El teatre del Casino Burés de Castellbell i el Vilar ha acollit aquest dimecres, jornada de reflexió, una xerrada debat dels periodistes Jordi Borràs i Jesús Rodríguez, sobre l'agressivitat espanyolista dels darrers mesos i el paper dels cossos i forces de l'Estat durant la represió a l'entorn de l'1-O. A l'acte s'hi han aplegat una vuitantena llarga de persones en el públic.

Rodríguez, com a coneixedor de les forces de seguretat i de l'exèrcit a la Directa, ha donat versemblança a la possibilitat que l'Estat hauria fet servir la força amb extrema violència en cas que s'hagués volgut dur a terme la República després de la seva declaració el 27 d'octubre, tal i com havia assegurat la republicana Marta Rovira.

"Va haver-hi aproximació militar fins a Saragossa, i tot i que van dir que eren per unes maniobres a l'estranger, hi havia unitats que tenien com a destinació Saragossa", ha assegurat. "De fet -ha seguit- a les casernes del Bruc, a Barcelona, i de Sant Climent Sescebes havien traslladat la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que hi havia i s'estaven preparant les celes per acollir exèrcit". "Hi havia senyals que una operació militar al carrer era imminent", ha assegurat.

També, segons ha afirmat, pocs dies abans havien pres imatges aèries de Girona, Manresa i altres ciutats per actualitzar la seva cartografia. "Per què no s'ha denunciat més? Doncs perquè no hi ha proves documentals o no es tenen, i no es pot demostrar", ha respost al públic.

Digues-li ultrapatriotisme

Per la seva part, Jordi Borràs ha volgut diferenciar entre l'extrema dreta organitzada i les accions que han passat a tot el país darrerament. "El que veiem al carrer no és feixisme, sinó nacionalisme espanyol", un nacionalisme espanyol que en ocasions "es manifesta amb violència i agressivitat", ha explicat. "El nacionalisme espanyol s'ha reactivat al carrer" i això ha provocat, segons un estudi que està elaborant, "que en tres mesos s'hagin viscut 130 casos d'agressions, algunes d'elles amb armes de foc i arma blanca".

Objectivament "no hi ha hagut un increment de l'extrema dreta a Catalunya". Fins i tot Borràs ha argumentat que "alguns líders, per edat, ja no hi son, i l'extrema dreta no ha sabut trobar nous referents". Però les accions que s'han donat darrerament, insisteix, "és ultrapatriotisme", gent que no està polititzada i que si els preguntes es poden considerar, fins i tot "d'esquerres".

L'acte, organitzat pel CDR de Castellbell i el Vilar, ha continuat amb preguntes des del públic durant gairebé dues hores.