Pere Fontanals: Alberto Espinosa, el candidat a l'alcaldia de Manresa per Ciutadans, cobra 3.500 euros al mes com a càrrec de confiança del seu partit al Parlament de Catalunya. 3.500 euros al mes, sí. 3.500 euros al mes per un càrrec posat a dit pels membres del seu propi grup parlamentari. 3.500 euros al mes per una plaça de designació directa sense oposició ni més mèrit que ser prou a prop de qui decideix aquestes coses entre els del seu color polític. 3.500 euros al mes que surten directament de la Generalitat. Sí, i és de Ciutadans, aquells que s'omplen la boca de voler canviar les coses i de criticar el cost de les "ambaixades" catalanes a l'exterior.
Més o menys el mateix que cobra el candidat republicà, Pere Culell, com a cap de secció d'Althaia, cirurgià especialitzat en oncologia de mama, un dels millors del país, membre de Metges sense Fronteres i Català de l'Any. Cinc-cents euros més que el sou que hi ha establert per a l'alcalde de Manresa, ara mateix, el què cobra el convergent Valentí Junyent, que té un currículum en la docència i en la gestió de l'esport brutal. Gairebé mil euros més que l'ecosocialista Lluís Cano que és professor i director de l'escola de primària la Font, o que el popular Domingo Beltrán que és un reputat tècnic en prevenció de riscos. Just el doble del què cobra el cap de llista de Democràcia Municipal, Dídac Escolà, que va haver de passar unes oposicions per entrar al Departament de Justícia. Dues vegades i mitja més que el periodista, actualment a l'atur, Felip González, del PSC. O fins a gairebé sis vegades més que el candidat de la CUP, Jordi Masdeu, que a banda del català i el castellà, parla l'anglès, el francès i l'alemany. I ja no parlem de quantes vegades més que el xenòfob Llort que ha entrat en una empresa recentment i que està en període de proves, o que la cap de llista de Millor Manresa, Rosa Maria Hernàndez, que cobra una paga d'invalidesa.
Ja sé que altres grups parlamentaris tenen càrrecs de confiança al Parlament cobrant el mateix import, tot i que molts d'ells tenen taules reguladores que limiten el sou a percebre. ¿No recordeu quan el republicà Xavier Vendrell, fa anys, va saltar als titulars dels diaris per empaitar polítics i càrrecs de confiança perquè paguessin una part del sou que cobraven al partit? Doncs era això. Altres, com la CUP, tenen estipulat que un càrrec polític o de confiança del partit, com a màxim, pot cobrar 2,7 vegades el salari mínim interprofessional, uns 1.800 euros. Com que aquests sous arriben des de la institució i no es poden fraccionar, la part sobrant del què toca va cap a la formació política. El model pot ser discutible, però si més no és una manera molt més noble de finançament dels partits que no pas d'altres que s'han conegut recentment.
I el que és més greu, encara, en el cas de l'Antonio Espinosa, és que forma part d'un partit que fa bandera de la moderació, de la noblesa i de la transparència monetària i ell, l'Antonio, és especialment bel·ligerant amb tots aquests temes.
Sí, sí, ja m'imagino que hi ha poc potencial votant de Ciutadans que llegeixi el Manresainfo.cat. Però quan us trobeu algú que us digui que votarà aquest partit (sense conèixer res d'Espinosa, ni sense saber que Espinosa no coneix res de Manresa), "perquè ja està cansat de les maneres de fer dels de sempre", anirà bé que tingueu a mà aquestes dades per rebatre'l. I si podeu, per convèncer-lo que no el voti. Tot i que potser el remei serà pitjor que la malaltia, tenint a PxC tant al costat, sociològicament parlant.
Més o menys el mateix que cobra el candidat republicà, Pere Culell, com a cap de secció d'Althaia, cirurgià especialitzat en oncologia de mama, un dels millors del país, membre de Metges sense Fronteres i Català de l'Any. Cinc-cents euros més que el sou que hi ha establert per a l'alcalde de Manresa, ara mateix, el què cobra el convergent Valentí Junyent, que té un currículum en la docència i en la gestió de l'esport brutal. Gairebé mil euros més que l'ecosocialista Lluís Cano que és professor i director de l'escola de primària la Font, o que el popular Domingo Beltrán que és un reputat tècnic en prevenció de riscos. Just el doble del què cobra el cap de llista de Democràcia Municipal, Dídac Escolà, que va haver de passar unes oposicions per entrar al Departament de Justícia. Dues vegades i mitja més que el periodista, actualment a l'atur, Felip González, del PSC. O fins a gairebé sis vegades més que el candidat de la CUP, Jordi Masdeu, que a banda del català i el castellà, parla l'anglès, el francès i l'alemany. I ja no parlem de quantes vegades més que el xenòfob Llort que ha entrat en una empresa recentment i que està en període de proves, o que la cap de llista de Millor Manresa, Rosa Maria Hernàndez, que cobra una paga d'invalidesa.
Ja sé que altres grups parlamentaris tenen càrrecs de confiança al Parlament cobrant el mateix import, tot i que molts d'ells tenen taules reguladores que limiten el sou a percebre. ¿No recordeu quan el republicà Xavier Vendrell, fa anys, va saltar als titulars dels diaris per empaitar polítics i càrrecs de confiança perquè paguessin una part del sou que cobraven al partit? Doncs era això. Altres, com la CUP, tenen estipulat que un càrrec polític o de confiança del partit, com a màxim, pot cobrar 2,7 vegades el salari mínim interprofessional, uns 1.800 euros. Com que aquests sous arriben des de la institució i no es poden fraccionar, la part sobrant del què toca va cap a la formació política. El model pot ser discutible, però si més no és una manera molt més noble de finançament dels partits que no pas d'altres que s'han conegut recentment.
I el que és més greu, encara, en el cas de l'Antonio Espinosa, és que forma part d'un partit que fa bandera de la moderació, de la noblesa i de la transparència monetària i ell, l'Antonio, és especialment bel·ligerant amb tots aquests temes.
Sí, sí, ja m'imagino que hi ha poc potencial votant de Ciutadans que llegeixi el Manresainfo.cat. Però quan us trobeu algú que us digui que votarà aquest partit (sense conèixer res d'Espinosa, ni sense saber que Espinosa no coneix res de Manresa), "perquè ja està cansat de les maneres de fer dels de sempre", anirà bé que tingueu a mà aquestes dades per rebatre'l. I si podeu, per convèncer-lo que no el voti. Tot i que potser el remei serà pitjor que la malaltia, tenint a PxC tant al costat, sociològicament parlant.
