El ple municipal de Manresa ha aprovat aquest dijous al vespre una moció que insta al ministeri d'Hisenda a reconsiderar la decisió de retirar la categoria de gran ciutat a la capital del Bages. Així doncs, com avançava NacióManresa dimecres, el document demana que el govern espanyol tingui en compte l'evolució de població i no pas la xifra padronal vigent a la data de la revisió, que es fa cada quatre anys. La decisió del govern espanyol comporta que el consistori deixi de rebre 878,000 euros anuals, que s'enfilarien fins els 3,5 milions d'euros fins que es tornin a revisar els empadronaments. El text s'ha presentat com una esmena a una moció del PSC, que s'ha acordat entre els socialistes, CiU i ERC, i ha rebut 24 vots a favor i una abstenció de Democràcia Municipal.

A data d'avui Manresa té 75.641 empadronats però l'1 de gener de 2015, quan l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va fer la revisió de la població, la xifra se situava als 74.655. Això ha comportat que la capital del Bages hagi perdut la categoria de gran ciutat i, per tant, deixi de rebre 878,000 euros anuals, que d'aquí a quatre anys –quan es torni a revisar oficialment l'empadronament- sumarien 3,5 MEUR. Aquesta xifra suposa un 1,14% del pressupost de l'Ajuntament. 

L'Ajuntament de Manresa sosté que la ciutat ha mantingut una població per sobre dels 75.000 habitants des de l'any 2008, xifra que es manté en l'actualitat. Amb tot, a data de l'1 de gener de 2015 la població empadronada es trobava lleugerament per sota dels 75.000 habitants segons les dades publicades per l'INE, que la va situar als 74.655. Durant el període d'al·legacions, que va finalitzar aquest dimarts, el consistori ha intentat fer diverses gestions per validar les dades d'empadronament i ha aconseguit sumar 120 persones més a aquesta xifra, de manera que la dada definitiva se situa als 74.775 habitants –falten 225 empadronats per arribar al mínim legal per obtenir la categoria de gran ciutat-. 

Davant d'aquest fet, el consistori manresà ha aprovat aquest dijous al vespre una moció per demanar al ministeri d'Hisenda que tingui en compte la tendència evolutiva de la població, i no la xifra padronal vigent a la data de revisió. El text –acordat entre el PSC, CiU i ERC- demana a Hisenda la "flexibilització" dels criteris d'inclusió dins el sistema de cessió dels impostos de l'Estat de determinats municipis i demana que tingui en compte la tendència evolutiva de la població. A més, també s'assegura que en el termini més breu possible, l'Ajuntament ha de destinar els recursos personals i materials necessaris amb l'objectiu de mantenir, en el futur, degudament actualitzada la xifra padronal municipal i que aquesta sigui el més propera possible a la xifra oficial aprovada per l'INE.

La moció ha rebut 24 vots a favor de CiU, ERC, el PSC, la CUP i Ciutadans, mentre que el regidor de Democràcia Municipal s'ha abstingut. El regidor socialista Felip González ha afirmat que aquesta situació s'hauria pogut evitar si el govern municipal hagués actuat a temps, tot i que ha apuntat que la voluntat del PSC "sempre és de construir i evitar que torni a passar una situació semblant". 

De la seva banda, el regidor de la CUP Jordi Masdeu també considera que el govern municipal ha actuat de "manera negligent" i ha justificat el seu vot a favor perquè la retirada de la categoria de gran ciutat suposa un "impacte econòmic molt fort" per les arques municipals. Tot i això, Masdeu ha deixat clar que la CUP no és defensora del creixement de la ciutat i ha assegurat que "la incongruència no és ara baixar dels 75.000 habitants, sinó haver crescut de manera descontrolada fa uns anys". 

Finalment, el regidor de Ciutadans Andrés Rojo ha agraït que el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, hagi admès "una mica de responsabilitat del govern" en aquest afer, i ha lamentat la "manca d'informació" que ha rebut el seu grup municipal. D'altra banda, Rojo aposta per "crear projectes més atractius perquè la gent inverteixi i cregui en la ciutat" per evitar "que la joventut marxi a buscar-se la vida fora".