Quan un ple s'allarga gairebé vuit hores, és fàcil que la sessió doni moments més lleugers que surten del debat polític i que cauen en una anècdota, que és rebuda com a broma o amb indignació, segons sigui l'interlocutor, i facin que la jornada, a vegades densa i moltes vegades artificialment inflada, sigui més fàcil de portar per als pocs, o cap, espectador que el segueix sense estar-ne laboralment obligat.

La sessió d'aquest dijous en va donar uns quants. Com acostuma a ser habitual, les -poques- intervencions de la regidora de Vox, Inmaculada Cervilla, van tornar a ser una font d'inspiració per a escriptors de realitat màgica. Però no va ser l'única que va oferir detalls que, per sortir-se del guió, van alleugerir la impostura d'alguns discursos quan encara queda un any i mig per a les properes eleccions.

Amazon, al polígon del Pont Nou de Manresa

Una de les afirmacions que va despertar més comentaris en veu baixa al saló de sessions va ser la comparació que va fer el regidor d'Urbanisme i Mobilitat, Carles Garcia, en el debat de la moció de Junts sobre els comerços "de baix valor afegit". Els postconvergents proposaven limitar les llicències a barberies, estètiques, tendes de mòbils o fundes, basars o supermercats 24 hores, i el regidor, en la seva rèplica, va recordar que, tècnicament, no hi ha manera de distingir-los sinó és pel tipus d'activitats que desenvolupen.

El rebombori entre els edils va arribar, però, quan Garcia va voler posar un exemple: "així, hem de dir que no a Amazon, que molts dels seus productes tenen baix valor, d'entre 1 i 10 euros, si ens demana d'instal·lar-se al polígon del Pont Nou?", va preguntar en veu alta. L'orella dels regidors de seguida va obviar l'exemple i es va depositar en l'anècdota, i la seva boca els va seguir el joc amb un "rumrum" intens que només pot generar el gegant de la logística i la paqueteria. Tant va ser així, que el regidor de govern va haver de córrer a aclarir que només posava un "exemple" de la dificultat per distingir, tècnicament, sobre quines negocis són "de baix valor afegit".

"Xorrades" que no ho són tant

Un altre dels episodis del ple que va sortir-se del guió el va protagonitzar la regidora de Fem Manresa, Gemma Boix, quan va ventar-li a Junts que la proposta que presentava era una "xorrada". L'anticapitalista es referia a la moció perquè l'Ajuntament fes un acte d'agraïment als manresans que, fa 25 anys, van donar les instal·lacions de la Pista Castell al consistori. "Tenim el solar que és un niu de rates i vostès volen instal·lar-hi una placa", va dir per justificar la seva expressió.

El portaveu de Junts, Ramon Bacardit, que demostra tenir una flema britànica per aquests assumptes, sempre que no sigui amb periodistes que signen articles que no li agraden, va farcir la seva intervenció amb la paraula de la regidora: "potser creu que és una xorrada", "segurament serà una xorrada", "aquesta xorrada"... fins al punt que en el seu torn final Boix va admetre que "segurament ha estat una expressió desafortunada: demano disculpes".

Per si quedava algun dubte: Vox assumeix que és extrema dreta

Les -repeteixo, poques- intervencions que protagonitza la regidora de Vox, Inmaculada Cervilla, als plens de l'Ajuntament mereixerien un article per a ella sola. Generalment, Cervilla intervé en punts concrets i amb discursos preparats, colant expressions d'odi, d'espanyolisme, o de les dues coses juntes. Quan no és així, és per discutir-se amb l'alcalde quan es passa de temps en la seva intervenció i l'avisa, o quan es passa de fatxa en les seves paraules i l'avisa. I si no és amb l'alcalde és amb la regidora Boix, de Fem Manresa -s'asseuen una davant de l'altra- quan li retreu alguna barrabassada.

Aquesta vegada, però, la regidora es va indignar amb la presidenta de l'Associació de Veïns de les Escodines, i ho va fer sense que Carme Carrió la cités, ni directa ni indirectament, quan intervenia des del públic, per agrair, en nom de la FAVM, la concessió definitiva de la Medalla de la Ciutat a Víctor Feliu, una distinció que també s'aprovava aquest dijous. Enmig de la seva extensa intervenció, Carrió, recordant el llegat de Feliu, va dir que era missió de tots "aturar l'auge de l'extrema dreta". Ho va dir sense citar ningú ni les sigles de cap partit, sense aixecar els ulls del paper i sense mirar a ningú, en un context més universal -del món- que concret -de Manresa-.

Cervilla es va sentir aludida i va saltar de la seva cadira com si tingués una molla al cul. Va dirigir-se al fons del públic on hi tenia un apuntador amb ulleres fosques, i quan l'activista veïnal va acabar la seva glosa, va tornar al seu seient i va córrer a demanar la paraula. "El què ha fet de barrejar una distinció de la ciutat amb no se què de l'extrema dreta és una vergonya", va deixar-li anar. La incombustible Boix, sempre davant, no se'n va poder estar: "tu sí que ets una vergonya!", i ja es va embolicar la troca. Que si "alcalde, m'ha insultat", que si "jo no he sentit cap insult", que si "clar, si no estava atent al ple", o que "evidentment que sí que estava atent, però no he sentit cap insult".

El Partit Separatista de Catalunya, o fer-se l'ofès per un joc amb les sigles del partit

L'altra intervenció de la representant d'extrema dreta al saló va arribar més endavant, en un debat del Pacte Nacional per la Llengua. Als acostumats "vivim en la dictadura del català" -que va poder verbalitzar en castellà, com totes les seves intervencions, sense que ningú ni la multi ni l'empresoni- Cervilla es va permetre un joc de paraules amb les sigles del PSC que va provocar la riallada, sobretot dels regidors independentistes, més per estrafolària -i desajustada de la realitat- que per ocurrent: "el Partit dels Separatistes de Catalunya".

En aquest cas, qui va estar fora de lloc, més que la pròpia Cervilla, va ser el portaveu socialista, Anjo Valentí, demanant explicacions i que es retractés per aquesta trista i poc elaborada brometa. El regidor es va mostrar sorprenentment indignat per una frase sense importància, volent aparèixer en escena en un ple en què no havia pogut ser protagonista ni d'un pobre dictamen de tràmit.

Hi ha públic? Fem míting

Aquesta voluntat artificial d'acaparar atenció no va ser exclusiva del regidor socialista només. La presència de públic veïnal i de gent gran durant la primera meitat de la sessió, per participar i seguir el reconeixement definitiu de Víctor Feliu, va entrar com un estilet a la gola de més d'un regidor.

Ramon Bacardit va coronar la seva segona intervenció en el debat de les ordenances fiscals amb un míting digne d'entrar en directe en els talls informatius de la televisió quan hi ha eleccions o de ser un recurs audiovisual per al TikTok de la seva campanya pemanent. Deslligada de context la seva locució tindrà tot el sentit, però en directe, a la sessió, va resultar totalment deslligada del debat que es portava a terme.

Tampoc l'alcalde Marc Aloy no se'n va poder estar de cantar les bondats de la gestió del govern en moments que no semblava tocar i davant d'un públic -el presencial- ple d'experiència. "No és una ciutat grisa i sense futur", també va insistir el regidor Garcia posant com a exemple una empresa que té dues botigues a la ciutat i en volia obrir una tercera.

Els plens donen per molt, i no sempre ha de ser seriós o tens. Afortunadament