Quan va aparèixer la mobilització del 15M, molts opinadors temien que la corrent quedés diluïda en el no res en no saber-se vertebrar a la pràctica en cap cosa concreta. Molta assemblea, molta proclama, però els experts no li trobaven una translació als problemes reals de les persones.
Ha calgut un temps de destil·lació però els resultats, hores d'ara, són espectaculars amb una PAHC que a més a més d'aconseguir objectius individuals i d'haver-se guanyat l'ample de la població amb una actitud reivindicativa però pacífica i informadora, és una autèntica marea solidària que cada dia empeny a més persones.
Es tracta de traslladar la resistència de Gandhi a ple segle XXI davant d'una asfíxia que no és colonial sinó capital. Cert que a Manresa el camí de l'Ateneu Popular la Sèquia ha dotat a la PAHC i a tota la resta de col·lectius, plataformes i coordinadores d'una base que pocs es pensaven que podia ser massiva en l'època de l'edifici Llissach.
La PAHC esdevé el principal cavall de batalla en l'esfera mediàtica, però les accions de la Coordinadora pels Drets Socials, Acció Lila o Arran, per posar tres exemples, segueixen l'estela d'una actuació neta, pacífica i irreprotxable, però alhora contundent i entenedora. Encara s'escolten algunes veus contràries a les accions d'aquests col·lectius de la Sèquia, però no tardaran a canviar de tonada quan vegin que des de l'acció puntual també es pot canviar el món. Beneits siguin aquests fills del 15M.
