
Hi ha certs sectors, i la formació n'és un dels principals, on la iniciativa pública acostuma a penetrar-hi desacomplexadament convertint-se en competència directa d'una oferta privada consolidada que veu en el nou inquilí sectorial un competidor potent i, el què és més preocupant, amb una flexibilitat financera molt més tolerant que el d'un negoci convencional. Passarà aviat, també, en l'àmbit esportiu amb l'Ateneu les Bases. I no només és l'administració qui fa aquestes accions d'intrusisme, ho fan les fundacions, ho fan els sindicats, ho fan institucions de tota mena.
El problema no és si aquests òrgans han o no han de penetrar en aquests sectors sinó el motiu que els empeny a fer-ho. Si les institucions i entitats han d'omplir un buit de la iniciativa privada, que no esperin que els sigui rendible. Si les institucions i entitats ocupen una parcel·la de mercat ocupada per la iniciativa privada, que s'avinguin a competir amb les mateixes eines que les empreses del sector. O sinó, si hi ha molt interès a entrar en sectors només per entrar-hi, per ser-hi, potser que els polítics es plantegin anul·lar el lliure mercat i deixar l'activitat econòmica en mans de l'estat.