Junts Manresa ha celebrat aquest dijous al cafè teatre Voilà! un acte polític que ha servit tant per visualitzar l'inici oficial de Ramon Bacardit com a candidat a l'alcaldia de Manresa el 2027 com per obrir el debat sobre el futur polític de la ciutat. En una sala plena de simpatitzants, Bacardit ha conversat amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, sobre municipalisme, lideratge, seguretat, habitatge, immigració i vertebració del país.
El moment clau de la trobada ha arribat al final, quan Bacardit ha anunciat la seva voluntat de reunir-se amb altres espais del centre-dreta catalanista, com el recentment creat Avenç Nacionalista de Sergi Perramon, o l'Impulsem de l'actual regidor de govern Joan Vila, amb l'objectiu d'agrupar sensibilitats en una candidatura única per intentar l'assalt a l'alcaldia.
Un acte que marca l'inici del camí cap al 2027
L'acte celebrat al cafè teatre Voilà! de Manresa ha estat el primer que Ramon Bacardit ha fet públicament com a candidat oficial de Junts a l'alcaldia de la ciutat. Bacardit ha estat escollit recentment pels militants del partit per repetir com a cap de llista després de les eleccions municipals de 2023, en què Junts va quedar com el principal partit de l'oposició al consistori manresà.
En obrir la conversa, Bacardit ha volgut agrair la confiança rebuda dins del partit i ha remarcat que, a partir d'ara, "el repte ja és la ciutat". El format escollit ha estat el d'una conversa distesa amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, amb preguntes plantejades pel candidat i respostes obertes sobre les principals qüestions que marquen l'agenda política local i nacional.
L'oposició com a escola política
Un dels primers blocs de la conversa ha girat entorn de l'experiència d'Artur Mas a l'oposició municipal a Barcelona a finals dels anys vuitanta. L'expresident ha recordat el seu pas per l'Ajuntament com "la meva principal escola política", subratllant que la política municipal permet aprendre "a peu de carrer", allà on "es juguen les coses".
Mas ha defensat que haver passat per l'oposició és clau per entendre la política i per després assumir responsabilitats de govern. "Si no has fet aquesta escola, has perdut alguna cosa important", ha afirmat, en una reflexió que Bacardit ha connectat amb la seva pròpia experiència com a cap de l'oposició a Manresa.
Manresa i el paper de la Catalunya central
La conversa ha derivat cap al paper de Manresa com a capital de la Catalunya central i ciutat estructurant del país. Bacardit ha situat la ciutat més enllà del seu rol com a capital de comarca, apuntant que afronta reptes propis d'una capital de vegueria, tant per la seva dimensió com per la seva situació geogràfica.
Artur Mas ha recuperat la idea noucentista de la "Catalunya-Ciutat" per explicar que, tot i els avenços dels darrers cent anys, encara cal reforçar la cooperació entre ciutats mitjanes. En aquest sentit, ha defensat que Manresa, Vic, Igualada i altres capitals de la Catalunya central no han de competir amb l'àrea metropolitana de Barcelona, sinó actuar amb lògica de complementarietat. "Agrupar els interessos d'aquestes ciutats i defensar una agenda comuna té tot el sentit del món", ha remarcat.
Crítiques a la manca de lideratge i al model de país
Bacardit ha aprofitat aquest marc per criticar el que considera una manca de lideratge del Govern de la Generalitat en la vertebració del país. Ha expressat preocupació davant plantejaments com el d'una "Catalunya de 10 milions", que, segons ha dit, poden convertir territoris com Manresa en receptors de creixements sense els equipaments ni les infraestructures necessàries.
El candidat de Junts ha fet un diagnòstic de la situació de la ciutat, citant dades sobre envelliment del parc d'habitatges, baixos preus de lloguer en relació amb altres zones del país i una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana. Segons Bacardit, aquests factors expliquen "part de les dificultats econòmiques i socials de Manresa" i alimenten el que ha definit com una "espiral de pobresa" que cal revertir.
Habitatge i el paper del sector privat
En el debat sobre habitatge, Artur Mas ha defensat que el problema principal és la manca d'oferta davant d'una demanda molt elevada. Ha assenyalat que, en els darrers anys, l'arribada de població ha incrementat la pressió sobre el mercat sense que s'hagi construït prou habitatge nou.
Mas ha estat crític amb les polítiques que, segons ell, "castiguen els propietaris" i generen inseguretat jurídica. "Si necessites que els pisos surtin al mercat, què fas? Els ajudes o els castigues?", s'ha preguntat. En aquest sentit, ha apostat per incentius fiscals i per fórmules imaginatives que facilitin l'accés dels joves a la propietat, amb un paper actiu de l'administració però sense demonitzar el sector privat.
Seguretat, autoritat i multireincidència
Un altre dels eixos destacats de la conversa ha estat la seguretat. Bacardit ha denunciat un discurs institucional que, al seu parer, ha relativitzat la importància de l'ordre i l'autoritat, i ha posat exemples de declaracions públiques que, segons ell, transmeten permissivitat davant dels delictes.
Artur Mas ha coincidit que durant anys s'ha estès un relat que associava la seguretat a posicions conservadores, cosa que ha acabat generant una sensació d'impunitat. Ha posat l'accent en la multireincidència i en la necessitat de canvis legislatius perquè la policia i la justícia puguin actuar amb més eficàcia. "La gent demana ordre i previsibilitat", ha afirmat, remarcant que aquest és un clam social transversal.
Immigració, catalanitat i contracte cívic
La immigració ha ocupat un espai central en el debat, especialment lligada a la idea de catalanitat. Bacardit ha defensat que llengua i valors compartits són elements clau per cosir una ciutat amb una gran diversitat d'orígens, i ha posat sobre la taula la proposta d'un "contracte cívic" que estableixi drets i deures per a tothom qui vingui a viure a Manresa.
Artur Mas ha situat el fenomen migratori en un context europeu, amb baixes taxes de natalitat i economies que necessiten mà d'obra. Ha rebutjat tant el discurs de "portes obertes" del progressisme com el de la "mà dura" de la ultradreta, i ha defensat una via intermèdia basada en la regulació dels fluxos i la integració. "Estem parlant de persones, no de coses", ha subratllat, tot insistint que els drets han d'anar acompanyats de deures i respecte per la llengua i la cultura del país.
Lideratge polític i prestigi de la política
En el tram final de la conversa, Bacardit ha preguntat a Mas què fa que un alcalde sigui un bon líder més enllà de la gestió. L'expresident ha resumit el lideratge en diversos elements: tenir projecte, saber escoltar, prendre decisions, assumir-ne les conseqüències, envoltar-se de gent vàlida i comunicar bé.
Mas també ha reflexionat sobre la manca de lideratges actuals i el descrèdit de la política. Segons ell, moltes persones amb capacitat eviten implicar-s'hi perquè perceben la política com "un camí cap a l'escorxador". Tot i això, ha defensat que al món local encara hi ha molta gent vàlida i compromesa.
L'anunci clau: cap a una candidatura unitària
El moment políticament més rellevant de l'acte ha arribat al final, quan Bacardit ha recollit la reflexió de Mas sobre la necessitat d'unitat per construir projectes guanyadors. L'expresident ha recordat experiències com Junts pel Sí i ha insistit que "quan els projectes es fan grans per dintre, acaben sent grans per fora".
En aquest context, Ramon Bacardit ha anunciat que assumirà "els deures" plantejats i ha fet públic que es reunirà amb el grup Nacionalista, actualment Avenç Nacionalista, encapçalat per Sergi Perramon, i amb Impulsem Manresa, de Joan Vila. L'objectiu, segons ha explicat, és "agrupar les sensibilitats de centre-dreta nacionalista catalana en una única candidatura" de cara a les eleccions municipals de 2027.
L'anunci obre un nou escenari polític a Manresa, on actualment governa un tripartit format per ERC, PSC i, precisament, Impulsem, i situa Junts en una estratègia clara per intentar disputar l'alcaldia en un context de fragmentació política creixent.
