lluís Pasqual i protagonitzada per Emma Vilarasau, o Conqueridors, de Ramon Madaula.

Paral·lelament, ha col·laborat en programes de ràdio amb periodistes com Jordi Basté i Mònica Terribas. També és creador de sèries de petit format com Les coses grans i Les molèsties, produïdes per Betevé, projectes que ha escrit i dirigit.

Expectació màxima a la sala petita del Kursaal

L'exhauriment de les entrades amb setmanes d'antelació confirma l'interès que ha despertat aquest primer monòleg de Roger Coma. La funció d'aquest dijous a la sala petita del Kursaal s'inscriu en la programació d'arts escèniques de l'equipament manresà i reforça l'aposta per propostes de format mitjà que combinen qualitat artística i connexió amb el públic.

Amb No ho hauria de fer, Roger Coma fa el salt al monòleg en solitari amb una proposta que utilitza l'humor per abordar un dels temes més delicats, convertint la incomoditat en matèria escènica i el silenci en rialla.