Bloc: http://blocs.esquerra.cat/laura-vilagra
Fitxa de diputada: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE02/IE0203/IE020301?p_id=llo081195
Fotografies d'Àlex Gómez Ribera.
Fitxa de diputada: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE02/IE0203/IE020301?p_id=llo081195
Fotografies d'Àlex Gómez Ribera.
Jordi Masdeu Valverde.
- El que ha anat passant a Santpedor amb ERC és un petit miracle. De treure tres regidors l'any 1999 vàreu passar a l'alcaldia amb 5 regidors el 2003, i a la majoria absoluta (7) l'any 2007. Com t'expliques aquesta escalada, sobretot tenint en compte la joventut i inexperiència de la candidatura?
- D'entrada, cal entendre que érem un grup de gent jove que ja es movia per d'altres entitats i la gent ho va valorar molt. També cal dir que la gent de Santpedor no es casa amb ningú, i aquí ha governat tothom: independents, CiU, PSC i ERC. Quan veuen que els governants es relaxen, opten pel canvi.
Un altre factor a tenir en compte és el fort augment de població que ha patit el poble, i la regeneració que això ha comportat. Nosaltres vàrem començar a treballar en positiu, sense estripar, intentant esdevenir una alternativa. Finalment ho vàrem aconseguir i el poble va confiar en nosaltres.
- Així doncs, no creus que la crescuda d'Esquerra a nivell nacional hi hagi influït.
- En un poble com Santpedor, els partits no tenen massa importància. La gent vota més als candidats que als partits. Els votants varen valorar que érem una alternativa renovadora però seriosa i ens varen fer confiança.
- De fet, tu vas ser l'alcaldessa més jove de tot Catalunya, i ja havies estat regidora amb només 22 anys. Que et va portar, tan jove, a la política?
- Jo ja havia estudiat Ciències Polítiques, però no tenia la intenció d'estar tant a primera línia. Però tots érem molt joves i amb moltes ganes, no hi teníem res a perdre, i a mi no em va fer res donar la cara. El meu perfil potser era el més adequat, tot i que qualsevol altre hauria pogut tirar endavant el projecte.
- Així doncs, vas estudiar polítiques per dedicar-te a la política, o bé et vas dedicar a la política per haver fet polítiques?
- Més aviat la segona. Jo vaig estudiar polítiques perquè m'agradava la carrera i es feia una mica de tot; història, economia, estadística... Era una carrera molt versàtil, que encaixava en els meus desitjos, tot i que no sabia massa on em portaria. La meva intenció no era fer carrera política, però vaig fer les pràctiques a ERC, amb l'ara conseller Huguet, i des d'aleshores he continuat lligada al partit. Vaig entrar com a becaria i he acabat, de moment, com a alcaldessa i diputada.
- Et penedeixes d'haver-te lligat tant des de tant jove?
- No, no me'n penedeixo, tot i que era molt jove i he hagut de fer un sobreesforç de maduresa per tal d'estar a l'alçada. És cert que he portat una vida una mica diferent de la d'altra gent de la meva edat, perquè l'alcaldia significa 365 dies l'any de dedicació. Però la feina s'ho val, perquè la gent és molt agraïda, i és molt bonic que et reconeguin la teva feina.
- Després de 6 anys, ja esteu ben establerts com a força de govern. Heu tingut temps de fer el que volíeu, ni que sigui a grans trets?
- Durant la primera legislatura, la més important, cal marcar l'estratègia i és en la segona quan s'ha d'acabar de fer la feina. En el nostres cas, la primera legislatura fou molt intensa, amb molt treball, sobretot en la construcció d'equipaments. El poble havia crescut molt, i calia posar-se les piles. Durant la segona legislatura, per contra, la població fins i tot ha disminuït, i ens ha tocat lluitar amb la crisi. Però la política és així, i cal ser flexible per tal d'adaptar-se als canvis.
- Que és el que més valores d'aquest període, el que et fa estar més orgullosa de la teva feina?
- A nivell personal, el més important és l'agraïment que m'ha mostrat la gent del poble. I pel que fa a les coses concretes que hem fet des de l'ajuntament, el que més valoro és la inversió en ensenyament. Actualment, els nens del poble es poden escolaritzar des dels 0 als 18 anys sense sortir de Santpedor, amb un educació pública i de qualitat. També estem molt orgullosos de com s'ha rehabilitat el barri antic, que és un dels principals patrimonis del poble.
- Aquesta rehabilitació, ajuda molt a augmentar la qualitat de vida del poble.
- Sí, segur. Tot i que primer cal assegurar les qüestions de primera necessitat; un cop aquestes estan cobertes, és molt important dedicar esforços en afers més secundaris però també importants. Són qüestions més poètiques, però totalment indispensables si volem que Santpedor sigui el millor lloc per a viure.
- Aquestes qüestions són, també, les que ajuden a que el nombre d'habitants hagi augmentat tant en aquests anys.
- Sí, Santpedor és un poble bonic i tranquil. Si mirem dades objectives, veiem que Santpedor és un dels pobles de la comarca amb els índex de criminalitat més baixos. Si a això hi sumem la qualitat de l'entorn urbà, la gent ho té molt clar. I com que, a més, els preus eren competitius, molta gent va optar per venir-hi a viure.
- En aquests casos, es corre el risc d'acabar sent una ciutat dormitori.
- Afortunadament, el poble ha crescut dins d'uns marges raonables, i sempre en cercles concèntrics que han fet possible que el nucli seguís cohesionat. A més, Santpedor és un dels pocs municipis que exporten llocs de treball. Gràcies als polígons, es creen més llocs de treball dels que necessiten els habitants del poble. Però ens hem sortit molt bé i el poble està molt viu sense arribar a estar saturat. El centre del poble és sempre ple, gràcies als parcs i als comerços, que generen aquesta trama urbana tan necessària per a la vitalitat del municipi.
- Un dels esdeveniments més importants succeïts durant la teva gestió és el de l'establiment de la presó dels lledoners. Com s'ha viscut tot el procés?
- D'entrada, m'agradaria establir un principi que caldria tenir en compte en aquests casos. No pot ser que s'instal•li un equipament que pot influir ens els pobles del voltant i que aquests altres pobles no siguin tinguts en compte. En altres casos, com el de les centrals nuclears, els municipis limítrofs són sempre consultats i tinguts en compte, ja que la instal•lació els afecta, i molt. El mateix hauria de passar amb les presons. Cal més informació prèvia i s'ha de comptar més amb les administracions locals.
- Un cop inaugurada la presó, quines creus que seran les conseqüències per a Santpedor?
- En un primer moment, l'impacte més negatiu fou el de la contaminació lumínica, tot i que el problema ja va quedar solucionat, si més no en part. A part d'això, l'impacte de la presó és més aviat insignificant, i no en notem els efectes, ni per bé ni per mal.
- Parlant d'infraestructures, com veieu el tema del tren-tram que ha de passar pel poble? Hi confieu?
- Nosaltres ho valorem molt positivament, i ens agradaria molt recuperar un servei que Santpedor ja havia tingut i que ens situaria al centre de Manresa en 10 minuts. El projecte ja està en fase d'estudi, i ja se'ns han fet consultes des de la Generalitat. Nosaltres ja tenim reservats els terrenys per a l'estació, prop de la zona dels aiguamolls. Per a Santpedor aquest tren-tram seria perfecte, ja que el cotxe i el bus ja han demostrat les seves mancances.
- Més enllà d'aquestes obres, ja previstes, quin creus que és el gran repte del poble, pel que fa a infraestructures?
- Actualment, el principal problema de Santpedor és la saturació de l'entrada del poble (les quatre carreteres) en determinades hores. La solució és la creació d'una variant, que uneixi l'actual carretera amb la carretera de Callús i la de Navarcles sense passar pel mig del poble. Això facilitaria molt l'arribada als polígons, i limitaria molt el trànsit dins el nucli urbà. Per finançar l'obra, contem amb una ajuda de la Generalitat i la resta la finançarem des de l'ajuntament a través de nous creixements urbanístics.
- A part de la teva feina com a alcaldessa, des de l'any 2006 ets diputada al Parlament de Catalunya. A més, ets secretària de Política Territorial i Medi Ambient des del 2008. Per a tu, tot forma part d'una mateixa feina o bé són dues activitats ben diferenciades?
- Ser alcaldessa i diputada té els seus avantatges, ja que, a l'hora de fer lleis, pots fer que es tinguin en compte les opinions dels municipis. Jo prioritzo la feina municipal, i al parlament faig tot el que puc. Com a diputada pots fer molta feina, o molt poca, ja que el teu camp d'acció és molt gran. La feina a la secretaria la deixaré en breu, ja que es tracta d'una tasca temporal. A mi el que més m'agrada és la feina d'alcaldessa, i és sempre la que prioritzo.
- Quan ets al Parlament, penses i actues com a militant d'ERC o com a santpedorenca?
- Tenint en compte que el nostre grup dona suport al Govern, la nostra acció queda una mica limitada. Pots matissar fins a cert punt les teves opinions, però has d'acabar donant suport a les seves propostes. A mi em toca defensar les propostes del govern en temes de Medi Ambient. Són propostes que et vénen condicionades, però jo, quan les defenso, intento incloure-hi els aspectes més propers al programa d'Esquerra. A vegades he de fer equilibris, però la política és això. El problema és que sovint, sobretot amb els temes més locals, ens trobem sense recursos. Voldríem construir més infraestructures, però no tenim fons, i ara encara menys. Sense perdre la coherència, has de combinar els interessos locals amb els del govern.
- I pels temes d'agenda, com t'ho fas, per arribar a tot arreu?
- Al Parlament, les setmanes són alternes; o bé hi ha Ple, o bé comissions. Quan hi ha ple, m'he de passar dos dies allí tancada, tot i que en alguns moments també hi puc fer treball municipal. Si hi ha comissions, només vaig a Barcelona els dimecres. La resta del temps el dedico a Santpedor. A més, mentre soc al Parlament, tinc els consellers a la meva disposició i hi puc tractar temes municipals. Això facilita molt les coses, ja que les relacions personals també són importants.
- I els sous, els cobres els dos?
- No, jo de l'ajuntament no cobro res, ni les dietes. Només em paguen la gasolina, si m'he de desplaçar per temes municipals. Aquí a l'ajuntament només cobren el primer tinent d'alcalde i el segon. La resta, inclosos els de l'oposició, només cobren per l'assistència als plens. Som un ajuntament petit, i mirem de no fer dispendis innecessaris.
- En un futur, penses prioritzar alguna de les dues feines, o bé seguiràs treballant a Santpedor i al Parlament?
- A la vida, tot són etapes, i jo n'he complert una de molt dura, ja que quan estàs en una alcaldia has d'anar a totes. Ara potser em toca una etapa més tranquil•la, sense estar a la primera línia política. Crec que és molt necessari que el polític, a part de saber guanyar, sàpiga retirar-se quan toca, i tot i que encara sóc jove, ja és hora d'entrar en una altra etapa. Ja he manifestat altres vegades que dotze anys són suficients; potser més endavant m'ho repenso, però ja he passat quatre anys a l'oposició i vuit anys al govern. Ara cal donar pas a d'altra gent i a d'altres maneres de veure la política.
- Així doncs, estàs cansada de la política, o simplement vols centrar la teva carrera en l'àmbit nacional?
- El que jo vull és fer d'altres coses a la vida. Es tracta d'una opció personal, no política. Crec que quan algú porta vint anys al mateix lloc, perd el món de vista. Per a mi, és positiu sortir de la primera línia política i mediàtica. No deixaré la política, però seré una militant de base, com tantes d'altres. Potser sí que hi ha polítics que s'aferren a la poltrona, però no tots som així.
- Deixaràs l'alcaldia, i també el Parlament?
- Això ja no depèn tant de mi. En tot cas, no em faria res. Potser m'hi torno a presentar, però el millor per a mi i per la meva família potser seria no fer-ho. De moment, ni ho descarto ni ho confirmo.
- Són molts anys fent política, i corres el risc de quedar-te sense saber fer res més.
- A mi no em fan por els canvis, més aviat m'estimulen. També m'agrada molt estudiar, i estic valorant tornar-hi per especialitzar-me en algun àmbit. Ara mateix, el més probable és que faci un Stop and Go. El millor que puc fer és reciclar-me i airejar-me, i potser desprès tornar amb més força. Encara sóc jove i tinc tota la vida per endavant, i tinc ganes de dedicar-me més a la meva vida personal. La meva família s'ho mereix, perquè tot i que la majoria de la gent és molt agraïda, també n'hi ha que et fa les coses molt difícils. Hi ha gent que vol fer-te mal, sovint per motius polítics, i això et va cremant. Per sort, aquesta gent no se surt mai amb la seva.
- Ara que ja estas decidida a deixar-ho, esperaràs al final del mandat, o bé fareu un relleu abans de les eleccions?
- No, la intenció és exhaurir la legislatura.
El proper dijous dia 11 de juny, no us perdeu la segona part de l'entrevista.
- El que ha anat passant a Santpedor amb ERC és un petit miracle. De treure tres regidors l'any 1999 vàreu passar a l'alcaldia amb 5 regidors el 2003, i a la majoria absoluta (7) l'any 2007. Com t'expliques aquesta escalada, sobretot tenint en compte la joventut i inexperiència de la candidatura?
- D'entrada, cal entendre que érem un grup de gent jove que ja es movia per d'altres entitats i la gent ho va valorar molt. També cal dir que la gent de Santpedor no es casa amb ningú, i aquí ha governat tothom: independents, CiU, PSC i ERC. Quan veuen que els governants es relaxen, opten pel canvi.
Un altre factor a tenir en compte és el fort augment de població que ha patit el poble, i la regeneració que això ha comportat. Nosaltres vàrem començar a treballar en positiu, sense estripar, intentant esdevenir una alternativa. Finalment ho vàrem aconseguir i el poble va confiar en nosaltres.
- Així doncs, no creus que la crescuda d'Esquerra a nivell nacional hi hagi influït.
- En un poble com Santpedor, els partits no tenen massa importància. La gent vota més als candidats que als partits. Els votants varen valorar que érem una alternativa renovadora però seriosa i ens varen fer confiança.
- De fet, tu vas ser l'alcaldessa més jove de tot Catalunya, i ja havies estat regidora amb només 22 anys. Que et va portar, tan jove, a la política?
- Jo ja havia estudiat Ciències Polítiques, però no tenia la intenció d'estar tant a primera línia. Però tots érem molt joves i amb moltes ganes, no hi teníem res a perdre, i a mi no em va fer res donar la cara. El meu perfil potser era el més adequat, tot i que qualsevol altre hauria pogut tirar endavant el projecte.
- Així doncs, vas estudiar polítiques per dedicar-te a la política, o bé et vas dedicar a la política per haver fet polítiques?
- Més aviat la segona. Jo vaig estudiar polítiques perquè m'agradava la carrera i es feia una mica de tot; història, economia, estadística... Era una carrera molt versàtil, que encaixava en els meus desitjos, tot i que no sabia massa on em portaria. La meva intenció no era fer carrera política, però vaig fer les pràctiques a ERC, amb l'ara conseller Huguet, i des d'aleshores he continuat lligada al partit. Vaig entrar com a becaria i he acabat, de moment, com a alcaldessa i diputada.
- Et penedeixes d'haver-te lligat tant des de tant jove?
- No, no me'n penedeixo, tot i que era molt jove i he hagut de fer un sobreesforç de maduresa per tal d'estar a l'alçada. És cert que he portat una vida una mica diferent de la d'altra gent de la meva edat, perquè l'alcaldia significa 365 dies l'any de dedicació. Però la feina s'ho val, perquè la gent és molt agraïda, i és molt bonic que et reconeguin la teva feina.
- Després de 6 anys, ja esteu ben establerts com a força de govern. Heu tingut temps de fer el que volíeu, ni que sigui a grans trets?
- Durant la primera legislatura, la més important, cal marcar l'estratègia i és en la segona quan s'ha d'acabar de fer la feina. En el nostres cas, la primera legislatura fou molt intensa, amb molt treball, sobretot en la construcció d'equipaments. El poble havia crescut molt, i calia posar-se les piles. Durant la segona legislatura, per contra, la població fins i tot ha disminuït, i ens ha tocat lluitar amb la crisi. Però la política és així, i cal ser flexible per tal d'adaptar-se als canvis.
- Que és el que més valores d'aquest període, el que et fa estar més orgullosa de la teva feina?
- A nivell personal, el més important és l'agraïment que m'ha mostrat la gent del poble. I pel que fa a les coses concretes que hem fet des de l'ajuntament, el que més valoro és la inversió en ensenyament. Actualment, els nens del poble es poden escolaritzar des dels 0 als 18 anys sense sortir de Santpedor, amb un educació pública i de qualitat. També estem molt orgullosos de com s'ha rehabilitat el barri antic, que és un dels principals patrimonis del poble.
- Aquesta rehabilitació, ajuda molt a augmentar la qualitat de vida del poble.
- Sí, segur. Tot i que primer cal assegurar les qüestions de primera necessitat; un cop aquestes estan cobertes, és molt important dedicar esforços en afers més secundaris però també importants. Són qüestions més poètiques, però totalment indispensables si volem que Santpedor sigui el millor lloc per a viure.
- Aquestes qüestions són, també, les que ajuden a que el nombre d'habitants hagi augmentat tant en aquests anys.
- Sí, Santpedor és un poble bonic i tranquil. Si mirem dades objectives, veiem que Santpedor és un dels pobles de la comarca amb els índex de criminalitat més baixos. Si a això hi sumem la qualitat de l'entorn urbà, la gent ho té molt clar. I com que, a més, els preus eren competitius, molta gent va optar per venir-hi a viure.
- En aquests casos, es corre el risc d'acabar sent una ciutat dormitori.
- Afortunadament, el poble ha crescut dins d'uns marges raonables, i sempre en cercles concèntrics que han fet possible que el nucli seguís cohesionat. A més, Santpedor és un dels pocs municipis que exporten llocs de treball. Gràcies als polígons, es creen més llocs de treball dels que necessiten els habitants del poble. Però ens hem sortit molt bé i el poble està molt viu sense arribar a estar saturat. El centre del poble és sempre ple, gràcies als parcs i als comerços, que generen aquesta trama urbana tan necessària per a la vitalitat del municipi.
- Un dels esdeveniments més importants succeïts durant la teva gestió és el de l'establiment de la presó dels lledoners. Com s'ha viscut tot el procés?
- D'entrada, m'agradaria establir un principi que caldria tenir en compte en aquests casos. No pot ser que s'instal•li un equipament que pot influir ens els pobles del voltant i que aquests altres pobles no siguin tinguts en compte. En altres casos, com el de les centrals nuclears, els municipis limítrofs són sempre consultats i tinguts en compte, ja que la instal•lació els afecta, i molt. El mateix hauria de passar amb les presons. Cal més informació prèvia i s'ha de comptar més amb les administracions locals.
- Un cop inaugurada la presó, quines creus que seran les conseqüències per a Santpedor?
- En un primer moment, l'impacte més negatiu fou el de la contaminació lumínica, tot i que el problema ja va quedar solucionat, si més no en part. A part d'això, l'impacte de la presó és més aviat insignificant, i no en notem els efectes, ni per bé ni per mal.
- Parlant d'infraestructures, com veieu el tema del tren-tram que ha de passar pel poble? Hi confieu?
- Nosaltres ho valorem molt positivament, i ens agradaria molt recuperar un servei que Santpedor ja havia tingut i que ens situaria al centre de Manresa en 10 minuts. El projecte ja està en fase d'estudi, i ja se'ns han fet consultes des de la Generalitat. Nosaltres ja tenim reservats els terrenys per a l'estació, prop de la zona dels aiguamolls. Per a Santpedor aquest tren-tram seria perfecte, ja que el cotxe i el bus ja han demostrat les seves mancances.
- Més enllà d'aquestes obres, ja previstes, quin creus que és el gran repte del poble, pel que fa a infraestructures?
- Actualment, el principal problema de Santpedor és la saturació de l'entrada del poble (les quatre carreteres) en determinades hores. La solució és la creació d'una variant, que uneixi l'actual carretera amb la carretera de Callús i la de Navarcles sense passar pel mig del poble. Això facilitaria molt l'arribada als polígons, i limitaria molt el trànsit dins el nucli urbà. Per finançar l'obra, contem amb una ajuda de la Generalitat i la resta la finançarem des de l'ajuntament a través de nous creixements urbanístics.
- A part de la teva feina com a alcaldessa, des de l'any 2006 ets diputada al Parlament de Catalunya. A més, ets secretària de Política Territorial i Medi Ambient des del 2008. Per a tu, tot forma part d'una mateixa feina o bé són dues activitats ben diferenciades?
- Ser alcaldessa i diputada té els seus avantatges, ja que, a l'hora de fer lleis, pots fer que es tinguin en compte les opinions dels municipis. Jo prioritzo la feina municipal, i al parlament faig tot el que puc. Com a diputada pots fer molta feina, o molt poca, ja que el teu camp d'acció és molt gran. La feina a la secretaria la deixaré en breu, ja que es tracta d'una tasca temporal. A mi el que més m'agrada és la feina d'alcaldessa, i és sempre la que prioritzo.
- Quan ets al Parlament, penses i actues com a militant d'ERC o com a santpedorenca?
- Tenint en compte que el nostre grup dona suport al Govern, la nostra acció queda una mica limitada. Pots matissar fins a cert punt les teves opinions, però has d'acabar donant suport a les seves propostes. A mi em toca defensar les propostes del govern en temes de Medi Ambient. Són propostes que et vénen condicionades, però jo, quan les defenso, intento incloure-hi els aspectes més propers al programa d'Esquerra. A vegades he de fer equilibris, però la política és això. El problema és que sovint, sobretot amb els temes més locals, ens trobem sense recursos. Voldríem construir més infraestructures, però no tenim fons, i ara encara menys. Sense perdre la coherència, has de combinar els interessos locals amb els del govern.
- I pels temes d'agenda, com t'ho fas, per arribar a tot arreu?
- Al Parlament, les setmanes són alternes; o bé hi ha Ple, o bé comissions. Quan hi ha ple, m'he de passar dos dies allí tancada, tot i que en alguns moments també hi puc fer treball municipal. Si hi ha comissions, només vaig a Barcelona els dimecres. La resta del temps el dedico a Santpedor. A més, mentre soc al Parlament, tinc els consellers a la meva disposició i hi puc tractar temes municipals. Això facilita molt les coses, ja que les relacions personals també són importants.
- I els sous, els cobres els dos?
- No, jo de l'ajuntament no cobro res, ni les dietes. Només em paguen la gasolina, si m'he de desplaçar per temes municipals. Aquí a l'ajuntament només cobren el primer tinent d'alcalde i el segon. La resta, inclosos els de l'oposició, només cobren per l'assistència als plens. Som un ajuntament petit, i mirem de no fer dispendis innecessaris.
- En un futur, penses prioritzar alguna de les dues feines, o bé seguiràs treballant a Santpedor i al Parlament?
- A la vida, tot són etapes, i jo n'he complert una de molt dura, ja que quan estàs en una alcaldia has d'anar a totes. Ara potser em toca una etapa més tranquil•la, sense estar a la primera línia política. Crec que és molt necessari que el polític, a part de saber guanyar, sàpiga retirar-se quan toca, i tot i que encara sóc jove, ja és hora d'entrar en una altra etapa. Ja he manifestat altres vegades que dotze anys són suficients; potser més endavant m'ho repenso, però ja he passat quatre anys a l'oposició i vuit anys al govern. Ara cal donar pas a d'altra gent i a d'altres maneres de veure la política.
- Així doncs, estàs cansada de la política, o simplement vols centrar la teva carrera en l'àmbit nacional?
- El que jo vull és fer d'altres coses a la vida. Es tracta d'una opció personal, no política. Crec que quan algú porta vint anys al mateix lloc, perd el món de vista. Per a mi, és positiu sortir de la primera línia política i mediàtica. No deixaré la política, però seré una militant de base, com tantes d'altres. Potser sí que hi ha polítics que s'aferren a la poltrona, però no tots som així.
- Deixaràs l'alcaldia, i també el Parlament?
- Això ja no depèn tant de mi. En tot cas, no em faria res. Potser m'hi torno a presentar, però el millor per a mi i per la meva família potser seria no fer-ho. De moment, ni ho descarto ni ho confirmo.
- Són molts anys fent política, i corres el risc de quedar-te sense saber fer res més.
- A mi no em fan por els canvis, més aviat m'estimulen. També m'agrada molt estudiar, i estic valorant tornar-hi per especialitzar-me en algun àmbit. Ara mateix, el més probable és que faci un Stop and Go. El millor que puc fer és reciclar-me i airejar-me, i potser desprès tornar amb més força. Encara sóc jove i tinc tota la vida per endavant, i tinc ganes de dedicar-me més a la meva vida personal. La meva família s'ho mereix, perquè tot i que la majoria de la gent és molt agraïda, també n'hi ha que et fa les coses molt difícils. Hi ha gent que vol fer-te mal, sovint per motius polítics, i això et va cremant. Per sort, aquesta gent no se surt mai amb la seva.
- Ara que ja estas decidida a deixar-ho, esperaràs al final del mandat, o bé fareu un relleu abans de les eleccions?
- No, la intenció és exhaurir la legislatura.
El proper dijous dia 11 de juny, no us perdeu la segona part de l'entrevista.
