Pere Culell i Santiago Vidal durant la conferència. Foto: Pere Fontanals"Aquests són els meus arguments, però si no el convencen, en tinc uns altres". Amb aquesta frase de Grouxo Marx, el jutge Santiago Vidal ha acomiadat aquest dimecres al vespre la conferència que ha pronunciat en un Auditori de la Plana de l'Om amb gent asseguda a les escales i també seguint l'acte a la sala annexa pel circuït tancat de televisió. L'acte ha estat organitzat per ERC dins dels actes de la campanya "Votar és democràcia".
En poc més de quaranta minuts, Vidal ha desmuntat els arguments jurídics dels unionistes per donar una nova visió sobre el procés català que ha de culminar el 9 de novembre amb una consulta entre la població. En aquest sentit, ha recordat que el mateix Tribunal Constitucional ha sentenciat diverses vegades que no es poden aplicar articles puntuals de la Constitució sense tenir en compte la seva implicació sobre el conjunt de l'articulat.
Així, ha recordat que si "des de Madrid" recorden "constantment" els articles 2 i 8 de la Constitució, els de la "indisol·luble unitat d'Espanya", i el que "l'exercit és el garant d'aquesta unitat", no "pensen mai" en citar l'article 96 que diu que "totes les normes de dret internacional signades per Espanya" tenen rang de llei i "prevalen" en cas de conflicte amb els articles de la pròpia Constitució o de qualsevol altra llei d'àmbit local.
D'aquesta manera, Espanya ha de respectar l'articulat del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que va subscriure i que contempla el dret a l'autodeterminació de "tots" els pobles, "no només de les colònies", ha apuntat Vidal. El mateix pacte també observa que "tots els ciutadans poden decidir el seu futur". Aquest ha estat el principal argument de Vidal per demostrar que no només la consulta entra dins dels termes de la Constitució, sinó la pròpia autodeterminació també hi està contemplada a través del dret internacional.
En aquest sentit, si encara fos poc, el jutge ha recordat que Solé Tura, Roca i Herrero de Miñón, tres dels redactors de la Constitució, van admetre que la JUJEM, la Junta dels Caps d'Estat Major, tot i no ser cap dels tres pilars de l'estat, els va coaccionar el 1976 perquè canviessin el punt 2 de la Constitució que inicialment, segons ha apuntat Vidal, contemplava la "lliure i solidària" voluntat dels pobles i nacions en la unitat d'Espanya.
El jurista també ha abordat on quedaria una hipotètica Catalunya independent en el marc de la Unió Europea recordant que l'article 50 de la normativa europea contempla que un estat no té competències per treure la ciutadania europea a ningú. "O sigui que ens podríem trobar en una situació en que els catalans fóssim ciutadans de la Unió Europea, i el nostre estat no en fos membre", arribant a una situació no contemplada en la normativa.
Durant la conferència, Vidal també ha fet còmplice l'auditori de petits detalls del procés que ha viscut en primera persona tranquil·litzant les persones que tenen molta pressa per concloure el procés: "no es pot explicar tot". La conferència ha finalitzat amb un torn obert de preguntes per part del públic.
