Manresa requereix d'estudis universitaris de mines com a mínim mentre duri aquesta crisi que aprima les possibilitats de moviment en la gestió de recursos municipals. Reforçar ponts, aprofitar recursos, fer aliatges amb les virolles d'aquí i d'allà, i vendre les eines que no han de servir, o que es creu que no han de servir en el futur.

El ple extraordinari de pressupost de Manresa ha ratificat 79 milions de gruix, però poc marge de moviments, amb un govern molt pragmàtic, amb una oposició de govern encara acomplexada pels darrers anys i una oposició del govern i de la oposició que assenyala malalties sense ensenyar medicaments. El pressupost està marcat per la crisi, però més per la crisi econòmica de l'administració que no pas, que també, de la ciutadania. Esperant Generalitat, Diputació i Estat en uns pressupostos que com ha dit el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, "són indicatius, que no vol dir executius". Tot dependrà de les subvencions que a primers d'any es vagin aprovant en les administracions superiors.

El debat de pressupostos que contràriament a la previsió ha durat menys de les tres hores que apuntaven alguns regidors s'ha centrat bàsicament en la venda de patrimoni –alienació, en dirien-, en l'increment de la previsió d'ingressos per multes i sancions i en una possible transmissió d'il·lusió que preveia el regidor del PP, Xavier Javaloyes, i que no es percep en les xifres presentades pel govern de la ciutat. Entremig, una esmena del PSC per incrementar la partida a serveis socials que ha rebut el vist-i-plau unitari de la cambra.

Quant a l'alienació de patrimoni s'ha parlat de terrenys situats al Tossar dels Cigalons i a la Font dels Capellans tement, sobretot, una venda per sota del què seria just que podria fomentar, altre cop, l'especulació quan hi hagués possibilitat de construir-hi en el futur. El regidor de govern, Sala, ha garantit que els terrenys a alienar s'intentarien vendre directament als propietaris de terrenys adjacents o, en el pitjor dels casos, a través de subhasta pública, i que en cap cas són terrenys incorporats en cap pla general que pugui afectar futurs creixements urbanístics.

El doblament de la partida d'ingressos prevista a partir de multes i sancions també ha tingut els regidors de l'oposició entretinguts a l'hora de fer entendre que si per al 2012 es preveu créixer tant en aquesta partida és, o bé perquè s'ha parlat amb els responsables d'imposar aquestes sancions per a què siguin més rigorosos a l'hora d'aplicar-les, o bé perquè es considera que en anys anteriors no es feia prou feina en aquest sentit, o les dues variables alhora. En tot cas, als regidors de l'oposició els semblava prou clar que aquesta previsió de creixement aniria per eixugar el fet de considerar els dissabtes com a festius a l'hora de pagar als treballadors municipals. Al regidor d'hisenda això li semblava una lectura demagògica de la realitat.

L'altre espai de debat del pressupost l'oferia la il·lusió, o la manca d'il·lusió, que ofereixen aquests números a la ciutadania. L'oposició defensava que per aprovar aquests números tant feia prorrogar el pressupost actual, corroborant la posta en evidència d'Irujo, del PSC, que deia que era un pressupost de continuïtat respecte als pressupostos de l'anterior govern, i el regidor d'hisenda responia que amb el pressupost anterior només durarien dos mesos degut al desfasament amb els interessos bancaris.

Del debat se'n podrien extreure més lectures i anècdotes però tampoc no donaven els números per massa més equilibris que els que s'han fet. Apuntalar soques per a que la mina no s'enfonsi. Vots a favor del govern, abstenció de l'exgovern i vots en contra de l'oposició, de l'oposició de sempre. Déu doni vida a l'EPSEM.