Euskadi segueix de molt a prop tots els moviments que durant els últims anys ha realitzat Catalunya. Agafa el referent de la mobilització ciutadana, de l'eix més social que polític, i també n'aprèn a marxes forçades. Ara, assegura qui va ser lehendakari i actual director de l'Agirre Lehendakaria Center, Juan José Ibarretxe, Euskadi pren nota de la "força social de Catalunya". Però també té clara una cosa, cap de les dues nacions ha de defensar el seu dret a decidir perquè, segons diu, és un dret ja adquirit. 

"No hem de defensar el dret a decidir perquè ja ens correspon", ha assegurat al debat organitzat per l'ANC a Sant Vicenç de Castellet (el Bages), on també han participat l'activista polític i social Txutxi Ariznabarreta i la periodista de NacióDigital Aida Morales. En aquest, titulat "Euskadi i Catalunya. Dos camins i un destí: independència", s'han valorat les principals diferències i punts en comú entre els dos països, analitzant, també, quina serà la direcció que a partir d'ara la política catalana i basca hauran de seguir. 

Ens van "mentir a tots"

La situació ja no té marxa enrere. Si més no, això és el que han mantingut durant el debat els dos polítics bascos que, amb respecte i admiració envers el moviment català en favor de la independència, han lamentat que l'estat espanyol ja hagi traspassat massa línies vermelles. "Ens van mentir a tots", ha assegurat Ibarretxe. A ells, afirma, els van dir que "sense ETA tot era possible", mentre que a Catalunya es va permetre l'esperança d'una votació i van trencar promeses amb un Estatut massa retallat.
 
A partir de llavors, la gent es va començar a mobilitzar. I segons, Ariznabarreta, aquesta va ser la principal diferència que va dividir els camins de les dues nacions. Mentre que a Euskal Herria, ha remarcat, el liderat del dret a decidir el van abanderar les institucions -amb l'anomenat pla Ibarretxe i es van viure les conseqüències de la lluita armada-, a Catalunya es va teixir un moviment social que va esdevenir una riuada d'independentisme. Una valoració que ha compartit qui va ser lehendakari i impulsor del pla: "El liderat a Euskadi era institucional i no vam aconseguir enganxar la societat". 

Per això, ha afirmat Ariznabarreta, la independència a Catalunya "és qüestió de temps", ja que bona part de la nació ja està "desconnectada" de l'Estat. A més, la situació dels presos polítics i el judici -amb "dubtoses" garanties- alimentaran aquesta visió de manca d'imparcialitat. Una situació, considera també Ibarretxe, que acabarà sent evident a Europa. "No tots els jutges, però alguns ja són herois nacionals defensors de la unitat d'Espanya", ha denunciat. 

La unitat que portarà a la independència

Per a Ibarretxe, la unitat és l'element que portarà a la independència. Una unitat que ha de combinar les bases amb la política institucional, i malgrat que no s'ha atrevit a fer valoracions sobre què ha de fer el Govern català, sí que ha dit que cal ampliar la base independentista: "Quan arribem al 60% o 70% d'escons independentistes, no hi haurà qui ens pari". 

Per això, ha afegit el membre de Red Independistak, cal "unitat davant dels jutges" i un front comú per demostrar que Espanya és un "Estat autoritari, predemocràtic i que necessita de la corrupció per alimentar-se". Pel que fa a un possible pacte dels pressupostos amb Pedro Sànchez com a moneda de canvi -després que aquest divendres el líder de Podem, Pablo Iglesias, es reunís amb Oriol Junqueras a la presó de Lledones-, cap dels polítics bascos han volgut posicionar-se, malgrat que Ibarretxe ha afirmat que qualsevol via per "solucionar el problema predemocràtic" s'ha de cursar, i ha recordat que "hi ha persones a la presó per haver permès un debat parlamentari".