El decret d'arxivament per part de la Fiscalia de Medi Ambient de la denúncia contra l'ampliació de l'escorxador i la planta de biogàs del polígon del Prat que havia interposat El Fanal, emès abans de la consulta popular, obre una forta polèmica política a Moià. L'alcalde, Dionís Guiteras, assegura que no en va tenir coneixement fins després de la votació i acusa la plataforma Per un Moià Viu d'"haver ocultat expressament" aquesta resolució per condicionar el resultat de la consulta ciutadana.
Un arxivament previ a la consulta que no es va fer públic
El debat sobre l'ampliació de l'escorxador comarcal i la construcció d'una planta de biogàs al polígon del Prat de Moià ha fet un gir inesperat després de conèixer-se l'existència d'un decret d'arxivament de la denúncia penal presentada contra el projecte, dictat abans de la celebració de la consulta popular, però que només va arribar a la part denunciant.
Segons ha denunciat l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, aquesta resolució judicial no va ser comunicada ni a l'Ajuntament ni a l'alcaldia durant el procés participatiu, fet que, al seu parer, va impedir que el govern municipal pogués informar correctament la ciutadania en un moment clau del debat.
"La consulta es va fer amb una informació incompleta i desequilibrada", ha assegurat Guiteras, que considera que l'arxivament deixava sense fonament una part essencial dels arguments del no que es van utilitzar durant la campanya.
Què diu el decret d'arxivament
El decret, emès per la Fiscalia de Medi Ambient, acorda l'arxivament de les diligències obertes arran de la denúncia presentada contra el projecte, en considerar que no s'hi aprecien indicis suficients de delicte.
Segons el text, l'anàlisi de la documentació aportada, així com dels informes tècnics i administratius existents, no permet concloure que les actuacions denunciades vulnerin la legalitat penal. El decret assenyala que les possibles afectacions ambientals o urbanístiques exposades no superen el llindar necessari per ser considerades constitutives d'infracció penal, i que, en tot cas, quedarien emmarcades en l'àmbit administratiu i no pas penal.
La resolució també fa referència al fet que el projecte disposa de tràmits ambientals i urbanístics en curs o ja resolts, i que no s'ha acreditat l'existència d'un risc greu, immediat o intencionat que justifiqui la intervenció penal.
En conseqüència, el decret conclou que no procedeix continuar amb la investigació i ordena l'arxivament de les actuacions, sense perjudici que, si en el futur apareguessin nous elements rellevants, es poguessin reobrir diligències.
L'acusació de "manipulació" del resultat de la consulta
A partir d'aquest arxivament, l'alcalde de Moià ha estat especialment dur amb la plataforma Per un Moià Viu, impulsora de la campanya pel no a la consulta. Segons Guiteras, la plataforma tenia coneixement del decret i "va decidir no fer-lo públic".
"Han amagat expressament aquest arxivament per condicionar la consulta", ha afirmat l'alcalde, que considera que la informació judicial hauria estat clau per contextualitzar molts dels arguments utilitzats durant el procés. "Han manipulat el resultat amagant aquest decret, perquè jo no podia explicar res que no coneixia", ha resumit.
La consulta popular, que va registrar una participació notable, va donar com a resultat un rebuig molt majoritari al projecte, un resultat que ara queda envoltat de controvèrsia política i institucional.
Un debat marcat per la judicialització
Durant els mesos previs a la consulta, la possible existència de causes judicials obertes va planar de manera constant sobre el debat públic. Amb l'arxivament confirmat, el govern municipal defensa que aquesta percepció no es corresponia amb la realitat jurídica del moment de la votació, i que això hauria pogut influir decisivament en l'opinió de molts votants.
Fonts municipals remarquen que el decret no valida el projecte en termes polítics o socials, però sí que desmunta l'argument d'una suposada il·legalitat penal, que va tenir un pes destacat en el relat opositor.
Diferència entre responsabilitat penal i debat polític
Un dels aspectes que subratlla el decret és la distinció clara entre responsabilitat penal i debat administratiu o polític. El text recorda que la jurisdicció penal és una eina d'últim recurs, reservada a conductes greus i clarament tipificades, i que no pot substituir els mecanismes de control administratiu, ambiental o de planificació urbanística.
Aquesta precisió reforça la tesi del govern municipal que el projecte, amb independència de l'opinió ciutadana que generi, s'ha de discutir en l'àmbit tècnic, polític i social, i no pas traslladar-lo al terreny penal sense base suficient.
Silenci institucional i manca de comunicació
Un altre element que ha generat polèmica és la manca de comunicació formal del decret a l'Ajuntament abans de la consulta. Segons Guiteras, aquesta situació evidencia deficiències en els canals d'informació quan hi ha procediments judicials que afecten projectes municipals sotmesos a debat públic.
I ara què?
Tot i l'arxivament, el resultat de la consulta no té caràcter vinculant jurídicament, però sí un fort pes polític. El govern municipal es troba ara amb el repte de decidir com gestionar la comunicació d'un projecte tècnicament viable, però socialment qüestionat, en un context de desconfiança i polarització. El projecte tirarà endavant, com va avisar el propi govern, tot intentant millorar els canals de comunicació.
