
Imatge d'arxiu de la CUP Manresa abans de les municipals de maig. Foto: Pere Fontanals
Està essent un Nadal anormalment polític aquest de 2015. Just una setmana després que els espanyols votessin per al Congrés i el Senat de Madrid, la CUP debat en Assemblea Nacional si accepten la darrera proposta de pla de xoc de Junts pel Sí o no ho fan. Tot el país està pendent de la seva decisió. Fins i tot els que confabulen per fer avortar el procés independentista.
I és que des que el passat 27 de setembre les eleccions deixessin un panorama en el que Junts pel Sí no sumaven més que Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP junts, tots els ulls s'han posat sobre la CUP. I no pas amb bones intencions. Els unionistes els alaben la seva coherència. Els independentistes incondicionals els han carregat de pressió, amb més o menys intensitat, i també amb més o menys virulència.
Si durant les primeres setmanes la CUP va aguantar com una pinya, arran del debat nacional de Manresa algunes veus van començar a suggerir que potser caldria "empassar-se el gripau de Mas" per no fer avortar el procés. Poc després d'algunes veus en van venir unes altres fins al punt que a un dia de l'Assemblea Nacional, pocs poden pronosticar quina opció del plebiscit a quatre que s'ha obert, però que en realitat serà a dos, s'imposarà.
A ningú no li agrada haver d'investir a Artur Mas com a President. A ningú. Ni a aquells militants que aposten per aquesta opció. El debat no està tant en si investir Mas o no, com en si cal assumir aquesta investidura com a mal menor per no anar a parar a unes eleccions de març amb resultat incert.
I aquesta dicotomia també hi és al Bages entre la militància. Pronunciaments públics i no tant públics mostren una evidència que gairebé es podria aplicar com a norma: els més joves del partit estarien pel no, i els més veterans serien més propensos a sacrificar la investidura per tirar endavant el procés. Aquest panorama es veuria molt clar a Manresa on el regidor Jordi Garcés, de la corrent Endavant-OSAN, ha deixat molt clar a les xarxes la seva opció de no investir Mas, i els exregidors Majó, Torras i Casserras s'han mullat pel contrari en un article d'opinió a Regió7.
Sallent, feu històric d'Endavant-OSAN i assemblea local d'Anna Gabriel, és gairebé contrària en la seva totalitat, i Navàs té el vot dividit entre investir o no investir Mas. Aquesta situació es repeteix també a Artés i Monistrol de Calders.