Manresa i Navarcles es converteixen, del 17 al 26 d'octubre, en escenaris del 21è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam). Més de seixanta títols d'arreu del món, onze d'ells preseleccionats als Oscar 2026, configuren una programació que reivindica el cinema com a espai de reflexió, compromís i denúncia. Amb noms com Kaouther Ben Hania, Hasan Hadi o Jim Jarmusch, el Clam 2025 es consolida com un referent europeu en cinema social i en la difusió de valors humanistes.

Una edició marcada per la consciència social

El Clam 2025 obre les portes amb una programació que combina cinema d'autor, mirada crítica i sensibilitat humanista, fidel a l'esperit que el va veure néixer fa més de dues dècades. Enguany, el festival reafirma la seva vocació de ser pont entre el cinema d'excel·lència artística i les causes socials més urgents, oferint una selecció de llargmetratges, documentals i curtmetratges que aborden els grans reptes del nostre temps: la guerra, les desigualtats, la memòria històrica i la lluita pels drets humans.

La sessió inaugural, aquest divendres 17 d'octubre als Cines Bages de Manresa, presentarà La voz de Hind, de la tunisiana Kaouther Ben Hania, guardonada amb el Lleó de Plata a Venècia i escollida per representar Tunísia als Oscar. El film, inspirat en un fet real, retrata la desesperada trucada d'una nena atrapada sota les bombes a Gaza. La projecció comptarà amb la participació del moviment Aturem les guerres, en un gest que reforça el vincle entre cinema i activisme.

La clausura, el diumenge 26 d'octubre a Navarcles, arribarà amb The president's cake, del director iraquià Hasan Hadi, una tendra metàfora sobre la infància a l'Iraq de Saddam Hussein, reconeguda amb la Caméra d'Or i el Premi del Públic a Canes 2025. Dues produccions de fort impacte social que simbolitzen el caràcter del Clam: emocionar per transformar.

El millor cinema internacional, amb accent social

Entre els més de seixanta títols del festival, onze films han estat seleccionats pels seus respectius països per competir als Oscar 2026. La llista inclou obres com 2000 meters to Andriivka (Ucraïna), Franz (República Txeca), La misteriosa mirada del flamenco (Xile), No other choice (Corea del Sud), Un simple accidente (França), Sentimental value (Noruega), Sirat (Espanya), The secret agent (Brasil), The things you kill (Canadà), The president's cake (Iraq) i La voz de Hind (Tunísia).

A més, vuit d'aquests títols formaran part dels European Film Awards, reafirmant el paper del Clam com a trampolí de cinema europeu de qualitat. Entre ells, Arco, Franz, Un simple accidente, Sentimental value, Sirat, Ciudad sin sueño, Los domingos i La voz de Hind.

També destaca la presència de grans noms del cinema contemporani. El festival projectarà Father Mother Sister Brother, de Jim Jarmusch, Lleó d'Or a Venècia 2025, que tancarà la cerimònia d'entrega de premis. Altres títols remarcables són La ola, del xilè Sebastián Lelio; Resurrection, del xinès Bi Gan, premi especial del jurat a Canes, i Put your soul on your hand and walk, de Sepideh Farsi, un dur documental sobre l'assassinat d'una fotògrafa a Gaza.

Reconeixements i figures homenatjades

Els Premis d'Honor del Clam 2025 reconeixeran figures clau del cinema i la cultura, tant catalana com internacional. Un dels guardonats serà Abderrahmane Sissako, prestigiós director maurità autor de Timbuktu, nominada a l'Oscar, que oferirà una classe magistral oberta al públic.

També seran distingits el crític i escriptor Jordi Bordas, el cineasta i historiador Esteve Riambau i la fotògrafa Pilar Aymerich, a qui el festival dedica una exposició retrospectiva que repassa la seva trajectòria i el seu compromís amb la memòria col·lectiva.

Un dels moments més emotius arribarà el diumenge 19 d'octubre a Navarcles, amb el lliurament del Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat, que enguany recau en la Comunitat Palestina de Catalunya. El guardó, que reconeix la lluita per la justícia social i la pau, serà lliurat en un acte conduït per la periodista Txell Feixas, reconeguda per la seva cobertura en zones de conflicte i la defensa dels drets de les dones.

D'altra banda, el Premi Insert, impulsat per Ampans, distingirà la millor creació audiovisual realitzada per persones amb discapacitat intel·lectual, reafirmant el compromís del Clam amb la inclusió i l'accessibilitat cultural.

Cinema i memòria democràtica

Una de les grans novetats d'aquesta edició és el cicle Les altres zones d'interès, organitzat conjuntament amb l'associació Memòria.cat, que centrarà la seva reflexió en "el naixement del feixisme en societats com la nostra".

Aquest cicle oferirà projeccions de grans clàssics que interroguen la relació entre autoritarisme, propaganda i memòria històrica. Destaquen els 556 minuts de la monumental Shoah, de Claude Lanzmann, un dels documents cinematogràfics més contundents sobre l'Holocaust. També es podran veure El conformista (Bernardo Bertolucci), Peppermint candy (Lee Chan-dong), Ven y mira (Elem Klimov) i La zona de interés (Jonathan Glazer), que es projectaran com a peces centrals per al debat sobre el paper de l'art davant els discursos totalitaris.

Amb aquest cicle, el Clam consolida la seva voluntat de ser un espai no només d'exhibició, sinó també de memòria i reflexió democràtica, connectant el passat amb els reptes del present.

Un festival obert, participatiu i compromès

El Clam 2025 no és només un festival de cinema: és un espai de diàleg i resistència cultural. Al llarg dels seus deu dies de durada, acollirà debats, taules rodones, exposicions, tallers i masterclasses, amb la participació de més de 30 entitats socials i col·lectius que treballen en l'àmbit dels drets humans, la cooperació i la inclusió.

Aquest caràcter participatiu converteix Manresa i Navarcles en epicentres de reflexió cívica i cultural, on el cinema esdevé una eina per comprendre el món i generar canvi. Les activitats paral·leles permetran establir ponts entre creadors, activistes i públic, posant en comú experiències i propostes per repensar el paper de la cultura en temps d'incertesa.

La programació també inclou sessions escolars, tallers d'alfabetització audiovisual i projeccions accessibles amb audiodescripció, subtítols i bucle magnètic, reafirmant el compromís del festival amb la cultura per a tothom.

Una trajectòria consolidada

Amb més de dues dècades de recorregut, el Clam ha esdevingut una cita imprescindible dins del panorama cultural català i europeu. Des de la seva creació, ha defensat un model de cinema al servei de la justícia social, apostant per propostes que sacsegen consciències i obren nous espais de diàleg.

Aquesta 21a edició, amb més de 60 títols, 11 preseleccionats als Oscars i 8 als Premis Europeus, confirma la maduresa del projecte i la seva vocació internacional. Però, sobretot, manté intacta la seva essència: fer del cinema una eina per comprendre, emocionar i transformar.