La C-55 sud serà autovia el 2030

Territori presenta l'estudi informatiu per desdoblar el tram Bages-Sud i resoldre els problemes de trànsit i seguretat

Publicat el 17 d’abril de 2026 a les 11:45
Actualitzat el 17 d’abril de 2026 a les 12:02

La consellera Sílvia Paneque ha presentat a Manresa l'estudi informatiu per desdoblar la C-55 fins a Castellbell i el Vilar, una actuació de 171 milions d'euros que inclou noves connexions, variants i millores del traçat amb l'objectiu de reduir la saturació i augmentar la seguretat, amb previsió d'inici d'obres el 2028 i entrada en funcionament el 2030.

Un pas endavant per resoldre una reivindicació històrica

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat aquest divendres a Manresa l'estudi informatiu per al desdoblament de la C-55 entre la capital del Bages i Castellbell i el Vilar, en un acte amb representació institucional del territori.

La consellera ha subratllat que el projecte respon a "un dèficit històric" en matèria de mobilitat a la comarca, una problemàtica que, segons ha recordat, fa més de 25 anys que està sobre la taula. En aquest sentit, ha destacat que el Parlament ja havia reconegut aquesta mancança d'infraestructures i la necessitat d'actuar davant l'augment constant del trànsit en aquest corredor.

Paneque ha situat la iniciativa dins l'estratègia del Govern per modernitzar les infraestructures i adaptar-les als reptes actuals, tant pel que fa a la seguretat viària com a la connectivitat territorial i el desenvolupament econòmic.

Una via clau amb problemes de saturació

La C-55 és una de les principals vies de connexió entre el Bages i l'àrea metropolitana, i registra fluxos elevats de vehicles tant en dies laborables, especialment per motius laborals, com en caps de setmana o períodes de mobilitat intensa.

Segons ha explicat la consellera, aquesta saturació és un dels principals motius que justifiquen el projecte. L'objectiu és millorar la capacitat de la via, reduir els problemes de trànsit i incrementar la seguretat en un tram especialment sensible.

En aquest sentit, el desdoblament es planteja com una actuació estructural que ha de permetre donar resposta a les necessitats actuals i futures de mobilitat, alhora que es millora la qualitat de vida de la ciutadania i es redueixen els riscos associats a la circulació.

Detalls del projecte i principals actuacions

L'estudi informatiu presentat contempla una inversió aproximada de 171 milions d'euros per executar el desdoblament i les millores associades. El projecte inclou l'ampliació del traçat actual, amb la incorporació de nous carrils per augmentar la capacitat de la via.

Entre les actuacions previstes destaquen la construcció d'un nou accés a Sant Vicenç de Castellet, pensat per resoldre problemes històrics de mobilitat al municipi, així com la nova variant de Castellgalí, que permetrà desviar el trànsit i millorar la circulació en aquest punt.

També es preveu la millora de l'entrada sud de Manresa, amb la construcció d'un nou viaducte que ha de facilitar els moviments de vehicles i reduir les congestions en aquest accés a la ciutat. Aquest element es planteja amb una traça més suau que l'actual, amb l'objectiu de millorar-ne la funcionalitat.

El projecte segueix, en gran part, el corredor de la carretera actual, però incorpora adaptacions per fer-lo més eficient i adequat a les necessitats del segle XXI.

Infraestructura adaptada als nous criteris

Paneque ha remarcat que el projecte s'ha concebut amb criteris contemporanis, tenint en compte no només la mobilitat motoritzada sinó també altres aspectes com la integració amb l'entorn i la mobilitat activa.

En aquest sentit, ha destacat que les noves infraestructures que impulsa el Govern incorporen elements pensats per a vianants i altres formes de desplaçament, així com criteris de sostenibilitat i respecte pel territori.

A més, ha vinculat el projecte amb la necessitat de reforçar l'equilibri territorial i la connectivitat entre la Catalunya central i l'àrea metropolitana, considerant que una bona xarxa d'infraestructures és clau per afavorir la competitivitat econòmica.

Calendari previst i properes fases

Pel que fa al calendari, la previsió és que les obres puguin començar l'any 2028, un cop completats els tràmits necessaris, i que la infraestructura entri en funcionament l'any 2030.

La presentació de l'estudi informatiu suposa, segons la consellera, un pas important per avançar cap a la materialització del projecte després de dècades de reivindicacions. Aquest document permet definir les alternatives i concretar les actuacions que s'hauran de desenvolupar en les fases posteriors.

Paneque ha insistit que el Govern està compromès a tirar endavant aquesta actuació i a continuar treballant per millorar la mobilitat a la comarca.

Suport institucional i consens territorial

L'acte de presentació ha comptat amb la presència de la delegada del Govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero, així com dels alcaldes de Manresa, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar.

La consellera ha posat en valor el consens existent al territori sobre la necessitat de millorar la C-55 i ha agraït la tasca dels diferents agents institucionals que han mantingut viva aquesta reivindicació al llarg dels anys.

En aquest sentit, ha destacat que el projecte és fruit d'un treball acumulat durant diferents etapes i governs, i ha volgut reconèixer la implicació dels municipis afectats.

Una actuació vinculada al desenvolupament econòmic

Finalment, Paneque ha remarcat que la millora de la C-55 no només té un impacte en la mobilitat, sinó també en el desenvolupament econòmic del territori.

Segons ha apuntat, la disponibilitat d'infraestructures eficients és un factor determinant a l'hora d'atraure inversions i afavorir l'activitat empresarial. En aquest sentit, ha defensat que el projecte contribuirà a reforçar la competitivitat del Bages i la seva connexió amb altres àrees del país.