Pere Fontanals: Als anys 30, el NSDAP era un partit polític legal que acceptava les normes democràtiques de l'Alemanya de la Gran Depressió que encara vivia acomplexada pel Tractat de Versalles de 1919 després de la Primera Guerra Mundial. Repeteixo: el NSDAP era un partit polític legal i democràtic. Era un partit legal i democràtic que culpava principalment els jueus de les misèries del poble ras alemany. Era una formació que va posar un col·lectiu concret –els jueus- com a objectiu de la frustració d'un poble sense feina i amb penúries econòmiques. No crec que sigui necessari recordar com va acabar tot plegat. Un holocaust que va significar l'execució d'un numero entre 6 i 12 milions de jueus, gitanos, polonesos ètnics i també soviètics, Testimonis de Jehovà, homosexuals, discapacitats,... No cal ser un lletrat per conèixer la història; s'han fet excel·lents pel·lícules que expliquen amb detall ja no la misèria de la guerra, sinó la magnitud del genocidi.

Josep Anglada, president de PxC, que és un partit polític legal i que es presenta respectant les normes de la democràcia tal i com feia el NSDAP alemany, nega l'holocaust, ha format part de Fuerza Nueva i organitzava viatges al Valle de los Caídos per honrar Franco. Josep Anglada, fundador i president de PxC, va ser candidat per Frente Nacional a les eleccions al Parlament Europeu l'any 1989. Ha declarat en nombroses ocasions compartir ideari amb els caps rapats i portar l'àliga franquista en el cor. Fa vint anys, quan als nostres carrers amb prou feines no hi havia immigració, Albert Pericas, cap de llista de PxC a Manresa, es dedicava a empaitar independentistes amb una furgoneta carregada d'amics garrot en mà. Ahir eren els independentistes, avui són els musulmans i demà seran les dones o els sordmuts.

La PxC de Josep Anglada i d'Albert Pericas és una formació política legal que respecta les normes democràtiques de l'estat espanyol. El NSDAP, el partit nazi d'Adolf Hitler, també era una formació legal que va respectar el joc democràtic alemany mentre no va tenir el poder. Anglada, i la PxC, han expressat públicament el seu odi cap als musulmans i els sud-americans. Hitler, i el NSDAP, expressaven públicament el seu odi als jueus.

Que una formació política sigui legal i participi en comicis democràtics no significa necessàriament que tingui un ideari respectable. El partit nazi de Hitler no era respectable. La PxC d'Anglada tampoc no ho és. Perquè no estem parlant de formulacions polítiques abstractes sinó de discriminació humana concreta, de segregació personal, de persecució per origen. Però més lluny que això encara, votar pel NSDAP alemany dels anys 30 o votar per la PxC d'aquest mil·lenni és fugir la pròpia responsabilitat com un covard en la situació que ens toca viure. És oblidar que l'insult col·lectiu es transforma en insult personal i individual. És alimentar la frustració amb faules que mai no sadollen aquest neguit intern, sinó més aviat l'augmenten.

Votar la PxC d'Anglada és, a més a més, violentar la convivència dels que vivim en pau sense fantasmes inventats, sense llegendes, sense mentides, sense prejudicis, sense necessitat de trobar culpables en la nostra realitat. Amb totes aquestes premisses encara no entenc perquè no puc definir com a imbècil aquell que amb el seu vot manifesta el seu odi cap a tots i cada un d'uns individus només per haver nascut més al sud.