18-O: una vaga general que busca dictar sentència

L'aturada vol donar una resposta de país a les condemnes, i marcarà la cinquena jornada de protestes, coincidint amb l'arribada de les Marxes per la Llibertat a Barcelona

Publicat el 17 d’octubre de 2019 a les 18:16
Segueix la resposta a la sentència de l'1-O. Després de quatre jornades d'intenses protestes arreu del país, aquest divendres hi ha convocada una vaga general, convocada per la Intersindical-CSC i la IAC, que el sobiranisme ha plantejat com una resposta de país a les condemnes als líders independentistes i a la repressió. I que coincideix amb l'arribada de les Marxes per la Llibertat a Barcelona, en el que serà el cinquè dia de protestes després de la sentència.

Aquestes són les principals claus de la vaga del 18-O:

1) Per què es convoca?

Formalment, per motius de caire laboral -està prohibit fer vaga per raons polítiques-. S'exigeix un salari mínim interprofessional de 1.200 euros mensuals, el manteniment del poder adquisitiu de les pensions i l'eliminació de la bretxa salarial. També reclamen al Govern un pla per garantir la gratuïtat i universalitat dels serveis públics. A la convocatòria s'han adherit en les darreres hores la CGT i la Unió de Pagesos.

2) Quines activitats hi ha previstes?

Al matí hi haurà mobilitzacions en diversos punts de les principals ciutats. A Barcelona a les 12h hi haurà un piquet a plaça Universitat; a Tarragona hi ha una concentració a les 12h30 a la plaça de l'Ajuntament i a Girona a les 11h arrencarà una manifestació a la Plaça Pompeu Fabra. La principal mobilització de la vaga general serà una manifestació a Barcelona, amb el lema "Pels drets i les llibertats, vaga general", que començarà a les 17 hores als Jardinets de Gràcia i baixarà per Passeig de Gràcia fins la Gran Via.  3) Quines empreses pararan?

Un dels majors centres de treball del país, la planta de Seat a Martorell, ha aturat la producció d'automòbils des de la tarda d'aquest dijous i durant tots els torns de divendres, decisió que afectarà 6.900 treballadors. L'empresa automobilística no s'adhereix a la vaga però ha acordat l'aturada tècnica pel risc que no arribessin els subministraments o els treballadors no poguessin arribar a la factoria.

D'entre les grans empreses, la cadena de supermercats Bonpreu no obrirà les botigues i oferirà un permís retribuït als seus prop de 7.000 empleats. La mateixa decisió ha pres l'operadora Parlem, mentre que les benzineres de Petrolis Independents no oferiran atenció personal en suport a la vaga. A més, l'assemblea d'estibadors de Barcelona s'ha sumat a l'aturada. 
  Amb motiu de la vaga, la Universitat Pompeu Fabra ha suspès les activitats lectives i Esade ha tancat els seus centres de Barcelona i Sant Cugat. La vaga també ha rebut adhesions del món de la cultura, com la d'una vintena de teatres de Barcelona, com ara Escenari Joan Brossa, Tantarantana, Sala Flyhard o el Teatre del Raval. Per la seva banda, el Palau de la Música ha anul·lat el concert previst i el Liceu ha ajornat la representació que tenia prevista.
4) La vaga aconseguirà aturar l'activitat?

Una de les claus per a l'èxit de la jornada de vaga seran les afectacions a la mobilitat, que poden dificultar l'arribada als centres de treball. D'una banda, els serveis mínims decretats al servei de Rodalies són de només el 33% durant tot el dia i al metro només han de circular almenys el 50% dels trens en hora punta.

[blockquote]Les Marxes per la Llibertat arribaran a Barcelona al migdia per diverses carreteres[/blockquote]

D'altra banda, al migdia arribaran al centre de Barcelona els participants de les Marxes per la Llibertat. Les que partien de Berga i Vic arribaran per la C-58; mentre que la de Girona discorrerà per la N-2, la C-31 i la Gran Via; i les de Tarragona i Tàrrega, per la N-2, l'A-2, la B-23 i la Diagonal.

Als aeroports es preveu una afectació limitada a les rutes més llargues, atès que el govern espanyol ha decretat serveis mínims del 100% als vols no peninsulars i del 57% als vols peninsulars de més de cinc hores. 

5) És una vaga política?

La legislació a l'Estat impedeix la celebració de vagues per motius que no siguin laborals. La patronal Foment del Treball va denunciar la convocatòria de la vaga del 3 d'octubre del 2017 per considerar que es convocava per raons polítiques, i fins i tot en va sol·licitar la suspensió cautelar.

[blockquote] Foment del Treball va intentar prohibir sense èxit la primera vaga general convocada per Intersindical [/blockquote]

Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar la demanda de Foment, que exigia a Intersindical-CSC una indemnització de 100.000 euros per danys i prejudicis pels serveis mínims. La justícia va al·legar que la vaga és un dret fonamental i la patronal de grans empreses va recórrer la decisió al Tribunal Suprem.


6) Les anteriors vagues del procés

La d'aquest divendres serà la cinquena vaga general convocada per Intersindical-CSC coincidint amb esdeveniments del procés. La que va tenir més incidència va ser la del 3 d'octubre del 2017, com a resposta a les càrregues policials de l'1-O. En aquesta jornada el consum elèctric va situar-se a nivells d'un dia festiu, un indicador rellevant per valorar l'èxit d'una aturada general; s'hi van sumar UGT i CCOO i fins i tot s'hi van mostrar favorables patronals com ara Pimec i Cecot.

[blockquote] Durant la vaga del 3-O del 2017 el consum elèctric va descendir a nivells d'un dia festiu [/blockquote]

Les següents vagues generals van rebre menys suport, i es van centrar sobretot en l'àmbit de l'administració pública. El 8 de novembre del 2017 va ser la segona, coincidint amb l'ingrés en presó dels membres del Govern; el 21 de desembre del mateix any, durant la celebració del Consell de Ministres a Barcelona es va convocar una aturada de dues hores; i el 21 de febrer d'aquest any es va convocar una vaga coincidint amb l'inici del judici de l'1-O.