Pere Fontanals: El darrer article del Fèlix Salido ha portat darrera seu –comencem a estar-ne acostumats- una corrua de comentaris que llegits com si estiguessin cosits en un fil de pescar i penjats en el sostre de casa intentarien destil·lar com plantejar-nos l'empresa en un futur pròxim per a no tornar a ensopegar amb la fam desmesurada d'uns i la desconfiança dels altres.

L'objectiu de l'empresari ha de ser sempre guanyar diners, si més no, els que li donin autosuficiència personal, i a partir d'aquí generar riquesa, en forma d'intercanvi i ocupació, i implicar-se socialment en les necessitats de tot allò que l'envolta. Una empresa sense entorn té els dies comptats. Un empresari ric amb un entorn empobrit, també. No és bona la fórmula de terra cremada ni tant sols egoístament. Sempre requereixes d'algú que pagui pels teus serveis o productes.

En els darrers quinze dies Manresainfo.cat ha tret a la llum dues notícies de menjar carrer, de preguntar, remenar i incordiar, d'investigació, diríem, si no és que sonés tan pretensiós.

D'una banda la d'un mal gestor i pitjor ciutadà que s'hauria dedicat a prostituir una concessió cedida per l'administració de gestió de runes fent abocaments no permesos de material industrial amb elements que lixiviats multiplicaven per vuit el màxim permès, i cometent un doble frau: l'ambiental d'una banda, i el fiscal, per les tarifes oficials i no oficials que cobrava d'una altra.

I per altra banda la d'un dèspota conegut de fa anys per sotmetre treballadors i proveïdors a cop de bastó amb llos de navalla, passant-se qualsevol dret elemental per l'interior de les butxaques dels pantalons i aixecant un imperi a base d'hores d'uns treballadors sota jou pagades a preu d'escopinada a la cara.

Que un es dediqui a acomiadar empleats seus usant expressions homòfobes o racistes i accepti efectiu cobrat en mà per emmerdar-nos el subsòl i els aqüífers dels que beurem tots plegats, i l'altre tingui els treballadors tremolant de fred mentre es passeja en un Mercedes mida autobús i es fa piscines i és conegut a tots els locals de festa lleugera de Catalunya, no hauria d'indignar-nos a la gent del carrer, sinó, si les seves paraules són sinceres, a tots aquells empresaris que, com en Salido, mostren que una altra manera de fer diners és possible: amb honestedat, amb empatia, amb complicitat.

El dia que l'empresari deixi de ser l'amo de ningú, el dia que s'exiliïn la mena de comportaments que Manresainfo.cat ha denunciat, el dia que ens trobem de costat, aquell dia començarem a sortir de la crisi.