El candidat socialista a l'Ajuntament de Manresa, Josep Camprubí, al parc de la Seu. Foto: Estefania Escolà

El candidat del PSC a l'alcaldia de Manresa, Josep Camprubí, se sent "orgullós" de ser "l'hereu del tripartit". Tot i que prefereix anomenar-lo "pacte de progrés", en una entrevista a l'ACN, Camprubí ha admès estar "satisfet" d'un acord que l'ha permès "sumar per governar" i fer projectes que, segons ell, han estat "inqüestionats" i "han transformat" la ciutat. Després de setze anys de tripartit a l'Ajuntament de Manresa, el candidat del PSC no amaga el desig d'aconseguir majoria absoluta per governar sol, però tampoc descarta la reedició d'un nou pacte d'esquerres per continuar mantenint l'alcaldia. "Fins que no vegi els resultats de les eleccions, no donaré res per amortitzat", conclou.

L'actual alcalde de Manresa, Josep Camprubí, se sent "l'hereu" del tripartit que va impulsar l'exconseller manresà, Josep Huguet. A la capital del Bages, fa setze anys que l'ajuntament està en mans del pacte d'esquerres i el candidat del PSC admet que es vol continuar mantenint al capdavant del consistori. Malgrat tot, Camprubí accepta "desgast" per la situació econòmica.

En aquestes eleccions, fins a deu partits polítics aspiren a obtenir representació al consistori manresà i això, segons l'alcalde, pot "atomitzar" el vot. Camprubí valora "positivament" que hi hagi "gent disposada a treballar per la ciutat", però creu que hi ha partits com PxC -amb un regidor-, Solidaritat Catalana per la Independència o Movem -fruit de les Associacions de Veïns-, que tenen una visió "molt sectoritzada" de la ciutat i "només es preocupen per un tema en concret".

Polèmic pla antidèficit
L'Ajuntament de Manresa admetia, a finals del 2010, que tenia un "endeutament màxim" però assegurava que no faria fallida si mantenia l'austeritat. Finalment, el pressupost del 2010 es va tancar de manera equilibrada, amb un saldo positiu de prop de 13.000 euros, gràcies a l'aplicació del pla antidèficit.

El pla incloïa tot un paquet ampli de mesures no exemptes de polèmica. És el cas de la reducció dels salaris dels treballadors de l'ajuntament que, segons els sindicats, en alguns casos ha arribat fins al 17%. Aquest fet ha provocat la manifestació de nombrosos treballadors del consistori que, durant mesos, han boicotejat alguns actes de presentació i rodes de premsa de l'ajuntament manresà.

Josep Camprubí creu que el pla "era necessari" i el defensa per sobre de la impopularitat que li hagi pogut causar. "L'administració pública va donar una lliçó de contenció i la prova ha estat que hem pogut presentar un pressupost equil·librat per afrontar el present i el futur de la ciutat", afegeix.

En aquest sentit, Camprubí diu que calia ser conseqüent i fixar unes prioritats. Segons l'alcalde, el més important són les famílies amb necessitats i crear ocupació. "A partir d'aquí, hem de mirar més el què gastem i deixar de servir copes de cava als actes", conclou.

Homogeneïtzació dels sous
L'alcalde de Manresa no creu que sigui el moment de plantejar sous "a l'alça" però admet que hi ha salaris que s'haurien de revisar perquè, des del seu punt de vista, no corresponen al nivell de responsabilitat que exigeix el càrrec. En aquest sentit, Camprubí defensa una "certa homogeneïtzació" per a tota la classe política.

"Hi hauria d'haver un acord entre tots els ajuntaments per cobrar el mateix", assegura l'actual alcalde de Manresa. En clau de futur, per a la seva ciutat, Camprubí no descarta concentrar "el poder de resolució" en pocs regidors que es dediquin "plenament", i d'altres que treballin menys hores i de "forma voluntària".

D'altra banda, l'alcalde de Manresa denuncia que els ajuntaments han de fer accions que no els pertoca, com per exemple iniciatives per afavorir l'ocupació. "Si no les faig tindré tots els aturats davant de l'ajuntament emprenyant l'alcalde perquè faci alguna cosa", explica. Per això, Camprubí demana més transferències econòmiques als ajuntaments.

Les infraestructures
Un dels eixos de debat permanents a la capital del Bages és, per un altre cantó, les connexions, i especialment les ferroviàries. "La situació que vivim a Manresa amb els trens és intolerable". Així de clar s'expressa l'alcalde quan fa referència a la línea que uneix Manresa amb Barcelona. Un trajecte que dura els mateixos 78 minuts que quan va néixer, ara fa 152 anys.

Camprubí considera que el túnel de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), que preveu reduir la durada del trajecte fins als 60 minuts, és "insuficient". L'alcalde creu que es necessiten d'altres millores com disposar de trens directes i semidirectes o crear nous traçats.

Segons el candidat del PSC a l'alcaldia, "cada cop que proposo els trens directes fins a Barcelona tinc els alcaldes dels municipis del trajecte queixant-se perquè volen que cada tren que passi, pari". Seguint aquest fil, assenyala que l'"abandonament" de la línea de tren es dóna perquè és la de Manresa i té "pocs" usuaris. "Si fos Terrassa, això seria una altra història, però a Manresa hi ha uns 5.000 usuaris cada dia i la pressió és diferent", explica.

Una altra línia, la que uneix Manresa amb Lleida, fa gairebé dos anys que no funciona per un robatori de la catenària i els usuaris han de fer transbord amb autocar per arribar al seu lloc de destí. Camprubí expressa el seu desencís amb la situació i es pregunta quins plans tenen les administracions per a la línia.

D'altra banda, l'alcalde ha dit que el projecte del Tren Tram del Bages està "encallat". Es tracta d'un pla que preveu transformar uns 25 quilòmetres de via existent dels ramals de mercaderies de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat entre Manresa, Súria i Sallent per adequar-los al transport de viatgers.

Segons l'alcalde, aquest projecte milloraria la mobilitat de Manresa ja que molts dels turismes que vénen a la ciutat són de fora i "col·lapsen el centre". En el mateix sentit, Camprubí valora "positivament" el desdoblament de l'eix transversal i la creació de l'eix diagonal que ha d'unir Manresa amb Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Segons l'alcalde, "Manresa és el millor punt estratègic de Catalunya".

El candidat del PSC a l'alcaldia creu que les bones carreteres "no convertiran Manresa en una ciutat dormitori" perquè "la capital del Bages té prou dinamisme empresarial com perquè es generi activitat econòmica". "Manresa vol ser una capital dins de Catalunya i la capital administrativa de la futura Catalunya Central", afegeix.

Josep Camprubí, el candidat del PSC
Josep Camprubí (Manresa, 1954) va deixar d'estudiar als divuit anys per començar a treballar en un projecte d'habitatges socials. Minyó escolta des de ben petit, el candidat del PSC a la reelecció va convertir l'escoltisme en la seva professió i, durant quatre anys, va ser Secretari General i Responsable Pedagògic de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

D'aquí la seva passió per l'excursionisme i tots aquells esports que el permeten estar en contacte amb la natura. De fet, l'alcalde conrea un hort en les seves estones lliures. L'altra passió és la música. "M'agrada escoltar-la i viure-la, i per això formo part de l'Orfeó Manresà", explica.

L'actual alcalde va ser regidor de l'Ajuntament de Manresa durant set anys amb responsabilitats sobre les àrees d'Ocupació, Desenvolupament econòmic, Turisme, Comerç i Hisenda. Finalment, l'any 2006, Camprubí va accedir a l'alcaldia de Manresa després que el seu antecessor en el càrrec, Jordi Valls, fos nomenat conseller de Treball i Indústria de la Generalitat.