"La desmobilització de les classes populars, amb la desaparició de la consciència obrera i l'aniquilament del teixit social, des de les associacions de veïns fins les entitats" és terreny abonat per al creixement de les opcions neofeixistes a Europa i també a Catalunya. Així buscava el periodista Bertran Cazorla les causes del creixement de l'extrema dreta a Europa i a Catalunya. "I la crisi, també, però no com a element principal", afegia. I ho justificava recordant que la majoria de formacions d'aquesta ideologia havien nascut i crescut en època de bonança, abans de 2007.

Cazorla ha pronunciat aquest divendres a l'Ateneu la Sèquia una xerrada sobre les similituds del neofeixisme europeu amb el cas català en un acte organitzat per Unitat contra el Feixisme i el Racisme del Bages. Una comparativa que ha servit perquè el periodista especialitzat en els moviments de la ultradreta expliqués l'evolució d'aquests grups a Europa des del període d'entre-guerres fins a l'actualitat. Des de la nostàlgia dels primers anys fins a la disfressa actual, en el què ha definit com a "nacional-populisme", que ha permès que molts d'ells hagin obtingut representació institucional.

A Catalunya, "només PxC" ha intentat aplicar aquest viratge des del neofeixisme desacomplexat fins a un discurs més centrat, tot i que "no ho ha aconseguit culminar". En aquest sentit, Cazorla ha destacat que PxC ha aconseguit des del municipalisme la representació que altres forces d'ultra-dreta no han aconseguit pel fet de centrar el seu objectiu en comicis més ambiciosos. Des d'aquest municipalisme, "PxC ha aconseguit penetrar en barris obrers que anteriorment havien tingut moviments veïnals, socials i sindicals molt potents, amb treball a peu de carrer" promovent i vivint "del rumor" contra l'estranger. Per això Cazorla considera que "el silenci en els mitjans no fa mal a PxC", ja que basen la seva política en el contacte amb els veïns a peu de carrer i si no hi ha resposta des dels mitjans només arriba la seva versió.

En el torn de preguntes, però, el periodista ha explicat que hi ha antídots contra el neofeixisme i el racisme. "Cal tornar a teixir el moviment social", ha assegurat. "Les PAH, per exemple, són moviments de normalització quan a les assemblees s'hi troben veïns de diferent origen amb un problema comú com és la hipoteca, i un adversari, també comú, el banc, que posa tots els impediments possibles per solucionar els seus deutes".