La composició política actual dels ajuntaments data de maig del 2011, gairebé un any i mig abans de la nova era de l'independentisme que va suposar l'Onze de Setembre de 2012. Llavors ERC, a nivell de país, havia tocat fons amb només 10 diputats a les autonòmiques de novembre de 2010, i la CUP després d'un intens debat intern havia decidit no fer, encara, el salt a les autonòmiques. Solidaritat, però, havia aconseguit quatre cadires al Parlament.
En aquests quatre anys Catalunya ha canviat molt, des de llavors hi han hagut dues eleccions autonòmiques i l'anunci d'una tercera per al proper setembre. La ciutadania ha passat del sofà al carrer i aquella participació anecdòtica, gairebé folklòrica, de les consultes d'Arenys de 2009 i posteriors, es va convertir en un autèntic referèndum amb la participació de més de 2 milions de catalans.
I malgrat que ens trobem a dos dies d'unes eleccions de primera volta per a alguns, i municipals per a la majoria, no podem creure que, per exemple, a Manresa, la suma dels vots de CiU, ERC, la CUP i Millor Manresa no superi la suma de quatre anys enrere. O sigui, amb el permís d'Hont i d'Unió Democràtica, la suma de regidors de les forces que es declaren independentistes, les quatre que he mencionat abans, superarà els 16 regidors. Fins i tot m'atreviria a dir que amb escreix.
El vot en clau espanyola no està movilitzat. PSOE i PP han creat molta desafecció, i malgrat la bona feina que hagin fet els seus candidats durant la campanya no podran evitar una important sotragada. En el millor dels casos no votaran. En el pitjor, votaran a unes sigles que coneixen per una sobreexposició mediàtica o per un rebut inventat que s'han trobat a la bústia.
En total ens trobarem a quatre forces, PSC, PP, PxC i Ciutadans que es barallaran per sis o set regidories a tot estirar. Les càbales de quantes en guanyarà cada una d'elles, ja ho deixo per a vostès. Però entremig recordo que queden ICV i Democràcia Municipal, en terra de ningú o en terra de tothom, que poden rascar a banda i banda, i col·lar-se a l'Ajuntament.
Jo tinc la meva porra feta. Tant de bo m'equivoqui en alguns detalls...
En aquests quatre anys Catalunya ha canviat molt, des de llavors hi han hagut dues eleccions autonòmiques i l'anunci d'una tercera per al proper setembre. La ciutadania ha passat del sofà al carrer i aquella participació anecdòtica, gairebé folklòrica, de les consultes d'Arenys de 2009 i posteriors, es va convertir en un autèntic referèndum amb la participació de més de 2 milions de catalans.
I malgrat que ens trobem a dos dies d'unes eleccions de primera volta per a alguns, i municipals per a la majoria, no podem creure que, per exemple, a Manresa, la suma dels vots de CiU, ERC, la CUP i Millor Manresa no superi la suma de quatre anys enrere. O sigui, amb el permís d'Hont i d'Unió Democràtica, la suma de regidors de les forces que es declaren independentistes, les quatre que he mencionat abans, superarà els 16 regidors. Fins i tot m'atreviria a dir que amb escreix.
El vot en clau espanyola no està movilitzat. PSOE i PP han creat molta desafecció, i malgrat la bona feina que hagin fet els seus candidats durant la campanya no podran evitar una important sotragada. En el millor dels casos no votaran. En el pitjor, votaran a unes sigles que coneixen per una sobreexposició mediàtica o per un rebut inventat que s'han trobat a la bústia.
En total ens trobarem a quatre forces, PSC, PP, PxC i Ciutadans que es barallaran per sis o set regidories a tot estirar. Les càbales de quantes en guanyarà cada una d'elles, ja ho deixo per a vostès. Però entremig recordo que queden ICV i Democràcia Municipal, en terra de ningú o en terra de tothom, que poden rascar a banda i banda, i col·lar-se a l'Ajuntament.
Jo tinc la meva porra feta. Tant de bo m'equivoqui en alguns detalls...
