El conflicte que va destapar mediàticament Entesa per Moià aquest passat mes d'octubre pels abocaments de les aigües residuals del polígon Pla de Romaní a una torrentera sense passar per cap depuradora, no són un descobriment recent de l'actual govern de Moià. Si més no dels regidors que ja eren al consistori fent d'oposició de Josep Montràs l'estiu de 2001 quan ICV, que no tenia representació a l'Ajuntament de Moià, però era propera al principal grup de l'oposició, MAP-ERC, va entrar una pregunta al llavors Conseller de Medi Ambient, Felip Puig, demanant "sobre les aigües residuals procedents de les indústries de nova construcció de Moià", en referència a la zona industrial i comercial del Pla de Romaní.

Cal recordar que el polígon del Pla de Romaní va quedar pagat i recepcionat per part de l'Ajuntament de Moià l'any 2004, però, malgrat el projecte incloïa tots els serveis, la connexió amb la depuradora mai no es va arribar a fer, tot i haver-la cobrat als empresaris.

Davant de les irregularitats detectades ja tres anys abans, el juliol de 2001, la diputada torellonenca d'ICV, Bet Font, preguntava "sobre les aigües residuals procedents de les industries" de la modificació puntual del sector de la Bòbila i de la urbanització a la zona industrial i comercial del Pla de Romaní. En aquell moment, els actuals regidors d'Entesa per Moià, Francesc Torres i Juan Maria Navarro ja eren regidors a l'oposició per MAP-ERC, de manera que havien de conèixer la situació dels abocaments de les aigües residuals d'aquest polígon a una torrentera sense depurar, tal i com mostra el BOPC 208/06 de 17 de juliol de 2001.

Aquests mateixos regidors són els que van denunciar mediàticament l'afer, coincidint amb els problemes d'entesa que existeixen a l'Ajuntament de Moià entre els dos principals grups del govern, Aramoià i Entesa, quan coneixen aquestes irregularitats des de l'inici, ara fa onze anys.

En aquell moment, la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va respondre que l'Agència Catalana de l'Aigua havia "requerit una certificació, per part de l'empresa encarregada del manteniment de la depuradora municipal, conforme es podia assolir l'augment de cabal" i que havia estat respost favorablement; però que en "el requeriment d'explicitar les dimensions dels col·lectors de la xarxa de clavegueram, la seva situació gràfica i els càlculs que justifiquen l'opció adoptada" es va demanar informació complementària per tal de poder fer una valoració definitiva.

La resposta de la conselleria finalitzava recordant que "l'Agència Catalana de l'Aigua, fent ús de les seves potestats en matèria hidràulica, s'informarà i es vetllarà per què els projectes urbanístics que es desenvolupin, com són aquests casos, es plantegin des d'una perspectiva respectuosa amb el cicle integral de l'aigua i el medi ambient".

I des de llavors, no ha tornat a aparèixer el tema fins al darrer Ple en que es va aprovar demanar a la Diputació de Barcelona suport tècnic i econòmic per tal de fer una canalització i connectar la xarxa de clavegueram del Polígon Pla Romaní a la depuradora municipal. L'ACA ha donat 6 mesos a l'Ajuntament de Moià per corregir aquests abocaments sota pena de ser considerats culpables l'alcalde i el regidor de medi ambient actuals, Dionís Guiteras i Francesc Torres.