
En aquestes promocions, o sigui, que t'emprenyin a diari, es resumeixen els avantatges aconseguits en la inclusió del lliure mercat en el subministrament de serveis bàsics. En res més. La privatització del telèfon i la llum només ha aconseguit fer créixer les reclamacions i la sensació d'indefensió davant d'unes empreses que, sigui en el punt de venda, sigui en el telèfon de suport, tenen com a intermediaris treballadors que no saben gaire més del què els surt a la pantalla de l'ordinador i que davant d'un problema real, humà, no saben què dir, ni què fer, ni saben com resoldre'l.
La nul·la atenció real, els conceptes desconeguts a la factura o la deshumanització del tracte serien conceptes sense importància si el què ofereixen aquestes empreses no fossin serveis essencials en el segle XXI. Si en comptes d'oferir-nos aigua calenta a la dutxa, aliments refrigerats a la nevera o la possibilitat de parlar amb un familiar que viu lluny, el seu producte fos prescindible, no hi hauria ni la meitat de reclamacions que es van recollir l'any passat. Estem en un oligopoli de serveis bàsics molt pitjor que els monopolis de fa anys. Si més no abans els beneficis de les empreses subministradores repercutien, teòricament, en benefici de tots.
Aquest funcionament de pinça també l'empren les entitats financeres amb els seus clients hipotecats, oimés ara que no val ni l'amenaça de portar el préstec a un altre banc. Malgrat una aparent oferta diversificada els productes bancaris, els serveis bancaris, les comissions abusives i les penalitzacions incomprensibles són homogènies a tots ells. Si més no per a la majoria de famílies que viuen al dia o poc més. La diferència és que les reclamacions no arriben a l'Oficina del Consumidor perquè aquests sí atenen de forma personal i en la majoria de casos el responsable de cada oficina coneix fins on pot i fins on no pot arribar. Però el cas és el mateix: ningú no pot renunciar a tenir com a mínim un compte bancari, aigua calenta, un telèfon o quatre iogurts a la nevera de casa.
Amb tot, a l'habitatge tenim un subministrament que, si més no a nivell municipal, funciona a mode de monopoli públic i en canvi és el més econòmic de tots i les queixes que hi pugui haver les resolen persones coneixedores del producte i de la seva legalitat: l'aigua. El consum d'electricitat, de telèfon, mòbil i fix, o d'internet, és molt més car que el consum de l'aigua quan l'aigua també necessita grans instal·lacions com depuradores o dessaladores i una complexa xarxa de subministrament.
O es regula el funcionament de les empreses que subministren serveis bàsics, o l'administració es torna molt més intervencionista, o recuperem com a societat organitzada allò que no hauria d'haver estat mai privatitzat. Enganyats per enganyats, que els beneficis acabin a la caixa pública.