Discrepàncies entre el fiscal en cap de Manresa i el superior de Catalunya per l'acusació contra Pesarrodona

Una junta extraordinària de sis fiscals ha ratificat l'acusació per desobediència contra el regidor de Sant Joan en contra de la valoració de Ramon Menac

El regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, a la sortida dels Jutjats de Manresa
El regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, a la sortida dels Jutjats de Manresa | Estefania Escolà
Redacció
16 d'abril del 2019
Actualitzat a les 16:55h
Desavinences entre el fiscal en cap de Manresa, Ramon Menac, i el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, en l'acusació per desobediència contra el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, segons informa El Punt Avui i ha confirmat NacióManresa. Una discrepància que ha acabat resolent una junta extraordinària composada per sis fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya, que ha acabat donant la raó a Bañeres.

Ramon Menac, va informar el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, de la voluntat de demanar l'arxivament del procés contra el regidor d'Esquerra. Bañeres, però, va considerar que calia mantenir l'acusació perquè és "un càrrec públic", que en l'informe de la Guàrdia Civil es descriu que va dur a terme una "acció proactiva" per fer una resistència "activa" a l'escola Joncadella durant l'1-O.

Menac va apel·lar a l'article 27 de l'estatut orgànic del ministeri fiscal, què planteja la discrepància amb el superior a la junta de fiscals. Els sis fiscals que van participar en la junta van donar la raó al fiscal superior, per majoria, no per unanimitat. 

Així, doncs, la fiscalia, finalment, acusarà per desobediència durant l'1-O el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, però l'acusació no la portarà a terme el fiscal en cap, sinó un altre fiscal.

Cal recordar que la magistrada substituta del jutjat d'instrucció 2 de Manresa, Maria Teresa Rodríguez Peralta, que porta tota la causa de l'1-O, va investigar d'ofici Pesarrodona per desobediència greu a l'autoritat, com va fer amb els alcaldes de Callús i Fonollosa després que presentessin denúncies per lesions contra la Guàrdia Civil. Inicialment, erò, l'acusació va ser per un delicte d'odi que l'Audiència de Barcelona va tombar.