Un grup de propietaris de l'edifici Cal Jorba ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Manresa als jutjats amb la voluntat de revocar la negativa del consistori a sancionar els organitzadors de la Festa Major Alternativa (FMA) i oferir una indemnització a la comunitat de propietaris per haver-se excedit en els límits sonors durant l'edició de l'estiu de 2023.
L'organització recorda que aquesta nova acció legal s'emmarca en una "ofensiva sostinguda" iniciada fa dos anys, quan aquests mateixos propietaris van intentar forçar l'expulsió de la FMA de la plaça Puigmercadal mitjançant l'amenaça de multes que oscil·laven entre els 30.000 i els 300.000 euros. Aquestes pressions, articulades a través de l'Ajuntament, van derivar en unes limitacions sonores que, tal com denuncien des de la FMA, van arribar a "afectar greument" el desenvolupament dels actes: durant diversos concerts, el volum del públic superava els límits permesos, provocant l'aturada automàtica dels equips de so. Un fet que l'organització considera una "humiliació per a tècnics i artistes", i un "menyspreu a una comunitat que treballa de forma autogestionada" per oferir cultura oberta i inclusiva.
Després de l'edició de 2023 de la FMA, propietaris de l'edifici de Cal Jorba van presentar a l'Ajuntament de Manresa un estudi d'audiometries fetes durant la festa que, segons el seu parè, demostrarien que s'havia excedit en el límit sonor permès per llei, fet pel qual demanaven sancions a l'organització. El consistori va intentar mediar perquè el procediment no anés més enllà. Per una part va instar i acompanyar l'organització a establir mecanismes d'autocontrol del so en la Festa Major Alternativa de 2024, com així es va fer, i per l'altra va rebutjar la petició dels propietaris perquè el tècnic que havia realitzat l'audiometria no estava reconegut per la Generalitat.
Des de l'organització s'assegura que els resultats de l'audiometria a la que es va sotmetre l'edició de 2024 de la FMA mostren que cap dels concerts "no va superar els límits establerts per llei" i entenen si els propietaris continuen amb la judicialització del procediment és perquè, més enllà de solucionar el problema, "persegueixen de manera deliberada l'aplicació de sancions econòmiques que dificultin greument la continuïtat d'aquesta festa amb més de tres dècades d'història".
L'organització de la FMA denuncia que darrere d'aquesta ofensiva s'amaga "una lògica especulativa que concep l'espai urbà com una mercaderia". Així, identifica aquest grup de propietaris com a "promotors d'un model individualista que prioritza el rendiment econòmic -com ara el lloguer turístic- per sobre de l'ús comunitari dels espais", contribuint així a la "gentrificació del centre històric" i a "l'expulsió de la vida col·lectiva dels seus carrers".
Les entitats impulsores de la FMA qualifiquen l'actual situació com un "atac directe a la cultura popular i al dret col·lectiu de celebrar, compartir i transformar". En aquest sentit, alerten que "aquest cas no és aïllat", sinó part d'un procés més ampli de "desmantellament de les expressions de cultura crítica i alternativa", que sovint incomoden als poders establerts perquè qüestionen "el seu model de ciutat-vitrina".
Davant d'aquest escenari, la FMA fa una crida "clara i contundent" al govern municipal perquè "no es mantingui en una posició de passivitat". Exigeixen que "es compleixin els compromisos adquirits i que es garanteixi, amb accions concretes, la celebració digna de la festa a la plaça Puigmercadal".
