"La situació vergonyosa del nucli històric de la ciutat necessita d'accions rotundes per recuperar-lo, o el perdrem definitivament". Aquest és el plantejament d'Impulsem en paraules de Joan Vila, que vol afrontar d'una forma global la complexitat del nucli antic de Manresa, inspirant-se en els millors models de ciutats i vinculant importants accions sòcio-econòmiques amb les urbanístiques.
Expropiar els terrenys sense propietari reconegut i comprar terrenys buits o edificis ruïnosos
El casos del Casco Viejo de Vitoria-Gasteiz als anys 80, el de Ciutat Vella de Barcelona als 90, i el del barri de Kreuzberg als 80 i 90 són referents que l'equip d'urbanisme d'Impulsem, dirigit per Jesús Alonso, exdegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Pèrit assignat per temes urbanístics pel TSJC i de l'Audiència Nacional, proposa seguir per a la transformació del nucli antic de Manresa, salvant és clar, les distàncies de significació històrica, mida, posició territorial i característiques del Centre Històric de Manresa respecte d'aquests altres nuclis.Impulsem creu que Manresa s'ha quedat a mig camí. Més enllà de les promocions de Forum, empresa pública dedicada principalment a la promoció d'habitatge, "cal aprofundir en la línia de la segona experiència, la del barri de Ciutat Vella, a Barcelona".
Per a Joan Vila, "si els propietaris no poden o no volen cuidar el Centre Històric, l'Ajuntament haurà de facilitar que altres ho puguin fer". Els objectius principals han de ser recuperar la propietat dels edificis del Centre Històric per mitjà d'accions combinades de caire administratiu o judicial, com en els nombrosos casos de sòl edificat o no, sense propietari conegut, que, prèvia recerca de la situació registral de cadascuna de les finques, s'obtindria sòl o sòl i sostre, ja sigui per tancament del títol successori via demanda judicial, per falta de persones que tinguin dret a heretar, o bé instant la immatriculació a favor de l'Ajuntament.
També proposa que cal concertar, negociar o adquirir edificacions o solars al Centre Històric que tinguin propietari conegut, però vacant, és a dir, sense edificar; sòl edificat amb propietari conegut, però en estat manifestament ruïnós, o sòl edificat amb propietari conegut, però manifestament rehabilitable.
Les accions s'haurien de prioritzar en base al sòl vacant edificable i en base als nivells de deficiències de les edificacions. No és cap secret que, d'aquesta manera, Manresa "tindria la clau per tal de desenvolupar seriosament més polítiques públiques decididament significatives en matèria, tant de rehabilitació urbana del parc edificat públic i privat, com de generació d'habitatge social de promoció pública en règim de tinència, o, sobretot, de lloguer".
Les propostes socioeconòmiques
Per a Impulsem, aquesta acció principal s'ha d'acompanyar d'una "mena de pluja fina" d'accions coordinades amb altres polítiques de revitalització, com per exemple sòcio-sanitàries, econòmiques i culturals. Això "permetrà avançar cap a un Centre Històric amb veritable qualitat de vida que permeti recuperar la memòria històrica de la ciutat i disposar d'un teixit urbà i un parc d'habitatge renovat, amable i del qual els manresans ens en puguem sentir orgullosos".A nivell socioeconòmic, doncs, en paral·lel amb les accions urbanístiques s'hauran d'abordar els diferents usos i potenciar-los. Segons Joan Vila, "és evident que això no ho pot fer un sol exregidor obscur i mentider, ni un alcalde extremadament vanitós, sinó que ho ha de dur a terme un equip de professionals qualificats amb experiència multidisciplinar, perquè no és una actuació purament urbanística sinó també de revitalització social".
En aquest sentit, l'equip d'Impulsem proposa atacar els diferents usos urbans al centre històric. L'ús d'habitatge complementat amb l'ús comercial en plantes baixes, es reconeixen universalment com aquells elements capaços de regenerar els teixits urbans als Centres històrics de les ciutats, i l''ús comercial. Carrer Nou, Carrer del Born o Carrer Sant Miquel son alguns referents històrics del comerç local "que, dissortadament, s'han anat apagant. Cal una aposta decidida per recuperar les botigues de proximitat perquè són un element revitalitzador clau".
Segons Impulsem també cal tenir en compte un ús docent universitari, "element clau en la revitalització dels centres històrics. Hem de permetre que el projecte de la Fàbrica Nova permeabilitzi al centre històric i que, per tant, els estudiants hi facin vida seguint, en certa mesura, el que ha anat aconseguint la UVIC a Vic o la facultat de comunicació i relacions internacionals de la Blanquerna al barri del Raval de Barcelona".
Finalment proposen el darrer ús gastronòmic aprofitant "l'aire fresc que ha començat a la plaça de l'Ajuntament a nivell de restauració i que, posteriorment, s'ha anat estenent a alguns carrers limítrofs gràcies a emprenedors valents i compromesos amb la ciutat. Aquesta empenta s'ha d'anar estenent i que es materialitzin nous bars i restaurants a la zona com a eina de revitalització. El carrer del Balç pot ser un espai a recuperar per a usos d'oci i turisme".
Per a Jesús Alonso, "no es pot negar que ens espera una tasca certament feixuga i que l'esforç econòmic haurà de ser important, determinat i sostingut, però també cal tenir en compte que, amb l'actual aposta unànime de tota l'esfera pública europea per la rehabilitació (concepte que incorpora el segell de sostenibilitat) i un marc econòmic favorable ens podria facilitar una mica la feina. És el moment clau, i inexcusable, de jugar fort i propiciar aquells escenaris".
Estratègies conjuntes, feines compartides
Val a dir que, al Centre Històric, òbviament, les polítiques esmentades s'han de treballar "conjuntament amb els agents veïnals i els col·lectius socials, econòmics i culturals del barri per tal de cercar la complicitat i l'acceptació social dels processos participats per la ciutadania com a factors de la deguda transparència de la gestió i de garantia d'èxit".Segons Joan Vila, "ens amoïna veure l'escassa importància que els grups municipals, malgrat fer falques molt estètiques, donen a l'urbanisme de casa nostra. Níngú, llevat d'Impulsem, fa una aposta decidida per revertir la situació actual i futura ja que en les seves files no hi hem vist ningú especialitzat en fer-ho, i òbviament no correspon a l'alcalde treballar aquestes accions"
Convé encarar les actuacions amb un "Pla de caràcter global i consensuat, per tal d'abordar les problemàtiques. El Pacte de Ciutat, el Comissionat, el Pla de Govern el PIRCH o Forum són alguns dels marcs, mecanismes i eines dissenyades amb el pas dels temps perquè la intervenció sigui ordenada i tingui un consens de ciutat que no pugui ser utilitzada de forma partidista".
Per a Jesús Alonso "per tal d'avançar decisivament, caldria aplegar els avenços i experiències positives i aprendre de les errades comeses fins ara. És necessari, per tant, un plantejament renovat, que comporti l' elaboració d'un Pla Director Urbanístic amb visió estratègica, com la del PIRCH, que sigui molt participat, actualitzat, integrador i pràctic per talque defineixi el punt d'inici, fins a on hem arribat i, del que ens falta per fer, com ho farem. Aquest Pla Director Urbanístic (PDUCH) seria el disseny i el motor de l'actuació, i des d'Impulsem Manresa convidem a tots els actors a mobilitzar recursos i voluntat per a posar-ho tot en pràctica".
Per a Joan Vila, "es tracta, clarament, d'un repte majúscul de ciutat, i es necessitarà voluntat política, rigor, professionalitat i, sobretot, ambició i capacitat de treball".
Una situació vergonyosa
El Centre Històric de Manresa engloba una superficie de quasi bé 475.000 metres quadrats de sòl i poc més de 250.000 m2 de sostre i hi habiten més de 7.700 persones, és a dir, més d'un 10% de la població manresana. Tot i això, segons les dades de l'Ajuntament publicades l'any 2018 el 54% dels pisos del Barri Antic van ser construits abans del 1900 i en l'espai del Centre Històric s'estima que quasi una quarta part de les construccions tenen més de 50 anys. En resum, segons Vila "tenim el punt nuclear de la ciutat en estat ruinós físicament, i vergonyós emocionalment".Algunes de les problemàtiques urbanístiques detectades al Centre Històric
El Centre Històric s'integra, fonamentalment, d'edificacions dedicades a l'habitatge (77,56%) i a equipaments (16,41%) principamentmuniciapals. La part restant (6.03%) fa referència a 37 solars buits que son edificables. "El més preocupant, però, no deixa de ser la constatació que el comerç s'ha anat morint", doncs només hi queden 288 comerços actius i el 17% dels habitatges del Centre Històric de la ciutat es troben buits (1.495), sabent que la xifra ha anat creixent degut a la degradació dels edificis.El Centre Històric "s'ha anat degenerant per falta de manteniment i d'accions decidides per lluitar contra el pas del temps". "És habitual veure edificis tapiats, abandonats, solars buits o inclús edificis apuntalats per fora amb un estat evident de ruina i de risc pels vianants", afirmen.
