Pere Fontanals: Aquest dissabte hi tornarà a haver concentració a la C-55 després del darrer accident mortal. La convocatòria consistirà en concentrar-nos tots plegats en un petit descampat al lateral de Sant Pau, tallar la carretera durant uns minuts, els justos per fer la foto, i tornar al descampat que farà provisionalment de pàrquing a llegir un manifest i alguna altra acció. La plataforma No més morts a la C-55 i la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa han anunciat, a més a més, que faran això mateix després de cada mort a la carretera.De fet, com si fos una piconadora, poc després de cada comunicat del Servei Català de Trànsit informant els mitjans d'un nou accident mortal a la C-55, sempre ens arriba un correu del president de la FAVM, Enric Martí, amb escrits que dirigeix al President de la Generalitat, al Conseller del ram i al Director General que toca. És constant l'Enric, i incisiu, molt incisiu en la seva correspondència amb el govern. Però no n'hi ha prou.
Dimarts començaran unes obres importantíssimes. Col·locar mitjanes separadores a les corbes de Sant Pau i del trencall de Marganell és imprescindible en uns trams on fins i tot els que ens coneixem la carretera encarem amb temor. Millorar les incorporacions i la senyalització també ajudarà a tenir una via més segura. I els radars que comencen a ser operatius aquest dissabte... doncs això, que hi seran. Però no n'hi ha prou.
Segons "Les autopistes de peatge a Catalunya: una discriminació inacceptable" (Columna), l'Autopista Terrassa – Manresa va tenir un cost d'execució de 126,8 milions d'euros i la concessionària haurà tingut una ingressos finals estimats de 4.035,3 milions. Gairebé 40 vegades més. Jo particularment no estic pas en contra de tots els peatges de manera sistemàtica. De fet, hi estaria molt d'acord si tinguéssim alternatives ferroviàries competitives, però una cosa és estar a favor dels peatges, i una altra molt diferent és que els beneficis de la concessió vagin a butxaques privades que no repercuteixen en la ciutadania, i que per acabar-ho de reblar, que sempre siguin les mateixes, ficats en grans grups empresarials molt vinculats a segons quins partits polítics que, si et descuides, t'aixequen la camisa parlant de pàtria i de balances fiscals.
L'única solució a la C-55 és la gallina dels ous d'or del poder català en matèria de peatges, o sigui, la C-16. No n'hi ha més. I si nosaltres no podem fer servir la C-16, haurem d'aconseguir que ningú més no la pugui fer servir. Ni pagant. Ja està bé d'emprar mètodes amables i raonables. El que s'ha de fer és tallar l'autopista cada cap de setmana, camí de les pistes d'esquí i a veure qui aguanta més.
La Catalunya Central (i em refereixo a Bages, Berguedà i Solsonès) està essent marginada sistemàticament pel govern de la Generalitat. També ho van estar, en el seu moment, les Terres de l'Ebre, Girona i, fins i tot, Vic, però ells varen donar resposta. Què esperem a fer-ho nosaltres?
