
Resulta curiós que en un estat on el seu cap va jurar els principis del Movimiento fa més de 35 anys, on s'han fet judicis de pacotilla per afusellar un president democràtic fa més de 70 anys amb un procés que ni tan sols s'ha revisat, on s'han portat a terme execucions quan el dictador agonitzava sense escoltar el clam internacional, on s'han aturat revoltes laborals disparant a bulto, on s'ha matat i torturat –reconegut pel tribunal d'Estrasburg- en època "democràtica" no fa pas gaire temps... dic que resulta curiós que a aquest mateix estat que no ha demanat perdó per pecats continuats en el darrer segle ara els vingui d'una hora en el cas del perdó d'ETA.
Perquè la mateixa relació de continuïtat té la ETA que va convertir Carrero Blanco en rècordman de salt de perxa amb la ETA dels dos nois i la noia que van aparèixer encaputxats llegint l'anunci dijous passat; que la continuïtat que té l'estat que va assassinar Companys, amb el que va cometre l'atrocitat de Vitòria que canta Llach, amb el que va torturar i executar Lasa i Zabala –i uns quants més- i amb l'actual que té –encara- un cap d'estat en forma de monarca medieval que va jurar els principis del feixisme modern i té l'última paraula –si més no legalment- en tot allò que ens passa per la vora. I que jo sàpiga, de res d'això l'estat ha demanat perdó.
ETA ha de demanar perdó sens dubte. Però també caldrà valorar si ha de ser el mateix perdó el que demani per la mort d'un sanguinari torturador de l'aparell franquista com en Melinton Manzanas, que per un civil que passava pel costat d'un artefacte que va explotar. Val la pena analitzar conjuntament el que significarà la fi del conflicte armat del País Basc sense que necessàriament haguem de triar o pel negre o el blanc.