Pere Fontanals: D'aquí a un temps parlarem de CaixaManresa igual que l'avi em parlava de rals i cèntims (de pesseta) o alguns encara parlen de les "antigues" pessetes, com si n'hi haguessin de noves. Veure com en alguns punts, com la sala d'exposicions i auditori de la Plana de l'Om, encara es manté el nom original no fa més que retratar la velocitat amb que el capital ha devorat la cosa, deixant-ho primer en un conglomerat d'entitats i de seguida en una societat bancària embolicada amb un llaç i a punt de ser venuda per 1 euro. Això sí, amb les enèsimes ajudes econòmiques al comprador per part de l'estat.

El dodo era una au poca traça que habitava l'Illa Maurici amb certa tranquil·litat fins que l'home hi va arribar portant rates i porcs, i començant a desforestar el seu hàbitat. La desaparició definitiva del dodo es va produir en el segle XVIII. Cent anys llargs després, a les portes del segle XX, s'extingia el quaga, una subespècie de la zebra que perdia les característiques ratlles en el seu tren posterior, també a causa de la imbecil·litat humana que el matava per la carn i la pell fins que es va quedar sense carn i sense pell. En l'extinció de CaixaManresa, encara amb una presència propera, i amb testimonis visuals com els del dodo i el quaga –del dodo hi ha dibuixos de l'època i del quaga fins i tot alguna foto- potser no hi han influït les rates, els porcs, i la imbecil·litat humana, però poc n'ha faltat.

Només cal veure qui, de CaixaManresa, va sortir beneficiat amb la fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, i qui, o sigui els mateixos, va sortir beneficiat amb la conversió de CatalunyaCaixa en CatalunyaBanc, i qui, ja veureu com també els mateixos, sortirà beneficiat de la compra de CatalunyaBanc per part d'alguna altra empresa bancària en breu.

Tota una tradició d'estalvi modesta, històrica i social, extingida per l'avarícia particular d'uns pocs que viuen la crisi financera com un banquet on poden afartar-se, que un altre ja pagarà. I la resta, mirant-nos-ho somrient i guardant els dinerets, qui en tingui, en el mateix lloc de sempre. Només que ara no van a parar al mateix lloc que fa cent anys.