El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que tindrà una vigència de deu anys, s'estructurarà en tres eixos principals: l'educació, el treball i l'habitatge, que faran incidència en facilitar l'emancipació i la participació dels joves, entre d'altres aspectes. Manresa acull, durant aquest dissabte, la Trobada del Pla Nacional de Joventut que ha de servir per posar les bases del què serà el nou Pla i on hi participen més de 700 joves d'arreu de Catalunya. Eugeni Villalbí, secretari de Joventut, ha explicat que un cop es validin tots els resultats, a principis d'abril, es començarà a redactar el nou Pla Nacional de Joventut que preveuen tenir enllestit abans de les vacances d'estiu.

Aquesta trobada culmina un procés de consulta que ha donat veu a 10.000 joves que han fet més de 42.000 propostes i aportacions. A partir d'aquestes propostes i de les que surtin d'aquest dissabte a Manresa, es començarà a redactar aquest nou Pla que anirà del 2010 fins al 2020.

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha expressat que alguns dels eixos d'aquest nou Pla seran "millorar" el procés de transició entre l'escola i el món de treball, generar un "nou model productiu basat en la recerca i el desenvolupament" o "apostar" per la "intermediació" en els temes d'habitatge.

Capdevila ha afirmat que els joves "no poden continuar amb contractes precaris" ni tampoc amb uns sous que "no poden permetre que s'emancipin". Per a Capdevila, no es pot tolerar que "aquesta generació perdi el tren del progrés".

A més, la consellera ha fet referència a la Llei de polítiques de joventut que s'ha de votar el pròxim 9 de març. Segons Capdevila, el Govern farà "tot el possible" perquè la llei s'aprovi en aquesta legislatura.

Criteris d'avaluació del nou Pla
Eugeni Villalbí ha explicat que amb aquest nou Pla es preveuen uns mecanismes "d'actualització i d'avaluació" perquè es pugui ponderar allò que fa el Govern i també el món local en polítiques de joventut i el nivell d'impacte que tenen aquestes polítiques. Segons Villalbí, en l'anterior projecte no s'han pogut analitzar els impactes perquè no es disposaven d'aquestes eines.

En el nou Pla de Joventut s'identificaran entre 20 i 30 àmbits concrets com poden ser la "sinistralitat", els "nivells d'atur", el "dret a vot" dels joves o el "nivell salarial", ha expressat Villalbí. Aquests indicadors seran "quantificables" i permetran explicar si s'han "aconseguit o no", ha conclòs.

El secretari de Joventut ha expressat que intentaran posar sobre la taula propostes que van més enllà de les seves pròpies competències com pot ser "apropar el salari mínim als 1.000 euros". Per a Villalbí, això no seria "tan difícil d'assolir", ja que s'hauria d'incrementar aquest salari "només amb 48 euros".

Calendari d'actuacions
Del procés d'avaluació i consulta del nou Pla n'han de sortir uns documents per cada un dels eixos que s'han de validar políticament. Segons Villalbí, durant la primera quinzena de març es validaran per poder tenir les bases del Pla. A finals de març o inicis d'abril, es començarà a "redactar" el nou Pla i parlar amb els grups polítics perquè abans d'aquest estiu es pugui presentar al Parlament.

Villalbí ha expressat que ha demanat a tots els grups polítics que el nou Pla Nacional de Joventut "no estigui condicionat" per les eleccions. Tanmateix, Villalbí ha afirmat que aquest fet "no es pot obviar" i per això vol deixar la feina "enllestida" el més aviat possible perquè qui "vingui darrere tingui tots els elements per començar a treballar".