La 28a Fira Mediterrània de Manresa dedicarà l'edició d'enguany a la creativitat i a l'impuls de la cultura popular com a motor de nous projectes artístics. Amb 79 propostes, el 73% d'elles estrenes, el certamen celebra els cinc anys de l'Obrador d'arrel i aposta per reforçar la xarxa de creació i exhibició d'arts d'arrel, amb presència internacional i una programació professional renovada.
Una edició marcada per la creativitat
La Fira Mediterrània de Manresa arriba del 9 al 12 d'octubre en plena forma i amb una mirada clara: reivindicar el paper de la creativitat dins les arts d'arrel. L'edició número 28 es presenta amb un accent especial en l'Obrador d'arrel, que enguany celebra cinc anys d'existència. Aquest programa, impulsat per la Generalitat i la Fira, ha esdevingut una eina clau per acompanyar els artistes que exploren camins nous a partir de la tradició i la cultura popular.
L'Obrador ha aconseguit consolidar-se com un motor de generació de mercat i ha reforçat objectius com la creació de xarxes, el suport en les fases de recerca, producció i exhibició i la connexió entre creadors contemporanis i l'associacionisme cultural. En aquest context, l'edició d'enguany vol posar en valor les iniciatives que han sorgit d'aquest espai i que demostren que l'arrel pot ser punt de partida per innovar.
Tast de projectes a la Fabra i Coats
La presentació de la Fira Mediterrània a Barcelona ha tingut lloc a la Fabra i Coats, Fàbrica de Creació, on s'han mostrat alguns dels projectes vinculats a l'Obrador. El públic ha pogit gaudir d'un tast de Llavor, de Jaime Pablo Díaz, amb joves del Programa d'impuls a la dansa d'arrel; d'un avançament de Pa, l'espectacle inaugural d'Anna Ferrer, i del nou projecte de neocuplet Bomba va, de Glòria Ribera.
Cadascuna d'aquestes propostes és un exemple de com la tradició pot ser reinterpretada i reformulada en clau contemporània. En el cas de Pa, Ferrer ha transformat la tradició fornera de la seva família en una reflexió musical i performativa sobre la transmissió d'oficis i identitats. Ribera, amb Bomba va, recupera l'esperit irreverent del cuplet per qüestionar, amb humor i crítica, els conflictes i les desigualtats actuals.
Una Fira amb mirada pròpia
Des que Jordi Fosas n'assumeix la direcció artística, la Fira Mediterrània ha reforçat el seu caràcter com a mercat estratègic de les arts d'arrel. L'objectiu és clar: crear les condicions perquè artistes, festivals i institucions treballin plegats en la generació de nous projectes i públics. La Fira no actua com un centre de creació en si mateix, sinó com un node que connecta i dona suport.
El desplegament de la Xarxa d'Arts d'Arrel, formada actualment per tretze espais i festivals, n'és una bona prova. Aquesta xarxa permet consolidar un circuit que incentiva la creació i la distribució d'obres que parteixen de la tradició. Les xifres de la programació oficial també parlen per si soles: 28 de les 79 propostes programades provenen directament de l'Obrador d'arrel, un 35% del total, i gairebé tres quartes parts de la programació són estrenes.
Noves línies i itineraris
La programació d'enguany s'estructura en quatre grans blocs artístics: novetats musicals catalanes d'arrel, músiques del món de l'escena mediterrània, dansa i propostes teatrals i circenses vinculades a la memòria i l'oralitat. A aquests se sumen tres nous itineraris transversals.
El primer posa l'accent en el públic escolar i familiar, amb sis propostes pensades per als més petits. El segon itinerari se centra en el ball i el cant participatiu, amb set projectes que conviden a la ciutadania a formar part activa de l'experiència. El tercer, sota el nom Fem cultura popular, vol visibilitzar el treball de les entitats i associacions, amb nou propostes i la implicació de quinze col·lectius.
El carrer com a escenari
La Fira Mediterrània reforça el seu vincle amb l'espai públic i omplirà Manresa d'espectacles a peu de carrer. Espais emblemàtics de la ciutat, com la plaça Major, la plaça Sant Domènec o el passeig Pere III, es transformaran en escenaris per a la dansa, el circ i la música.
L'espectacle de cloenda, Immaterial, de la companyia Voël, serà un homenatge als Béns Culturals Immaterials del país i combinarà circ, art contemporani i cultura popular amb castells, pedra seca, falles del Pirineu i campaners. A la plaça de la Música, el projecte Tierras Raras, de Sacude, fusionarà dansa flamenca i dansa aèria oferint una perspectiva inèdita del flamenc.
Focus internacional: els Balcans
L'edició d'enguany posa la mirada en els Balcans, una regió que viu una intensa efervescència creativa en l'àmbit de les arts d'arrel. El trompetista serbi Ekrem Mamutović, la proposta experimental de Vladimir Lenhart i Zoja Borovčanin, el sevdah renovat de Božo Vrećo i la fusió de la jove franco-grega Melina Vlachos mostren la diversitat d'una escena que combina tradició i contemporaneïtat.
Activitat professional i Àrea Pro
El centre neuràlgic professional serà novament el Centre Cultural El Casino, que acollirà les jornades professionals, reunions, showcases i l'exposició Un gest d'arrel, dedicada a la dansa d'arrel.
Les jornades professionals tindran lloc del 9 a l'11 d'octubre sota el lema Recodificar la tradició: acompanyament artístic i processos creatius. A través de tres sessions, s'abordaran qüestions com l'acompanyament artístic, la relació entre creació i tradició i la vitalitat creativa dels Balcans.
Recursos i pressupost
La Fundació Mediterrània gestiona un pressupost total d'1,38 milions d'euros. D'aquests, 1,02 milions es destinen directament a la Fira Mediterrània i 360.000 euros a l'Obrador d'arrel, que inclou els programes de suport a la creació i producció i els programes d'impuls a la dansa i a la música d'arrel.
El finançament prové de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Manresa, la Diputació de Barcelona, l'INAEM, l'Institut Ramon Llull i Acción Cultural Española, entre altres institucions i col·laboradors privats. També s'hi sumen convenis amb governs territorials com el de les Illes Balears, el País Basc i Galícia.
Com a mercat estratègic de les arts escèniques i musicals de Catalunya, la Fira Mediterrània compta amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals i forma part del grup de mercats clau del país, juntament amb FiraTàrrega, el Mercat de Música Viva de Vic, Trapezi Reus, Mostra Igualada i altres.
Les xifres de la programació
La 28a edició programarà un total de 79 propostes artístiques que sumaran 135 funcions, de les quals 58 són estrenes. D'aquestes, 36 són estrenes absolutes, 10 a l'Estat i 12 a Catalunya. La procedència de les propostes reflecteix una forta presència catalana (54%), amb un 28% de la resta de l'Estat i un 18% d'internacionals.
Pel que fa a les disciplines, 45 de les propostes corresponen a música i 34 a arts escèniques i cultura popular. Entre les funcions, 75 seran gratuïtes i 60 de pagament, incloent-hi 11 adreçades a l'àmbit escolar a través del programa FiraEscoles.
Amb tot aquest ventall, la 28a Fira Mediterrània de Manresa es reafirma com una cita indispensable del calendari cultural català i mediterrani, capaç de connectar tradició i modernitat, públic general i professionals, i de consolidar-se com a espai de trobada i reflexió sobre el present i el futur de les arts d'arrel.
