La pitjor experiència que pot viure un informador és preparar la notícia de la mort d'algú estimat. Aquest divendres m'ha passat per tercera vegada en els més de quatre anys d'existència activa del Manresainfo.cat. És molt difícil no caure en tòpics quan això passa, oimés quan tots els tòpics bons que s'acostumen a emprar en aquests casos són certs. L'Èlia Badia era una gran persona. Una persona que t'abraçava amb la seva gruixuda veu i t'enamorava amb el seu posat jovial i noble. Ens ha deixat una persona justa, compromesa i dialogant. Ningú no pot estimar tant els animals sense tenir un cor immens.
Et recordaré sempre, com tinc tan presents l'Àlex i en Josep.
Disculpeu-me que avui sigui breu.